Us sona?

Us adjunto un fragment de l’editorial de la revista oficial del RCD Mallorca titulat ‘Traballam pensant en present i futur’ que es va lliurar dissabte passat a Son Moix a la prèvia del Mallorca-Valencia on hi vam ser presents:

 

“Et necessitem per la victòria, tant de bo tinguem l’estadi amb aquest aspecte cada setmana, però ple de mallorquinistes (parlen d’una fotografia del dia del Barcelona). Gràcies no obstant això, moltes gràcies als que veniu sempre, gràcies als 12.000 invictus que vénen faci sol o plogui, de dia o de nit, l’equip sap que pot comptar amb ells sempre (…).

Però el propòsit del Club és seguir estenent el mallorquinisme i augmentant la nostra massa social especialment en la nostra joventut. Treballem per al present però també pensant en el futur. Per aquest motiu som a les escoles de Mallorca, cada setmana els futbolistes visiten una escola diferent, per aquest motiu anirem amb el nostre primer equip a entrenar-se a diferents municipis de la part forana, per aquest motiu som a les penyes, etc.

S’ha criticat molt que contra el Barça el Club convidés equips de futbol base de Mallorca, alguns dels jugadors dels quals celebraven els gols del Barça. Això ens indica el camí que tenim per recórrer, el problema no va ser convidar-los, sinó saber per què encara no hi ha consciència mallorquinista i del que representa aquest Club per als mallorquins. Però com hem dit, sembrem per al futur. L’error hagués estat seguir d’esquena a la nostra joventut i la Part Forana”.

 

Us sona familiar? Ho dic sobretot pel tema dels X de sempre, els del segon anell, l’ampliació de l’entorn social, les dificultats per poder arrossegar gent a l’estadi, la complicació de fer veure als més joves que hi ha vida més enllà de Barça i Madrid… M’ha semblat curiós veure com a la mateixa ‘guerra’ on estem immersos nosaltres hi són molts altres equips. Per cert, aprofito això per demanar que tornin a haver-hi iniciatives als col·legis de la ciutat. Que els jugadors s’apropin a les escoles a signar autògrafs o donar pòsters, ara que els tenim ja aquest any. Que facin xerrades, que regalin entrades als més petits… Per molt que la majoria no li faci cas, si hi ha un centenar que s’animen ja és molt. Arrossegaran al pare i potser deu o quinze d’aquests s’acaba quedant. I més ara que va bé la cosa!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 9 març 2011 | Arxivat a : General |