ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Un lleó indomable a la Nova Creu Alta

Dissabte marxo al Cap Verd. Serà la primera vegada que trepitgi territori africà, si bé el país no està dins del continent sinó que són unes quantes illes davant les costes del Senegal. Dic això perquè com ja he fet en d’altres ocasions, lligaré un viatge meu amb un capítol de la història del Sabadell. Podria parlar de la secció femenina, i segurament m’ajustaria més al meu destí, ja que durant l’etapa a Superlliga una jugadora capverdiana, Sheila Fortes, va defensar l’elàstica arlequinada. Però vull centrar-me en el futbol masculí. Per documentar-me, avui he trucat al Josep Gascón, un autèntic malalt en el bon sentit de la paraula de la història del Centre d’Esports. Sabia que Ibusuki Hiroshi es va convertir l’any passat en el primer jugador asiàtic en jugar al Sabadell, però tenia una sospita que volia confirmar. Si aquesta setmana està de moda parlar de la convocatòria de Juvenal Edjogo amb la selecció de Guinea Equatorial, i amb el permís dels dos partits que va jugar Hugo Soares (angoleny de naixement però criat al Brasil i a l’Argentina i amb passaport portuguès), avui parlaré de l’únic jugador que ha defensat els colors sabadellencs havent nascut al continent africà: Tommy N’Kono.

Del seu palmarès pràcticament no cal dir res. Qualsevol que tingui una mica de memòria o que sigui jove però amb interès per la història del futbol sabrà de qui parlo. Mundialista en tres ocasions (Espanya 82, Itàlia 90 i Estats Units 94, on va ser suplent), el camerunès és una llegenda vida del RCD Espanyol i del futbol del seu país. Amb els Roger Milla i companyia van mostrar al futbol mundial una cara desconeguda fins al moment de l’Àfrica. Els ‘lleons indomables’ van demostrar que podien competir a primer nivell, i tot i tenir la mala sort del novell, van obrir la porta a les Nigèria, Senegal, Costa d’Ivori, Ghana i companyia que avui dia poden arribar als quarts de final d’un Mundial sense que la seva presència provoqui cap sorpresa al gran públic. A nivell de club, la seva història gira al voltant de l’Espanyol des que l’equip periquito s’interessés en aquell porter que despuntava a la selecció camerunesa del Mundial del Naranjito. En total, va defensar durant 9 anys la porteria espanyolista tastant una mica de tot: una final de la Copa de la UEFA (de nefast record, tot sigui dit, per l’aficionat blanc-i-blau) però també un descens a Segona A. No tothom sap, però, que N’Kono també va jugar com a local a la Nova Creu Alta.

El camerunès va arribar a un Sabadell que intentava aferrar-se al futbol d’elit, i que lluny d’aconseguir-ho, es va acabar enfonsant en un pou que tenia com a camí de sortida una penitència de 18 anys. Tot i arribar a Sabadell amb 35 anys i jugar-hi durant dues temporades, no es va retirar aquí, sinó que encara li va quedar corda per anar a d’altres equips com L’Hospitalet o el Bolívar bolivià. Especialista en aturar penals, Tommy va demostrar aquesta habilitat en les seves dues campanyes com arlequinat. En la primera (91/92), el seu promig de gols encaixats va ser inferior al d’un per partit (35 en 36 partits jugats). Malgrat la seva bona actuació, l’equip, pensat per pujar a Primera, només va poder acabar novè. En aquella plantilla també hi havia tres estrangers més: l’uruguaià Miguel Ángel Bossio i els brasilers Gilson César Granzotto i Luis Miguel Berenguer González ‘Brasi’.

La segona temporada (92/93) va ser més traumàtica. El de Dizangue va encaixar 45 gols, i l’equip format pels Borge, Barbarà, Uceda, Manolo García, Tarsi i companyia acabaria entrant en una crisi esportiva, i també econòmica, que va enfonsar al club a la Tercera Divisió i el deute del qual encara s’està pagant. A banda d’N’Kono, per cert, aquella temporada també hi havien quatre estrangers més: el francès Andrés Olaya, l’argentí Néstor Marcelo Comino, el brasiler Cicero Ramalho Da Rocha i el xilè Lucas Tudor. L’última visita d’N’Kono a la Nova Creu Alta va ser ara fa uns mesos, al desembre, quan es va jugar a l’estadi creualtenc el triangular final de la Copa Catalunya. El camerunès és ara mateix l’entrenador de porters de l’Espanyol, i té en Kameni una espècie de reencarnació en vida. Thomas N’Kono no pot dir que sigui l’únic jugador de la història del Sabadell que ha defensat la samarreta d’una selecció africana, ja que també ho han fet els germans Alberto i Juvenal Edjogo o Jon Cuyami. Però el porter sí que segueix tenint l’honor de ser l’únic futbolista, a banda del curiós cas d’Hugo Soares, nascut a l’Àfrica que ha portat al pit l’escut amb la ceba i els quadres.

Més informació: http://youtu.be/ybXHDX8cLK

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 2 agost 2011 | Arxivat a : Guinea Equatorial,Història |

Sense comentaris »

No comments yet.

Escriu el teu comentari


Si us plau, clica nomes un cop.
Si escrius un comentari per primer cop, aquest s'haurà d'aprovar abans de ser public.