ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Tenen el que es mereixen

Llegir que 12 equips han baixat de categoria a Segona B per morosos sona a dràstic tenint en compte que en total n’hi ha 80, però a alguns fins i tot se’ns fa curta la xifra. L’altre dia llegia al Twitter del futbolista Albert Urrea que no ha cobrat ni l’últim any a l’Alicante ni l’anterior amb el Lleida. En el cas dels alacantins, són un d’aquests 12 clubs que han perdut la categoria per no pagar, però els lleidatans seguiran a la categoria de bronze la temporada vinent gràcies a una decisió que em sona a aberrant. Sí, és molt dur veure com un equip s’enfonsa per problemes econòmics. Cultural Leonesa, Castellón, Polideportivo Ejido… Compte! Que no són equips d’estar per casa, que dins del futbol humil són clàssics, són històrics. I realment em sap molt greu, però només per alguns: els aficionats. No els que van anar a veure el ‘Cultu’-Sabadell de play-off, o els que s’apropaven a Castalia o a Santo Domingo quan orelluts i andalusos estaven a Segona A. Em sap molt greu pels que l’any vinent, quan vagin pels camps de déu de Tercera divisió, els acompanyaran donant suport des de les graderies. Per la resta, tenen el que es mereixen.

Perquè no pot ser que cada any un club adulteri la competició oferint contractes milionaris (dins de la categoria en els últims anys hi ha hagut nòmines que feien mal a la vista) per després deixar de pagar al segon o tercer mes. Infraccions que després, quan arribava el 30 de juny, quedaven en l’oblit perquè l’any següent tornaven a jugar a la mateixa categoria. És a dir, que si tu ets un club conscient de les teves limitacions i que només ofereixes el que tens, veus com no pots fitxar determinats jugadors perquè aquests marxen a entitats que estan igual que tu, però que estiren més el braç que la màniga tot i saber que no podran fer front als contractes oferts. Aleshores els futbolistes es veuen en la situació d’estar a centenars de quilòmetres de casa treballant per després no cobrar però això sí, explica-li al propietari del pis que has llogat que el club de torn no et paga! Les denúncies arribaven a la seu de l’AFE, quan acabava l’any a correcuita els clubs oferien pagarès a ves a saber quants mesos vista, els jugadors retiraven la denúncia i torna a començar la roda.

 

 

El paper de l’AFE
Així fins que la bola s’ha fet tan gran que ha acabat explotant. Si no hi ha un cèntim enlloc, com s’ha de poder mantenir un club a Segona B arribant amb prou feines al miler de socis però amb un pressupost molt superior al milió d’euros? Aquí s’ha de destacar també la feina feta en els últims mesos per l’AFE, el sindicat de futbolistes, que ha afrontat de forma seriosa el problema. Per posar un exemple, la temporada passada es va acumular només a Segona B 4 milions d’euros de deutes als futbolistes, però el fons comú no arribava als 400.000 euros. Ni una desena part! Ara això s’ha ampliat afortunadament. I ara, per sort, la majoria d’equips que havien de baixar han baixat. Perquè sí, hi ha unes normes i s’han de complir per molt que sàpiga greu per futbolistes, aficionats i dècades d’història que hi ha darrere de les entitats. Vaja, que si al 1993 ens van enviar a Tercera a nosaltres, que la resta d’equip que incompleixen el reglament també ho facin, no? Això per no parlar de clubs que es refunden amb d’altres noms deixant enrere tots els deutes acumulats però sense perdre ni una categoria. A mi, senyors, que m’ho expliquin, perquè jo no ho acabo d’entendre.

Solució
La Segona B és una categoria deficitària, d’acord. I sinó, només cal preguntar-li a qualsevol directiu del Centre d’Esports el canvi radical que s’estan trobant aquest estiu havent pujat només una categoria. De cop i volta, ingressos per drets televisius, travesses, més estructura de club, millores a l’estadi… Coses que sonen a molt llunyanes a Segona B. És una categoria que des del seu naixement té un problema d’identitat. Ni és futbol professional, ni tampoc amateur. I viure a cavall entre una cosa i l’altra comporta coses com aquestes: voler oferir coses que un club d’aquestes dimensions no pot. Afrontar despeses en desplaçaments cada mes impròpies del futbol no professional. Per això la solució, posats a que una reestructuració com toca amb la federació que tenim la veig gairebé impossible (i he estat generós afegint el ‘gairebé’), passa per canviar la mentalitat. Que els clubs i els jugadors afrontin la realitat com és. Si la gran majoria d’empreses i botigues del país amb prou feines poden pagar als seus treballadors, com han d’esponsoritzar a clubs que no apareixen als mitjans i que amb prou feines porten mil persones al camp? El futbolista ha de ser conscient que l’època de contractes per poder estalviar diners ja ha passat, i els clubs que no poden fitxar a jugadors de categories superiors o de comunitats autònomes diferents a la seva. Si la caixa no dóna per fitxar a un noi d’Almeria que és molt bo però que s’haurà de pagar un lloguer i viure fora de casa, doncs potser paga més la pena fitxar a algú de Montcada o de Cerdanyola que segurament no serà tan bo, però complirà igualment, potser sent una mica més els colors, et val la meitat i, de pas, dones suport als planters de casa nostra. Potser així acabaríem amb deutes de milions i milions d’euros com és el cas del Benidorm.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 1 juliol 2011 | Arxivat a : Segona B |

1 Comentari »

  1. Comment by Marc — 2 juliol 2011 @ 0:54

    Realment és patètic la situació del futbol espanyol. Haurien de baixar a tots aquells pue no paguen. A nosaltres ens van fotre el 1993, i ens ha costat quasi 20 anys sortir del pou. El pitjor és epuips que han de desapareixer cas Lleida o l’equip regional Terrassa sortint immunes al deute

Escriu el teu comentari


Si us plau, clica nomes un cop.
Si escrius un comentari per primer cop, aquest s'haurà d'aprovar abans de ser public.