Els quatre primers

La setmana que menys parlem del tema ha resultat ser la setmana del lideratge. Al final haurem de fer bona aquesta tàctica. Queden deu partits, som primers i tenim 50 punts. Ja fa setmanes que ho vinc dient, i a falta de deu jornades em mullaré. Per mi els quatre equips que -tan de bo- farem play-off són Sabadell, Badalona (si desperta de la ratxeta que ha enganxat ara), Alcoyano i Castellón. L’ordre com preferiu, tot i que crec que lluitarem fins a última hora pel lideratge. Per cert, estem ara mateix al hall de l’Hotel Tryp Bosque de Palma de Mallorca entre l’Inter-Genoa, l’Ajax-AZ i el Conquense-RM Castilla per fer temps. Què bé senta això de ser líder…

 

 

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 6 març 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Un parell d’estadístiques

Vint-i-quatre hores després, com va l’ànim? Aquí van dues estadístiques. La primera: amb l’empat d’ahir el Sabadell ha sumat només una derrota dels últims setze partits de lliga (la del 23 de gener a Maó per 1-0). I l’altra: els dos gols del Gandía  fan dels valencians el tercer equip que aconsegueix fer-li més d’un gol al Sabadell. El primer va ser el Teruel (0-2 a la jornada 5) i l’altre el Santboià (2-2 a la 19). De moment cap equip ens ha fet més de dos gols, i això que queden només onze jornades pel final.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 28 febrer 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Per pujar la moral

Per desdramatitzar el que he posat en l’anterior entrada, i la relació d’amor-odi que està vivint el Sabadell aquest any amb la paraula màgica ‘líder’, aquí us deixo una fotografia que segur que us puja la moral. Està extreta de la pàgina web www.cesabadell.org, i fa referència a la temporada 1968/69. És el cartell d’un partit de la tercera jornada de lliga a Primera entre l’Elche i el Sabadell que ens anuncia com a “líder de la Primera Divisió”. Per llavors, el Sabadell era primer empatat a punts amb el Las Palmas i el Real Madrid després de guanyar les dues primeres jornades al Granada i al Zaragoza. La història, allò que passi el que passi mai ens podran treure. Allò que diu que aquell any vam acabar sent quarts a Primera i a l’any següent vam jugar competició europea. Per passar el mal tràngol!

PD: Millor no dic com va acabar aquell partit…

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 27 febrer 2011 | Arxivat a : Història |

Riurem o els trobarem a faltar?

Maig del 2011. Estadi de Mendizorroza. El Sabadell acaba de pujar a Segona A després d’haver acabat primer la fase regular (o millor no ho diem per allò de la malestrugança que ens acompanya?) i d’haver guanyat l’eliminatòria dels campions contra el Deportivo Alavés. Sona maco, oi? De collons, vaja. Tan de bo s’arribi a donar el cas. Suposo que en aquell context ens pixarem de riure recordant la mala estona que estem passant ara, la nit del 27 de febrer del 2011, després que el Gandía ens hagi tret l’orgull de ser primers amb un gol en l’última jugada d’un partit que teníem cent per cent controlat. Ara bé, hi ha més supòsits. Dues setmanes abans que la primera situació. El Sabadell es queda a les portes de jugar el play-off. Tirarem enrere tots plegats, i segurament si, déu no ho vulgui, ens quedem fora, començarem a donar-li voltes als motius. Estic convençut que si això passa, tots coincidirem en que “si no fos per aquell partit contra el Gandía…”. Cada vegada queda menys, però queden onze jornades, molt encara, per dir si passarà una cosa o l’altra. Però estic convençut que sigui per bé o per mal, recordar-lo segur que el recordarem el partit d’avui a la Nova Creu Alta. Per cert, m’ha quedat xula la foto del nuvolet sobre l’estadi. Això sí, sense caure una gota, déu ni do el xàfec que ens ha caigut a sobre… Veure per creure.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 27 febrer 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Me n’alegro per ell

Acabem de tornar d’Alzira en un diumenge que ha estat (gairebé) perfecte. Com a mínim, en el terreny esportiu, i com deia abans pel facebook, millor és difícil que vagin les coses. El que compta al final són els tres punts aconseguits a les portes de jugar de nou a casa i amb la petita escletxa que això significa a la classificació respecte als perseguidors. Això sí, d’avui em quedo, sobretot, amb el golejador. Ho dic perquè ha passat un any fins al moment fotut tot i el bon moment de l’equip. De lesió en lesió, Eneko no ha tingut temps per ser el que havia demostrat ser l’any anterior. És bon tio, és bon jugador i es mereixia fer un gol de la importància del d’avui al Luis Suñer Picó. Ara, i parlant d’aquest tema, m’és igual qui faci el gol de l’ascens si aquest acaba arribant, però si puc demanar, que sigui Joaquín. Més que res pel mateix motiu que Eneko.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 20 febrer 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Confonem termes

Després d’uns mesos de bogeria sense dormir més de quatre hores de mitjana al dia entre la ràdio, la tele i, sobretot, la universitat, recupero el bloc de l’abandonament que patia últimament. Ho faig per valorar la roda de premsa d’ahir de Lluís Carreras. En ella, el tècnic del Centre d’Esports Sabadell va assegurar “haver jugat millor a la segona part que a la primera”. Ho destaco perquè a vegades tinc la sensació que valorem més el fet de tenir la pilota que no pas el de crear perill al rival. És a dir, que potser confonem els termes ‘tenir la pilota’ amb ‘jugar bé’, i crec que no sempre és així. Per entendre’ns, ahir estic d’acord que a la primera part no vam controlar en tot moment el partit contra l’Alicante, però no que a la segona juguéssim bé. Més que res perquè no vam tirar ni una vegada entre els tres pals i, sí, la intenció hi va ser, i el joc combinatiu també, això no se li pot retreure pràcticament mai a l’equip, però semblava que ens ofegàvem a la que arribàvem a la línia de tres quarts. Fa un parell de setmanes vaig fer la mateixa reflexió quan el ‘míster’ va dir que havíem jugat “molt millor” a Maó que no pas contra el Benidorm. És com si el jugar bé impliqués tenir la pilota tot i no fer perill en atac i al revés, que no es pogués jugar bé sense tenir el domini però amb ocasions de gol. Encara que estem com per criticar-lo amb la temporada que està fent, no?

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 14 febrer 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Carrer de Ramon Moya

Demà serà un partit especial. No ho serà per l’actual situació a la lliga (tot just arribem a la dotzena jornada de campionat). Tampoc pel rival, perquè no serà segur ni la primera ni l’última vegada que ens visitarà un dels clàssics de la Segona B com és el Gramenet. Però sí que serà la primera vegada que vindrà Ramon Moya com a exentrenador del Sabadell. I la veritat, més enllà de tot el que va passar en el seu comiat, crec que l’hauriem de rebre com es mereix. Perquè com en totes les relacions, quan tot s’acaba en el noranta per cent dels casos la cosa no acaba del tot bé. Crec que al lleidatà se li va anar el vestidor de les mans l’any passat i per solucionar-ho va començar a veure fantasmes a tot arreu, en la majoria de casos on no n’hi havia. De fet, penso que l’ideal hagués estat arribar a un acord per deslligar-se de l’entitat després de la injusta eliminació a Irun. El cicle s’havia acabat, Ramon Moya hagués sortit d’aquí com un heroi i el Sabadell no hauria llençat un any. Però dir-ho ara és massa fàcil, i segurament en aquella situació noranta-nou de cada cent arlequinats l’hauriem renovat amb els ulls tancats.

Més enllà d’això, la trajectòria de Ramon Moya al Sabadell és gairebé impecable. El primer any va arribar amb una papereta molt difícil. Havia de pujar l’equip de Tercera a Segona B i, sobretot, no tenia marge d’error. La plantilla era per estar a dalt, d’acord, però el realment difícil era saber que tenia a sobre seu la pressió d’haver de pujar sí o sí. Ho va fer. Alguns diran que era la seva obligació, i els dono la raó, però afegint dues reflexions. La primera que li preguntin a equips com l’Hospi o el Reus si és difícil o no aconseguir l’ascens. I la segona que busquin on són els jugadors d’aquell equipàs, el Mallorca B, que ens va tocar a la primera eliminatòria del play-off. Per posar algun exemple, Pablo Cendrós juga al Mallorca a Primera després d’haver passat per equips com el Tenerife o el Levante, Dani González porta tres gols amb el Granada a Segona A havent passat ja pel Pontevedra i l’Elche i Emilio Nsué és la referència de l’atac del Mallorca després de l’ascens a Primera la temporada passada amb la Real Sociedad. I tot plegat, a més, amb la valentia de carregar-se al pes més pesat d’aquella plantilla a les primeres de canvi: Manel Martínez.

Un any més tard, l’objectiu del Sabadell era no patir i també el va aconseguir. Amb més pena que glòria, sí, però va complir amb el que havia promès. Molt més ambiciós era el tercer projecte Moya. Gairebé una dècada més tard, el Sabadell aspirava a fer play-off a Segona A. Al desembre la cosGal. Real Union-Sabadell. Diariovasco.com.a pintava molt negra, i va anar de molt poc que la directiva no decidís cessar al de Castellnou de Seana. Però aleshores va protagonitzar la major ratxa de resultats positius que li he vist mai fer al Sabadell: deu victòries en onze partits que ens va portar, de cap, a somiar amb la Segona A. De l’últim any pràcticament no diré res, perquè tothom sap com va acabar la pel·lícula.

Això sí, més enllà de resultats, el que m’agradaria destacar de l’era Moya és que va contribuir a donar-li al Centre d’Esports el que li faltava: estabilitat. Evidentment aquí hi té molt a dir la junta directiva encapçalada per Joan Soteras, que després d’una època de ‘piraterisme’ ha aconseguit que el Sabadell torni a ser un club respectat en tots els sentits. Però en la parcel·la esportiva, que al cap i a la fi és la que mou tot l’engranatge, Moya es va envoltar -com sempre fa- dels seus homes de confiança i li va donar una estabilitat a l’entitat del tot necessària. El lleidatà té molts defectes. El seu joc no és tan atractiu com el de Lluís Carreras. Les seves decisions tàctiques als partits eren força previsibles. Sempre acabava morint amb els homes que anys enrere li havien tret les castanyes del foc en d’altres equips. Però tot i això, per mi Moya té tot el respecte del món i el que va fer aquí a Sabadell, sincerament, és gairebé per posar-li el seu nom a un carrer. Gràcies Ramon!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 6 novembre 2010 | Arxivat a : General,Història,Primer equip |

La platja d’Oriola

Una imatge val més que mil paraules. I jo que pensava que a Segona B només es podia jugar amb camps de gespa natural o artificial… Aquesta és la línia del mig del camp de Los Arcos, l’estadi del líder del grup tercer. Lamentable.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 5 novembre 2010 | Arxivat a : Primer equip |

Complint amb nota

Quan diumenge arribi al descans el partit a la Feixa Llarga haurem completat el primer quart de la fase regular o, dit d’una altra manera, estarem travessant l’equador de la primera volta. Per això crec que pot ser bon moment per començar a fer balanç del que hem vist fins al moment aprofitant que a la prèvia de l’inici de campionat vaig escriure en aquest mateix bloc els pronòstics del que hauriem de fer per estar a les primeres posicions. Uns pronòstics que van amb dèficit, tot i que es poden complir perfectament. Són aquests:

1 ) CES-Lleida 3 punts (vam sumar 1)
2 ) Badalona-CES 1 pt (1)
3 ) CES-Sp. Mahonés 3 pts (3)
4 ) Benidorm-CES 1 pt (1)
5 ) CES-Teruel 3 pts (0)
6 ) Alicante-CES 1 pt (3)
7 ) CES-Alzira 3 pts (3)
8 ) Gandía-CES 3 pts (0)
9 ) CES-Mallorca B 1 pt (3)

Per tant, ara mateix portem 15 punts dels 19 que deia el meu pronòstic més optimista possible. Només hem punxat en tres partits (Lleida, Teruel i Gandía) però hem recuperat una part d’aquest terreny amb les victòries contra Alicante i Mallorca B. El millor de tot, però, és el que queda per endavant. Tenint en compte que arriben ara els rivals més forts, aquests pronòstics previs només comptaven amb tres victòries arlequinades (Gramenet, Denia i Santboià) per arribar a finals de la primera volta amb 32 punts. Un registre que crec que podem complir perfectament. De fet, si extrapolem la mitjana de punts que portem, si el Sabadell segueix a aquest ritme durant tota la temporada superarà la barrera dels 60 punts a falta de dues jornades pel final de lliga. Uns números sense cap mena de dubtes de play-off. I el millor de tot: fent bon futbol.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 octubre 2010 | Arxivat a : Primer equip |

Promesa feta

Aquest matí m’he inspirat al veure el nou ‘look’ d’Alberto Manga a l’estadi. Mentre l’entrevistava a la prèvia del Sabadell-Mallorca B (2-0) m’he tirat a la piscina i he dit en directe que si pugem aquest any a Segona A em tenyiré el cavell del color ros ‘pollito’ que porta ell ara mateix. Queda dit.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 17 octubre 2010 | Arxivat a : General,Primer equip |

« Pàgina prèviaPàgina següent »