ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Tenen el que es mereixen

Llegir que 12 equips han baixat de categoria a Segona B per morosos sona a dràstic tenint en compte que en total n’hi ha 80, però a alguns fins i tot se’ns fa curta la xifra. L’altre dia llegia al Twitter del futbolista Albert Urrea que no ha cobrat ni l’últim any a l’Alicante ni l’anterior amb el Lleida. En el cas dels alacantins, són un d’aquests 12 clubs que han perdut la categoria per no pagar, però els lleidatans seguiran a la categoria de bronze la temporada vinent gràcies a una decisió que em sona a aberrant. Sí, és molt dur veure com un equip s’enfonsa per problemes econòmics. Cultural Leonesa, Castellón, Polideportivo Ejido… Compte! Que no són equips d’estar per casa, que dins del futbol humil són clàssics, són històrics. I realment em sap molt greu, però només per alguns: els aficionats. No els que van anar a veure el ‘Cultu’-Sabadell de play-off, o els que s’apropaven a Castalia o a Santo Domingo quan orelluts i andalusos estaven a Segona A. Em sap molt greu pels que l’any vinent, quan vagin pels camps de déu de Tercera divisió, els acompanyaran donant suport des de les graderies. Per la resta, tenen el que es mereixen.

Perquè no pot ser que cada any un club adulteri la competició oferint contractes milionaris (dins de la categoria en els últims anys hi ha hagut nòmines que feien mal a la vista) per després deixar de pagar al segon o tercer mes. Infraccions que després, quan arribava el 30 de juny, quedaven en l’oblit perquè l’any següent tornaven a jugar a la mateixa categoria. És a dir, que si tu ets un club conscient de les teves limitacions i que només ofereixes el que tens, veus com no pots fitxar determinats jugadors perquè aquests marxen a entitats que estan igual que tu, però que estiren més el braç que la màniga tot i saber que no podran fer front als contractes oferts. Aleshores els futbolistes es veuen en la situació d’estar a centenars de quilòmetres de casa treballant per després no cobrar però això sí, explica-li al propietari del pis que has llogat que el club de torn no et paga! Les denúncies arribaven a la seu de l’AFE, quan acabava l’any a correcuita els clubs oferien pagarès a ves a saber quants mesos vista, els jugadors retiraven la denúncia i torna a començar la roda.

 

 

El paper de l’AFE
Així fins que la bola s’ha fet tan gran que ha acabat explotant. Si no hi ha un cèntim enlloc, com s’ha de poder mantenir un club a Segona B arribant amb prou feines al miler de socis però amb un pressupost molt superior al milió d’euros? Aquí s’ha de destacar també la feina feta en els últims mesos per l’AFE, el sindicat de futbolistes, que ha afrontat de forma seriosa el problema. Per posar un exemple, la temporada passada es va acumular només a Segona B 4 milions d’euros de deutes als futbolistes, però el fons comú no arribava als 400.000 euros. Ni una desena part! Ara això s’ha ampliat afortunadament. I ara, per sort, la majoria d’equips que havien de baixar han baixat. Perquè sí, hi ha unes normes i s’han de complir per molt que sàpiga greu per futbolistes, aficionats i dècades d’història que hi ha darrere de les entitats. Vaja, que si al 1993 ens van enviar a Tercera a nosaltres, que la resta d’equip que incompleixen el reglament també ho facin, no? Això per no parlar de clubs que es refunden amb d’altres noms deixant enrere tots els deutes acumulats però sense perdre ni una categoria. A mi, senyors, que m’ho expliquin, perquè jo no ho acabo d’entendre.

Solució
La Segona B és una categoria deficitària, d’acord. I sinó, només cal preguntar-li a qualsevol directiu del Centre d’Esports el canvi radical que s’estan trobant aquest estiu havent pujat només una categoria. De cop i volta, ingressos per drets televisius, travesses, més estructura de club, millores a l’estadi… Coses que sonen a molt llunyanes a Segona B. És una categoria que des del seu naixement té un problema d’identitat. Ni és futbol professional, ni tampoc amateur. I viure a cavall entre una cosa i l’altra comporta coses com aquestes: voler oferir coses que un club d’aquestes dimensions no pot. Afrontar despeses en desplaçaments cada mes impròpies del futbol no professional. Per això la solució, posats a que una reestructuració com toca amb la federació que tenim la veig gairebé impossible (i he estat generós afegint el ‘gairebé’), passa per canviar la mentalitat. Que els clubs i els jugadors afrontin la realitat com és. Si la gran majoria d’empreses i botigues del país amb prou feines poden pagar als seus treballadors, com han d’esponsoritzar a clubs que no apareixen als mitjans i que amb prou feines porten mil persones al camp? El futbolista ha de ser conscient que l’època de contractes per poder estalviar diners ja ha passat, i els clubs que no poden fitxar a jugadors de categories superiors o de comunitats autònomes diferents a la seva. Si la caixa no dóna per fitxar a un noi d’Almeria que és molt bo però que s’haurà de pagar un lloguer i viure fora de casa, doncs potser paga més la pena fitxar a algú de Montcada o de Cerdanyola que segurament no serà tan bo, però complirà igualment, potser sent una mica més els colors, et val la meitat i, de pas, dones suport als planters de casa nostra. Potser així acabaríem amb deutes de milions i milions d’euros com és el cas del Benidorm.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 1 juliol 2011 | Arxivat a : Segona B |

Gràcies

David De Navas, Chapi Arnau, David Bermudo, Pep Pagès, Agustín Fernández, Julián Robles, Raúl Rodríguez, Albert Puigdollers, Joaquín Rodríguez, Juvenal Edjogo, Eneko Fernández de Garayalde, Juanjo Ciércoles, Oriol Torres, Alex Ruiz, Ibusuki Hiroshi, Aitor Ramírez, Toni Lao, Alberto Manga, Isaac Cuenca, Fito Miranda, Marc Fernández i Iván Gómez. A tots ells, als membres del cos tècnic, directius i de més responsables de l’ascens a Ipurua: gràcies per fer-nos feliç avui fa justament un mes donant-nos allò que feia gairebé dues dècades que esperàvem.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 28 juny 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Seria apoteòsic

A través de les xarxes socials aquests últims dies s’han recordat molts partits entre la Sociedad Deportiva Eibar i el Centre d’Esports Sabadell, la gran majoria (per no dir tots) a Segona A. Avui, però, vull recordar l’última visita en partit de lliga del Sabadell a aquesta població guipuscoana. No va ser a Ipurua, sinó a Unbe. Parlo del diumenge 31 de març del 2002 (17 h), o dit d’una altra manera, de la jornada 31 de la campanya 2001/02, quan vam quedar aparellats al grup 2 amb els equips del nord, entre els quals l’Eibar ‘B’. En aquella ocasió l’equip entrenat per Pere Valentí Mora va treure un resultat que dissabte ens serveix per passar el tall. Això sí, el que més m’agrada de tot és la forma com es va puntuar aquell dia. Yangüela va avançar als bascos només començar (3′), Koldo Leoz va empatar al quart d’hora, al 70′ Fagoaga va fer el 2-1 i quan passava un minut del 90 reglamentari Vilaseva va fer el 2-2 final. Us imagineu? L’alineació arlequinada d’aquell dia va estar formada per Jordi, Txiki, Moisés, Genís, Socías, Sala, Jaume, Cárcel, Pallarés, Vilaseca i Koldo. També van jugar Ramis, Diego i Peñaranda en aquell partit de l’any de la salvació en l’última jornada a La Romareda. Per cert, un detall pels morbosos. L’entrenador d’aquell Eibar ‘B’ es deia Javier Mandiola. Us sona?

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 24 maig 2011 | Arxivat a : Història |

El camí del ple

Diumenge, exceptuant quatre brètols, el Sabadell va tornar a demostrar que té una afició que en els moments més necessaris dóna suport a l’equip i és un exemple per molts altres clubs. Ho ha demostrat a les bones i a les no tan bones. Igual el dia del Gandía aquell llunyà 2000/01, el del Real Unión fa dos anys o al partit de Copa contra l’aleshores campió Mallorca; com també per evitar baixar contra Peralta, Peña Sport i companyia. De fet, contra l’Eibar l’afició va fer dues passes més. Va omplir la Nova Creu Alta com feia dues dècades que no es veia, emocionant als que diumenge rere diumenge enlloc de crits, mossaics, samarretes arlequinades i soroll veiem ciment i algun que altre patidor en solitari. Per això, avui dedico aquest article a tothom, als que hi van sempre, i als que només s’apunten quan realment és estrictament necessari. Estic parlant de les dades d’afluència de públic en partits de lliga al llarg de tota la temporada. Aquí les teniu:

Sabadell – Lleida (1.500)
Sabadell – Sporting Mahonés (1.700)
Sabadell – Teruel (1.500)
Sabadell – Alzira (1.800)
Sabadell – Mallorca B (1.800)
Sabadell – Gramenet (3.500)
Sabadell – Sant Andreu (1.800)
Sabadell – Castellón (2.500)
Sabadell – Denia (1.900)
Sabadell – Badalona (2.200)
Sabadell – Benidorm (1.500)
Sabadell – Alicante (2.800)
Sabadell – Gandía (2.600)
Sabadell – L’Hospitalet (4.500)
Sabadell – Orihuela (5.200)
Sabadell – Atlético Baleares (5.200)
Sabadell – Ontinyent (5.000)
Sabadell – Alcoyano (6.100)
Sabadell – Santboià (4.500)

Sabadell – Eibar (15.000)

 

És a dir, que la mitjana dels vint partits de la temporada dóna 3.630 espectadors per jornada. Evidentment, el ple d’aquest passat diumenge ajuda a que aquesta xifra sigui tan alta. També estic d’acord que hem hagut d’esperar a confirmar la candidatura a la promoció d’ascens perquè la gent s’engresqués del tot, i que en molts partits la xifra és inferior a la que realment hauria de ser. Però tot i així, segueix sent una de les mitjanes més elevades no de la lliga, sinó dels quatre grups de Segona B. I sinó, la prova la teniu comparant aquestes dades amb el rival que tenim ara davant. En les últimes sis jornades de lliga regular, en cinc fregaríem el ple a Ipurua, i en una hauríem de deixar a gairebé un miler de seguidors al carrer. Per no parlar que per encabir tots els aficionats que diumenge van omplir la Nova Creu Alta necessitaríem tres Ipurues. Tot un orgull d’afició i un ambient de luxe, el que vam viure abans d’ahir. Enhorabona a tots!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 24 maig 2011 | Arxivat a : Afició,Primer equip,Segona B |

@XapiArnau: “Si pugem tinc preparat un càntic que segur que us agradarà”

Amb aquesta entrada arribo als 50 articles publicats en aquest bloc. Ho fem tots plegats nerviosos esperant que d’una maleïda vegada per totes arribi aquest diumenge i acte seguit el següent, i tan de bo, les celebracions per l’ascens, i la rua per Sabadell, i… Però abans ve l’Eibar, i abans de tot això hem fet la segona ‘tweetentrvista’ amb @XapiArnau. L’hem enganyat aquesta tarda, i la veritat, ha accedit sense problemes a fer-la. I això que és de Terrassa, el tio! Durant l’entrevista @blanxi2 m’ha trucat intentant boicotejar-nos. Il·lús! Evidentment l’entrevista la feia a través del portàtil, no del mòbil. Ah, i també @Toni_Lao ha reconegut que ens estava llegint i després ha acabat entrant al drap. Així ens ha quedat tot plegat:

 

El de diumenge contra l’Eibar és el partit més important de la teva carrera?

Siiii, sense cap mena de dubte…

 

I com es prepara? S’aconsegueix preparar com un més, o notes un ambient especial?

Portem moltes setmanes esperant aquest moment i evidentment es respira un aire especial en tot el club…

 

Demà us toca sessió de vídeo per analitzar el rival. Com t’esperes a l’Eibar?

Crec que veurem un equip dur, molt rocós i amb un futbol molt directe. No s’ho pensen dues vegades per xutar a porteria…

 

I la graderia? De moment, primer dia i més de 1.000 entrades venudes. Creus que es pot arribar a omplir la Nova Creu Alta diumenge?

Es un factor bàsic i tots esperem una gran entrada. Es el moment d’anar al camp i deixar-ho tot! No hi han excuses..

 

Un egarenc lluitant per l’ascens amb el Sabadell. T’han dit algun cop alguna cosa a Terrassa, ni que sigui de broma?

No, la veritat és que tothom em desitja sort…

 

Portes 63 partits jugats amb el Sabadell i l’únic gol que has marcat va ser al derbi de l’any passat. Més morbo encara, no?

Uffff, són molts ja! jejeje No! El gol va ser contra el Gava a casa… 😀

 

Ok, haurem de repassar les estadístiques… jeje! Seguim. Parlant de gols, fa mesos ens vam jugar un sopar amb @Toni_Lao i @daviddna1. Qui marqués s’estalvia pagar. S’acaba el temps…

@daviddna1 Ara arriba el moment més important i perquè no… El que pagarà segur serà @Toni_Lao… jejeje

 

Crec que ens està llegint @Toni_Lao. Si vol respondre, ja sap… porta oberta, jaja!

Anem a tirar d’imaginació. Qui i com marcarà el gol de l’ascens?

Jo confio molt amb el japo @ibusukyyy Centro a l’àrea i remat de primera… Ja l’estic veien! jejeje

 

Has fet ja alguna promesa per si pugem?

No promesa no! Però tinc preparat un càntic que segur que us agradarà… jejeje

 

Alguna pista?

No puc, no puc… Nomes dir que tinc algun còmplice… jeje

 

El nom del còmplice tampoc es pot dir?

No, no! Sorpresa… jeje

 

Has aconseguit que @AlexRuiz19 i @ibusukyyy es facin Twitter, però has promès més. A per qui aniràs ara?

No descarto jugadors com Fito, Marc, Manga, Putxi, Eneko… Hi haurà novetats per el desplaçament cap a Eibar segur… 😉

 

L’última també li vaig fer a @Toni_Lao. Si acabem pujant, quin serà el primer tweet que escriurà @XapiArnau?

jajajaja No se que hem pasarà pel cap en aquell moment… Nomes hi ha una manera de saber-ho i falten 10 dies… jejeje


Un plaer @XapiArnau. L’entrevista d’aquí a uns minuts a http://adrianarroyo.cesabadell.com. X cert, esperem la resposta de @Toni_Lao encara

Gràcies a tu Adri. He disfrutat molt. @Toni_Lao estarà practicant els remats a porteria… No para! jejejeje

 

A l’estona respon @Toni_Lao

este año e estao muy cerca de marcar, dos goles anulados!!! asik pokita broma

 

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 maig 2011 | Arxivat a : Primer equip |

El futbol ens deu una

David De Navas va repetir ahir una frase que crec que és de les més encertades que he sentit últimament: “El futbol no ens deu una pel que va passar fa dos anys a Irun, el futbol ens deu una pel que estem fent aquest any”. Paraula de sant.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 maig 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Des del primer minut

Ahir al col·loqui organitzat pels @rlekinats.com el mític ‘capità Lino’ va proposar fer una campanya perquè diumenge tothom que no tingui una samarreta arlequinada vagi al camp vestit amb colors blancs o blaus. Em sembla una genial idea, que no costa res fer, i que li donaria ambient i color a la graderia. Durant la xerrada, els tres ponents (Lino Gutiérrez, Francisco Gómez ‘Tanco’ i David De Navas) van repetir moltes vegades la importància d’omplir la Nova Creu Alta el màxim possible i impressionar així a l’Eibar. Aquest migdia després de només mig dia de vendes i sense haver obert encara els stands del Corte Inglés i la Plaça de l’Ajuntament, ja s’havien venut unes 250 entrades. És a dir, que l’estadi farà goig diumenge. I la veritat, no és per menys.

Això sí, crec que tots hem de ser conscients que s’ha oblidat el gaudir. Els partits còmodes amb la feina feta i amb l’orgull de veure com tothom ens feia el passadís formen part del passat. Ara ens toca un paper més important. Estem a només 180 minuts (o 210, o penals si cal) de pujar a Segona A després de gairebé dues dècades sense tastar el futbol d’aquesta categoria. I això implica un esforç per part de tothom, començant per la graderia. Sí, contra el Santboià el camp va ser una festa i fins i tot es va fer una onada que va donar cinc vegades la volta sencera a l’estadi. Però aquest cop s’ha de pressionar al rival des del primer minut. No val esperar a que Hiroshi faci el primer per començar a cridar. L’equip ja li ha donat a la graderia tot el que li havia de donar. Ara és la graderia qui l’ha d’animar i d’acompanyar a fer l’últim pas. A Eibar ja parlen del factor camp que suposadament tenen a favor, i de l’ambientàs que hi haurà a Ipurua. Hem de demostrar que de ‘bomboneres’ també n’hi ha a Sabadell, encara que el camp no sigui estil futbol anglès, encara que la graderia sigui tres vegades més gran i encara que la gespa estigui més lluny.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 maig 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Ciudad piloto del deporte español

Aquesta setmana ha estat més ‘santa’ que mai. Dissabte un equip sabadellenc, el Club Natació Sabadell, va guanyar la Champions de waterpolo femení. Ho va fer a casa amb gairebé dos milers de persones donant suport a les noies de Nani Guiu. Dir que han fet història seria dir menys del que realment han fet. Han escrit, sense dubtes, la pàgina més brillant de la història de l’entitat, i encara que no estigui relacionat directament amb el Centre d’Esports Sabadell, es mereixen de sobres aparèixer aquí. Les Maica García, Jennifer Pareja, Mati Ortiz, Laura Ester i companyia van recollir dissabte a Can Llong els fruits de molts anys, molts intents i moltes jugadores que es van quedar en el camí, i amb total mereixement van alçar-se amb el primer títol europeu d’un equip català i espanyol. A la graderia, per cert, més d’un i de dos seguidors van vestir amb la samarreta arlequinada.

Només un dia després, ahir, el Sabadell es va assegurar a Castelló la seva presència a la promoció d’ascens a Segona A amb la mateixa justícia que les ‘noies d’or’ van guanyar la Champions. La tercera promoció de tota la història després de ‘la del Burgos’ (temporada 2000/01) i ‘la del Real Unión’ o ‘la d’Ortiz Blanco’ (2008/09). Diuen que a la tercera va la vençuda. Com a mínim, sembla que aquest cop tindrem dues oportunitats, perquè a set punts del segon faltant-ne només nou pel final em resisteixo a pensar que no serem campions de grup. L’equip suma cinc victòries seguides, arriba al tram final de temporada en el seu millor moment de forma i, a més, l’afició s’està engrescant i cada jornada a casa som l’estadi amb més públic del grup.

Però no només això. Aquest cap de setmana el Club Esportiu Sant Nicolau es juga ser a les fases d’ascens a LEB Plata. L’equip de Josep Riera és tercer ara mateix, plaça que li donaria dret a jugar-les, però s’enfronta a un dels dos equips que estan per sobre: el Vic. Guanyant, el conjunt col·legial intentarà pujar de categoria i tornar al bàsquet sabadellenc al lloc que es mereix. I a més tenim al Miki Monràs triomfant a la Fòrmula 2. I al David De la Cruz lluitant per guanyar-se un lloc dins del ciclisme professional. Per no parlar de la natació, amb referents mundials com l’Aschwin Wildeboer. I Club Falcons, que envia a la desesperada un SOS per mantenir econòmicament la màxima categoria del tennis-taula estatal que s’han guanyat esportivament. I a l’handbol, tot i el mal any de l’OAR Gràcia, aquest any organitzem ‘l’Handbolicat’. I la Nova Creu Alta va acollir la final de la Copa Catalunya. I tenim la Pista Coberta d’Atletisme de Catalunya, i un parell de nous pavellons…

Tot això són mostres que Sabadell està recuperant a nivell esportiu i d’instal·lacions el prestigi que havia perdut en les últimes dècades. Tampoc seria qüestió de tirar d’eufòria ara en cas de tornar al Centre d’Esports a la categoria de plata del futbol espanyol, o de tenir un equip de la ciutat per sobre de la Lliga EBA de bàsquet, o alguna que altra medalla als Mundials de natació d’aquest estiu a Xangai. Però jo em pregunto: això és només un ‘bon any’ o estem tornant a guanyar-nos l’etiqueta de ‘ciudad piloto del deporte español’ de la qual anys enrere, allà per la dècada dels 60, ens sentíem orgullosos?

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 25 abril 2011 | Arxivat a : General,Història |

Xiulets

Com diria el Sergi Garcés, “el públic és sobirà, ha pagat l’entrada i pot decidir què fer i què no fer”, però això no treu que els xiulets (tímids, però xiulets) d’ahir a la Nova Creu Alta en els pitjors minuts de l’equip contra l’Ontinyent estiguessin totalment fora de lloc. Segurament com es comenta per les xarxes socials aquest sector més crític coincideix amb l’aficionat que només s’apropa a l’estadi perquè anem líders i espera veure golejada rere golejada. Però tot i això, algú li hauria de dir al seguidor que decideix xiular a l’equip que ahir s’enfrontaven els dos millors equips de la segona volta del campionat, que si hagués anat durant tot l’any al camp segurament no xiularia a l’equip perquè coneixeria la seva voluntat de fer bon futbol, i si amb aquestes encara no es convenç, que li passin la xifra del pressupost de la plantilla a veure si així sí.

Aquests dies m’estic dedicant a recopilar partits dels possibles rivals al play-off i ara estic veient el Murcia-Écija de la setmana passada. És cert que la ‘torrija’ de l’equip d’Iñaki Alonso a la primera meitat és molt considerable. I fins i tot en aquest cas li afegiria el factor d’haver de pujar sí o sí amb una estructura de club de categoria superior que tenen els murcians, inclòs el capítol econòmic. Però ni amb aquestes entenc com entre les 7.000 persones que hi havia a la Nueva Condomina, a un bon grapat se li acut xiular quan és l’equip que més punts suma dels quatre grups de Segona B i quan abans de la cita acumulaven sis victòries consecutives.

I arran d’això, em venen al cap unes paraules del capità de l’Alcoyano Carrión ara fa uns mesos que van sortir als mitjans estatals. Deia el defensa alcoià que “el futbol del Barça està fent molt de mal a la Segona B” i es justificava argumentant que els seguidors al futbol veuen la manera de jugar de l’equip de Pep Guardiola i després compren una entrada pel primer camp de futbol que tenen a prop i esperen veure el mateix i clar, tots sabem com està la Segona B i el mèrit que té ja no fer-ho, sinó intentar-ho com és el cas del Sabadell. Com perquè a sobre quatre ‘nouvinguts’ t’acabin xiulant.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 18 abril 2011 | Arxivat a : Primer equip,Segona B |

Molt més que un ascens

El que ens juguem en les pròximes setmanes no només és pujar de categoria (que també). No és un tema esportiu o econòmic només. Evidentment no és el mateix, amb tots els respectes, veure al Baleares i al Denia a l’estadi que veure al Valladolid o al Recre. Ni tampoc és el mateix no veure un cèntim per enlloc o cobrar els drets per travesses, televisió… que es cobren a Segona A. Però més enllà d’això, crec que aquesta temporada també està servint per canviar la concepció que es té del Sabadell des de tota una generació sencera. O fins i tot més d’una. Per mi, per exemple, aquest és l’any que més estic gaudint del Sabadell de tots els que fa que sóc soci (que no són pocs precisament). I de la meva generació cap endavant, cap de nosaltres hem vist al Sabadell en guerres que no fossin de Segona B o fins i tot de Tercera. I el pitjor del cas: a sobre, malvivint! Lluitar per ser primer, ser un equip guanyador, tenir el respecte dels rivals pel present i no pel passat… és una cosa a la qual, malauradament, no estàvem acostumats. Per això crec que aquest 2010/11 pot suposar un punt d’inflexió per l’entitat i, com dic, no només a nivell esportiu, sinó social. Per entendre’ns (i que ningú vegi als exemples que posaré ara cap lligam ni ideològic ni polític), aquest any pels aficionats més joves del Sabadell pot significar el que va significar pels seguidors de la ‘Roja’ la victòria de la selecció espanyola al Mundial de Sud-àfrica, o pels matalassers més joves el ‘doblet’ de l’Atlético d’Europa League més Supercopa. No sé si acabarà bé o malament la pel·lícula aquesta temporada. Tan de bo acabem tots plegats a la Plaça de Sant Roc celebrant el retorn a un lloc on fa molts anys que ens esperen. I sinó, com a mínim sempre ens quedarà el ‘que nos quiten lo bailao’.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 11 abril 2011 | Arxivat a : General,Primer equip |

« Pàgina prèviaPàgina següent »