Hi ha algú?

Dissabte. Avui plou. Demà, segons previsions meteorològiques, farà sol. Mes de març. El Sabadell va primer i jugant bé a la pilota. Visita l’estadi un Hospi que va de menys a més, suma vuit jornades sense perdre i, com nosaltres, també vol jugar a futbol. Només queden deu partits per acabar la lliga regular. Deu partits per entrar als play-off i, per què no, per ser primers i jugar-nos l’ascens a només una eliminatòria i amb marge d’error. D’aquests deu, per cert, sis són a casa. Ho vaig dir a principis de setmana i ara em reitero: Qui demà no vingui a la Nova Creu Alta és que l’importa una merda (amb el perdó de l’expressió) el Sabadell. A la mínima que hi hagi un cert interès, s’hauria de donar suport a l’equip. “Anem primers, més no podem donar”, va dir ahir l’entrenador Lluís Carreras amb tota la raó del món. Serem els 2.500 de les últimes jornades? No es mereix alguna cosa més aquest equip? Després no m’agradaria escoltar allò de “si estiguéssim a Segona A jo hi aniria” ni històries d’aquestes. Tenim un repte ara com a club, com a afició i com a ciutat: seguir vivint de la història o tornar a ser grans. Massa ambiciós potser?

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 12 març 2011 | Arxivat a : General,Primer equip |