ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Gran Ontinyent, gran Toni Aparicio

Fa temps que tenia pensat fer aquest reconeixement a un equip força singular. Repeteixo avui el mateix discurs que vaig fer el dia del descens del Villajoyosa: ni tinc res a Ontinyent ni li tinc tampoc cap apreci especial, simplement és un equip més de la categoria. Això sí, crec que es mereixen un petit homenatge perquè la temporada feta aquest any realment és d’escàndol.

La clau de l’èxit, però, ve de lluny. Toni Aparicio va agafar l’equip a Tercera i el va pujar a Segona B. Després va aconseguir estabilitzar l’equip a la categoria, i des de fa un temps es permet el luxe de lluitar per la zona alta de la classificació. Tot això sense oblidar que parlem de l’Ontinyent amb tot el que això significa, és a dir, un poble petit, una afició humil, un camp petit, un pressupost modest…

Diria que va ser a la prèvia del partit de tornada d’aquesta temporada jugat a la Nova Creu Alta quan vaig estar conversant de forma distesa amb ell. Em deia alguna cosa així com que “al principi havia de tirar de gent ‘guerrera’ per mantenir la categoria aprofitant-se de les circumstàncies del Clariano, però que uns anys després havia aconseguit implantar la seva filosofia de joc”. Sembla una tonteria, però és cert.

Cada vegada que anem cap a aquelles terres diem el mateix i no sense raó. Jugar al Clariano, al Camp Nou de Denia, al Collao… és difícil perquè allà els equips locals s’aprofiten de les condicions del seu camp per tirar endavant partits sense fer massa cosa. Ara bé, el que realment m’ha sorprès aquest any de l’Ontinyent és que ha sabut combinar aquesta virtut de treure punts de casa amb aquest joc físic amb un joc molt disciplinat i molt ordenat tàcticament a domicili que fins i tot l’ha permès dominar partits en camps grans.

Sovint penso que Toni Aparicio és un entrenador per equips com l’Ontinyent, i que potser no trobaria la clau de l’èxit en equips amb més potencial. Però això no treu que té moltíssim mèrit el que ha fet amb aquest equip en els últims anys, que ha perdut peces claus com el propi Máyor i s’ha refet de forma espectacular, i que és molt merescut tot el que en aquestes últimes jornades ha viscut aquell poble. He vist més de la meitat dels partits del play-off de l’Ontinyent i crec que el futbol ha estat injust amb ells. Però tot i així, avui volia tenir aquest moment de reconeixement per l’Ontinyent i per Toni Aparicio, un entrenador treballador i molt humil tot i que avui la imatge que tothom destaqui sigui la ‘rajada’ d’ahir sobre l’àrbitre. Aquí ja sabem el mal que fa caure així. No cal ni justificar-lo. Enhorabona!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 21 juny 2010 | Arxivat a : Segona B |

2 Comentaris »

  1. Comment by Raul ,ONTINYENT — 22 juny 2010 @ 12:11

    Gracies per parlar be del meu equip,Adrian Arroyo,que sapigues que eres molt disciplinat i un xic molt legal.A pesar de no haver pujat a Segona Divisio per culpa del arbitratge l’ONTINYENT sempre jugarà amb equips mes legals com son el SABADELL i tants altres.VISCA EL ONTINYENT!!!VISCA EL SABADELLL!!!

  2. Comment by Ferran Gandia — 22 juny 2010 @ 23:30

    Adrián, vaja per davant que no et conec de res, fins i tot, fins a hui desconeixia l’existència d’esta pàgina teua. Però al llegir el que has escrit, no he pogut fer altra cosa millor que escriu-re’t estes humilds paraules que em naixen del cor i que te les mereixes. Estic segur que tots els aficionats del Ontinyent te les dirien igual que jo:
    Gràcies, infinites gràcies per el que ens has escrit. Ara mes que mai dona molta alegria comprobar com des de llocs com Guadalajara, Eibar, Alcoi, Sabadell, Villareal, etc, i fins i tot des d’Alcorcón arriben missatges d’ànim cap a nosaltres i denunciant l’injustícia que van patir el diumenge. Molts de nosaltres hem viscut moments únics i irrepetibles amb aficions rivals que es jugavem tant o més que nosaltres, molts de nosaltres hem viscut emocions i sensaciones que tantes i tantes vegades ens han contat els nostres pares i iaiaos. Ara era el moment, ara ens ho han robat! La història ja li deu massa a este club, a esta afició i a esta ciutat. mai m’havia imaginat que “el futbol” fora tan ingrat. Açò costarà molt d’oblidar ací.

    fa temps vaig aprendre que el futbol és una PUTA mentira. Un NEGOCI en tota regla. Ara ho pense més que mai. I damunt, eixe àrbrit ascendit ahir de categoria…

    En fí, Adrian, una vegada més moltes gràcies des d’Ontinyent i sàpigues que a partir d’ara consultaré la teua pàgina.

    Es vegem la temporada que ve…Joder, quina merda dir-te estes paraules…

    Bona nit.

Escriu el teu comentari


Si us plau, clica nomes un cop.
Si escrius un comentari per primer cop, aquest s'haurà d'aprovar abans de ser public.