Gran Ontinyent, gran Toni Aparicio

Fa temps que tenia pensat fer aquest reconeixement a un equip força singular. Repeteixo avui el mateix discurs que vaig fer el dia del descens del Villajoyosa: ni tinc res a Ontinyent ni li tinc tampoc cap apreci especial, simplement és un equip més de la categoria. Això sí, crec que es mereixen un petit homenatge perquè la temporada feta aquest any realment és d’escàndol.

La clau de l’èxit, però, ve de lluny. Toni Aparicio va agafar l’equip a Tercera i el va pujar a Segona B. Després va aconseguir estabilitzar l’equip a la categoria, i des de fa un temps es permet el luxe de lluitar per la zona alta de la classificació. Tot això sense oblidar que parlem de l’Ontinyent amb tot el que això significa, és a dir, un poble petit, una afició humil, un camp petit, un pressupost modest…

Diria que va ser a la prèvia del partit de tornada d’aquesta temporada jugat a la Nova Creu Alta quan vaig estar conversant de forma distesa amb ell. Em deia alguna cosa així com que “al principi havia de tirar de gent ‘guerrera’ per mantenir la categoria aprofitant-se de les circumstàncies del Clariano, però que uns anys després havia aconseguit implantar la seva filosofia de joc”. Sembla una tonteria, però és cert.

Cada vegada que anem cap a aquelles terres diem el mateix i no sense raó. Jugar al Clariano, al Camp Nou de Denia, al Collao… és difícil perquè allà els equips locals s’aprofiten de les condicions del seu camp per tirar endavant partits sense fer massa cosa. Ara bé, el que realment m’ha sorprès aquest any de l’Ontinyent és que ha sabut combinar aquesta virtut de treure punts de casa amb aquest joc físic amb un joc molt disciplinat i molt ordenat tàcticament a domicili que fins i tot l’ha permès dominar partits en camps grans.

Sovint penso que Toni Aparicio és un entrenador per equips com l’Ontinyent, i que potser no trobaria la clau de l’èxit en equips amb més potencial. Però això no treu que té moltíssim mèrit el que ha fet amb aquest equip en els últims anys, que ha perdut peces claus com el propi Máyor i s’ha refet de forma espectacular, i que és molt merescut tot el que en aquestes últimes jornades ha viscut aquell poble. He vist més de la meitat dels partits del play-off de l’Ontinyent i crec que el futbol ha estat injust amb ells. Però tot i així, avui volia tenir aquest moment de reconeixement per l’Ontinyent i per Toni Aparicio, un entrenador treballador i molt humil tot i que avui la imatge que tothom destaqui sigui la ‘rajada’ d’ahir sobre l’àrbitre. Aquí ja sabem el mal que fa caure així. No cal ni justificar-lo. Enhorabona!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 21 juny 2010 | Arxivat a : Segona B |