ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

El segon ensurt abans de la tragèdia

Ahir el Sabadell va fer una exhibició en el partit que el va enfrontar contra l’Hércules (1-1). No va sumar els tres punts, és cert, però el bany va ser més que considerable per molt que la web oficial dels alacantins digui que va ser un “justo reparto de puntos”. La història que explicaré avui té a veure amb la Nova Creu Alta, amb el Sabadell, l’Hércules i la data (24 de setembre). Tal dia com ahir de fa 39 anys, el jugador del Sevilla Pedro Berruezo va patir un desmai a l’estadi creualtenc. No era el primer que patia, sinó que uns dies abans ja va patir símptomes similars a Alacant. Leal Graciani, metge del Sevilla, desconeixia l’ensurt contra l’Hércules, però sí que va ser informat del segon. Malgrat l’ensurt, Berruezo va jugar tot el partit a Sabadell i va ser el botxí aquell dia del Centre d’Esports, ja que l’únic gol de la tarda va venir d’un xut de falta seu que va tocar a la barrera i es va colar dins de la porteria arlequinada al minut 62 (0-1). Després, però, Gracia va enviar a l’interior esquerrà al cardiòleg i al neurocirurgià per saber què provocava aquells síncopes. Les diferents revisions no li van trobar res, i Berruezo va continuar jugant.

Dos mesos més tard, Berruezo patiria un altre desmai, aquest més important. Va ser contra el Barakaldo, en un dels pocs partits que el Sevilla va perdre a casa aquella temporada. A l’endemà, El Mundo Deportivo parlava així del succés: “A los cuatro minutos de juego Berruezo, que se disponía a ejecutar un libre directo, cayó como fulminado y tuvo que ser retirado en camilla. El jugador había sufrido una lipotimia, generada por shock emocional y por prescripción facultativa sería internado en una clínica. Conejo entró en juego en sustitución de Berruezo”. Als dos encefalogrames als quals es va sotmetre després, els especialistes tampoc van trobar res, així que Berruezo va seguir jugant. Tot fins al 7 de gener del 1973, l’endemà del dia de Reis. Als cinc minuts de la segona part, el malagueny va patir un altre desmai a Pasarón, Pontevedra, aquest cop amb conseqüències mortals. Els seus companys no van saber res de la seva mort per aturada cardíaca fins al final de l’enfrontament. El cas de Berruezo és molt similar al d’Antonio Puerta, no només per les circumstàncies i per ser jugadors del Sevilla, sinó perquè els dos esperaven un fill en breu. El de Berruezo, anys després, tornaria a l’Estadi de Pasarón defensant els colors del Ceuta, en un partit més que emotiu. Pedro Berruezo és el primer futbolista espanyol que mor sobre un terreny de joc. Serveixi aquest article com a homenatge de tots els que ens van deixar per mort sobtada.

 

Pròrroga
Agafo prestada sense permís una idea del magnífic bloc del periodista sabadellenc Toni Padilla (http://blogs.ara.cat/futbolprosaic/) i afegeixo també algun que altre enllaç per si voleu ampliar continguts sobre el tema en qüestió. El cap d’esports del Diari ARA li diu ‘Temps afegit’. Jo, per que quedi una mica disimulat, he buscar un sinònim.

– 30è aniversari de la mort de Berruezo: http://www.as.com/actualidad/articulo/primer-futbolista-murio-botas-puestas/20030107dasdai_50/Tes

– La mort de Berruezo segons l’Associació de petits accionistes del Sevilla: http://www.peqaccsevillafc.com/sevillafc/historia/1972-1974.pdf

– El fill de Berruezo torna a Pasarón:  http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/mas_futbol/2a_division_b/es/desarrollo/1130357.html

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 25 setembre 2011 | Arxivat a : General,Història |

Sense comentaris »

No comments yet.

Escriu el teu comentari


Si us plau, clica nomes un cop.
Si escrius un comentari per primer cop, aquest s'haurà d'aprovar abans de ser public.