ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

El partit de la repetició

Fa una setmana vaig estar per Pamplona i avui he pensat que podria aprofitar aquesta excusa barata per recordar una de les pàgines més peculiars de la història del Centre d’Esports Sabadell. No va ser a Pamplona on es va jugar el partit, sinó que va ser a la Nova Creu Alta. Això sí, el rival era l’Osasuna, i el partit aquell famós de la repetició o dels vint duros.

L’enfrontament pertanyia a una fase de descens força estranya que es va inventar la Federació a suggerència del Cádiz CF, equip que va acabar cuer la lliga regular però que al final es va acabar salvant. Parlem evidentment de la temporada 86/87, la primera de l’última etapa del Sabadell a Primera. L’equip arlequinat va acabar penúltim dos punts per sobre del Cadiz i a un només del Racing. Després de la fase regular, però, es va jugar una lligueta entre els sis últims on comptaven els punts aconseguits prèviament i també els que es farien en un enfrontament de tots contra tots. El resultat d’aquella lligueta va ser la salvació del Sabadell quedant tercer de sis. L’Athletic Club va sumar 42 punts, pels 41 del Las Palmas, els 38 del Sabadell, també 38 en va fer Osasuna, el Racing va acabar amb 33 i el Cádiz va ser últim amb 29.

Tot, però, va ser gràcies al famós partit de la repetició. A la penúltima jornada de la lligueta el Centre d’Esports necessitava guanyar a l’Osasuna per jugar-se la permanència a Carranza. Ho va fer per 2-1, però el Consejo Superior de Deportes va ordenar repetir el partit per alineació indeguda dels estrangers April i Brylle. Una decisió única en tota la història del futbol espanyol.

El partit es va tornar a jugar amb una Nova Creu Alta plena fins la bandera després que la directiva fixés el preu de les entrades en 100 pessetes. Tot ple menys la llotja, que només la van ocupar una bandera arlequinada, una altra de la ciutat i una tercera catalana com a senyal de rebuig per la decisió de repetir el partit.

Capó, Saura, Maestre, Periko Alonso, Sánchez, Costa, Adriano, Nacho, Llabrés, Lino i Roca van formar part de l’alineació sabadellenca, mentre que a l’Osasuna jugava gent com Roberto, Castañeda, Martín González, Ripodas, Sola, Bustingorri o un Robinson que un temps després recordaria “la encerrona que nos hicieron en Sabadell” al seu llibre de memòries.

El capità ‘rojillo’ Ripodas va ser expulsat a la primera meitat per segona amonestació després de tallar una contra clara de Periko Alonso. Joan Barbarà no havia sortit de titular, però va substituir a Saura i al primer minut de la segona meitat va fer un autèntic golàs que obria la llauna osasunista. Un gol que fins i tot ha donat per fer un grup del facebook titulat “El gol de Barbarà a l’Osasuna és el millor de la història del futbol”. Al 60′ Goikoetxea va fer el gol de l’empat, però només tretze minuts després Adriano va rematar una centrada de Lino per fer el 2-1 definitiu. A l’últim minut fins i tot Periko Alonso (pare del campió del món Xabi Alonso) va fallar un penal que hagués significat el 3-1.

Aquella victòria permetia al Sabadell estar a un pas de la salvació. Només necessitava un punt per mantenir la categoria, i una setmana més tard l’empat a Carranza (0-0) va permetre celebrar la permanència. Després s’ampliaria la lliga de 18 a 20 equips, jugant una altra lligueta els tres últims classificats per decidir l’únic equip que baixaria. El pitjor parat de Racing, Osasuna i Cadiz va ser l’equip de Santander, que tot i no haver acabat la lliga regular entre els dos últims descendia de categoria. I mentrestant, el famós ‘partit de la repetició’ passava a la història com un dels enfrontaments més recordats per l’afició arlequinada.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 juliol 2010 | Arxivat a : Història |

Sense comentaris »

No comments yet.

Escriu el teu comentari


Si us plau, clica nomes un cop.
Si escrius un comentari per primer cop, aquest s'haurà d'aprovar abans de ser public.