ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

De visita per Bruges

Tot just ahir vaig arribar d’un viatge una mica pallissa però molt maco de fer. He estat cinc dies a cavall entre Holanda i Bèlgica visitant a dos grans amics de la universitat que tinc per allà. Una visita molt personal que va tenir també el seu punt de romanticisme esportiu.

Dels dos companys que tinc per aquelles terres un viu a Gante, una ciutat de la zona de Flandes. Des d’allà hem fet alguna que altra escapada pels voltants, entre elles l’obligada visita a Bruges. Com ell mateix defineix, una autèntica “ciutat de conte de fades” que amaga dins seu també un raconet arlequinat.

La veritat és que en aquest viatge el meu friquisme futbolístic no l’he explotat tot el que hagués pogut (no tocava en absolut), però això no treu, per exemple, que en aquests moments vesteixi una samarreta del Groningen o que en el meu pas per Bèlgica em comprés una bufanda del Bruges. Sí, em refereixo a l’únic equip que té l’honor d’haver-se enfrontat al nostre Centre d’Esports Sabadell en competició europea.

Ara fa uns mesos es van complir quaranta anys d’aquella eliminatòria que va començar de forma feliç amb victòria a la Nova Creu Alta (2-0), però que va acabar amb l’eliminació a terres flamenques (5-1). La ciutat per ella sola és tan maca que pràcticament se t’oblida tota aquesta història, però un cop de tornada a casa m’imagino als Montesinos, Muñoz, Zaballa, Arnal, Martínez, Cristo, Pereda i companyia passejant per aquelles terres a les portes del partit de tornada.

Deuria ser maco veure un Sabadell grisot i industrial somiant amb poder arribar lluny a l’anomenada Copa de Fires, i fins i tot divertit imaginar-se com deuria ser el desplaçament de l’expedició arlequinada. Ara fa dècades ja que estem malvivint en categories que no ens toquen, però d’il·lusió mai ens faltarà. No dic de repetir un desplaçament com aquell, que malauradament queda a anys llum, però sí per exemple imitar el camí que tot just ahir va fer un altre històric com és el Granada. L’article en sí no té massa cosa més per explicar, però em feia gràcia recordar avui que un dia vam ser més grans que l’Atlético de Madrid, el Sevilla, el Valencia o l’Espanyol números en mà.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 25 maig 2010 | Arxivat a : Història |

Sense comentaris »

No comments yet.

Escriu el teu comentari


Si us plau, clica nomes un cop.
Si escrius un comentari per primer cop, aquest s'haurà d'aprovar abans de ser public.