ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

“Companys” de feina

L’expedició de Ràdio  Sabadell i L’Arlequinat fa poc que acaba d’arribar de Benidorm. Ho fem mantenint la condició d’invictes, però de nou amb la sensació que el punt  sumat no reflexa el que s’ha vist  sobre  el terreny de joc per molt que digui Roberto Granero. Des d’ahir al vespre, però, tenia pensat escriure aquest article per fer el que nosaltres diem “fotre un palet”. En aquest cas, el pal va cap als companys dels mitjans de comunicació de Benidorm pel tracte rebut ahir a la roda de premsa postpartit.

Com és lògic i passa a tot arreu,  el primer entrenador que arriba a la roda de premsa és el visitant i després el local. Per deferència, acostumen a ser els mitjans  que segueixen a l’equip d’aquell tècnic els  primers en preguntar. És a dir, que si arriba Lluís Carreras l’habitual és  que ens toqui preguntar a Ràdio Sabadell, Canal Català Vallès, Avui Sabadell o Diari de Sabadell abans que els periodistes de Benidorm, i al revés exactament igual.

Carreras va arribar ahir, i entre el company de DS Pere Figueras, jo mateix i també el José Quereda ‘Pirri’ de L’Arlequinat vam fer la roda de premsa amb l’entrenador arlequinat. Una vegada va acabar la roda de premsa primera enganxada amb el company de SER Benidorm: “Ya podíais haber hecho la rueda de prensa en castellano para que todos lo entiendan”.

Reflexions que faig jo després del petit incident: Benidorm no forma part del País Valencià, terra on es parla la mateixa llengua (o una de molt similar si voleu entendre el valencià com un idioma diferent)? Evidentment quan anem a Logroño o a Teruel parlem en castellà perquè tothom ho entengui. Oi que Lluís Carreras quan el ‘Pirri’ li ha preguntat en castellà ha respost en castellà? Per què no has preguntat tu també en castellà per rebre la resposta en aquell idioma? I en tot cas, si no tens res a preguntar, per què no dius això del llenguatge abans de començar la roda de premsa o després de la primera resposta en comptes de recriminar-ho al final?

La segona enganxada arriba un segon després amb l’única companya de terres  alacantines que seguia la roda de premsa juntament amb el periodista de SER Benidorm, és a dir, la càmera de Canal 9: “Per què no  et portes un trípode pel micròfon en comptes d’aguantar-lo amb la mà? Així destrosses la imatge, hauries d’entendre que tu fas ràdio però també hi ha gent de la tele aquí i això queda fatal”.

La resposta és bastant òbvia. Bàsicament perquè nosaltres estem en directe i no sé com vols que parli alhora  pel mateix micròfon on l’entrenador està fent les valoracions  si aquest està a sobre d’una taula i dins d’un trípode. Però vaja, en tot cas crec que TV3 també fa televisió -i amb millors dades d’audiència-, cada setmana venen a la Nova Creu Alta, surt el micròfon de Ràdio Sabadell i la meva mà a les imatges i mai ningú  m’ha dit que molestés. A tot això, parlem d’algú que va demanar a Lluís Carreras una nova valoració del partit un cop acabada  la roda de premsa perquè la primera resposta no l’havia gravada, i també la mateixa que ara fa uns mesos quan vam visitar la Vila Joiosa ens va demanar que li compréssim uns calendaris perquè l’equip de volei on jugava la seva filla necessitava cèntims. Encara recordo  la cara de David Pirri quan li va dir això en plena roda de premsa…

Per rematar una dantesca roda de premsa el tècnic local Roberto Granero entra a la sala just després de Carreras dient una cosa així com “la propera vegada que passi això marxaré directament sense passar per aquí. Si els visitants volen parlar un quart d’hora amb el seu entrenador que ho facin fora, jo no he d’esperar-me  perquè vosaltres ho digueu”. Tot un gest. Potser amb un cap de premsa que moderés les preguntes  i expliqués  això de bones maneres  al principi del partit com passa a Sabadell això s’evitaria. Encara que per escoltar que el Sabadell no havia arribat a porta en tot el partit després que al minut vint de partit Hiroshi ja s’hagués plantat un cop sol davant el porter i en una altra ocasió un defensa salvés el gol sota pals, potser valia la pena que hagués marxat.

En tot cas, que no vull generalitzar perquè la veritat és que per la resta els treballadors i  aficionats del Benidorm ens van tractar  de forma fenomenal i això no passen  de  ser ‘batalletes’ i anècdotes, però coses d’aquestes em molesten bastant i ja que ahir no vam tenir temps per explicar-les com toca en directe (ens  feien fora del camp abans d’acabar la retransmissió) avui  ho he volgut  fer aprofitant ‘el meu bloc’. No és la primera vegada que tinc petites enganxades d’aquestes, a Los Arcos l’any passat per aquestes dates ja va passar si fa no fa el mateix. Potser si els clubs fossin un pèl més professionals i els periodistes no es dediquess¡n a ‘trepitjar-li la mànega’ als seus companys tots treballaríem força més còmodes.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 setembre 2010 | Arxivat a : Segona B |

1 Comentari »

  1. Comment by Manelinho — 28 setembre 2010 @ 9:34

    Tu no has sentit mai allò del ‘valencià o home de bé no pot pas ser’?
    Pel que expliques, tot plegat sembla fruït de la impotència i algú ho havia de pagar.
    En tot cas, en podrem pendre nota i com li va dir Marañón a Clemente: ja vindràs a Sabadell…
    PD: de bon rotllo, és clar. 😉

Escriu el teu comentari


Si us plau, clica nomes un cop.
Si escrius un comentari per primer cop, aquest s'haurà d'aprovar abans de ser public.