ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Ciudad piloto del deporte español

Aquesta setmana ha estat més ‘santa’ que mai. Dissabte un equip sabadellenc, el Club Natació Sabadell, va guanyar la Champions de waterpolo femení. Ho va fer a casa amb gairebé dos milers de persones donant suport a les noies de Nani Guiu. Dir que han fet història seria dir menys del que realment han fet. Han escrit, sense dubtes, la pàgina més brillant de la història de l’entitat, i encara que no estigui relacionat directament amb el Centre d’Esports Sabadell, es mereixen de sobres aparèixer aquí. Les Maica García, Jennifer Pareja, Mati Ortiz, Laura Ester i companyia van recollir dissabte a Can Llong els fruits de molts anys, molts intents i moltes jugadores que es van quedar en el camí, i amb total mereixement van alçar-se amb el primer títol europeu d’un equip català i espanyol. A la graderia, per cert, més d’un i de dos seguidors van vestir amb la samarreta arlequinada.

Només un dia després, ahir, el Sabadell es va assegurar a Castelló la seva presència a la promoció d’ascens a Segona A amb la mateixa justícia que les ‘noies d’or’ van guanyar la Champions. La tercera promoció de tota la història després de ‘la del Burgos’ (temporada 2000/01) i ‘la del Real Unión’ o ‘la d’Ortiz Blanco’ (2008/09). Diuen que a la tercera va la vençuda. Com a mínim, sembla que aquest cop tindrem dues oportunitats, perquè a set punts del segon faltant-ne només nou pel final em resisteixo a pensar que no serem campions de grup. L’equip suma cinc victòries seguides, arriba al tram final de temporada en el seu millor moment de forma i, a més, l’afició s’està engrescant i cada jornada a casa som l’estadi amb més públic del grup.

Però no només això. Aquest cap de setmana el Club Esportiu Sant Nicolau es juga ser a les fases d’ascens a LEB Plata. L’equip de Josep Riera és tercer ara mateix, plaça que li donaria dret a jugar-les, però s’enfronta a un dels dos equips que estan per sobre: el Vic. Guanyant, el conjunt col·legial intentarà pujar de categoria i tornar al bàsquet sabadellenc al lloc que es mereix. I a més tenim al Miki Monràs triomfant a la Fòrmula 2. I al David De la Cruz lluitant per guanyar-se un lloc dins del ciclisme professional. Per no parlar de la natació, amb referents mundials com l’Aschwin Wildeboer. I Club Falcons, que envia a la desesperada un SOS per mantenir econòmicament la màxima categoria del tennis-taula estatal que s’han guanyat esportivament. I a l’handbol, tot i el mal any de l’OAR Gràcia, aquest any organitzem ‘l’Handbolicat’. I la Nova Creu Alta va acollir la final de la Copa Catalunya. I tenim la Pista Coberta d’Atletisme de Catalunya, i un parell de nous pavellons…

Tot això són mostres que Sabadell està recuperant a nivell esportiu i d’instal·lacions el prestigi que havia perdut en les últimes dècades. Tampoc seria qüestió de tirar d’eufòria ara en cas de tornar al Centre d’Esports a la categoria de plata del futbol espanyol, o de tenir un equip de la ciutat per sobre de la Lliga EBA de bàsquet, o alguna que altra medalla als Mundials de natació d’aquest estiu a Xangai. Però jo em pregunto: això és només un ‘bon any’ o estem tornant a guanyar-nos l’etiqueta de ‘ciudad piloto del deporte español’ de la qual anys enrere, allà per la dècada dels 60, ens sentíem orgullosos?

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 25 abril 2011 | Arxivat a : General,Història |

Sense comentaris »

No comments yet.

Escriu el teu comentari


Si us plau, clica nomes un cop.
Si escrius un comentari per primer cop, aquest s'haurà d'aprovar abans de ser public.