ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Un puzzle complicat de fer

Ja tenim els vuitanta equips que la temporada vinent jugaran a Segona B si els descensos econòmics ho permeten. Aquest cap de setmana s’han decidit del tot amb els ascensos de Tercera, els de Segona B i els descensos de Segona. Per variar, un any més la Segona B serà l’última categoria en conèixer el seu futur i la composició dels seus grups. Això sí, si algun equip baixa per deutes li substituirà un altre equip de la mateixa comunitat autònoma, amb la qual cosa podem començar amb les travesses a l’hora de formar els quatre grups de la pròxima campanya. Abans, però, posem sobre la taula com queda la cosa per l’any vinent:

– ANDALUSIA 11 (Cadiz, Jaen Poli Ejido, Ceuta, Lucena, San Roque, Estepona, Écija, Sevilla Atlético, Betis B, Roquetas i Alcalá)
– PAÍS VALENCIÀ 9 (Castellón, Ontinyent, Alcoyano, Denia, Benidorm, Orihuela, Alicante, Gandía i Alzira)
– CATALUNYA 7 (Sant Andreu, Sabadell, Lleida, Gramenet, Badalona, Santboià i L’Hospitalet)
– EUSKADI 7 (Real Unión, Eibar, Alavés, Lemona, Barakaldo, Athletic B i Real Sociedad B)
– MADRID 6 (Leganés, Atlético B, Real Madrid Castilla, Alcalá, Rayo B i Getafe B)
– MÚRCIA 6 (Murcia, Atlético Ciudad, Caravaca, Sangonera, Yeclano i la plaça que deixa el Murcia B pel descens del seu primer equip)
– GALÍCIA 6 (Pontevedra, Lugo, Celta B, Montañeros, Deportivo B i Coruxo)
– CASTELLA-LLEÓ 5 (Palencia, Cultural Leonesa, Mirandés, Zamora i Guijuelo)
– EXTREMADURA 4 (Cerro Reyes, Cacereño, Badajoz i Extremadura)
– BALEARS 3 (Mallorca B, Sporting Mahonés i Atlético Baleares)
– ASTÚRIES 3 (Oviedo, Sporting B i Caudal)
– CASTELLA-LA-MANXA 3 (Guadalajara, Puertollano i Conquense)
– NAVARRA 2 (Osasuna Promesas i Peña Sport)
– ARAGÓ 2 (Teruel i La Muela)
– CANÀRIES 2 (Universidad LPGC i Vecindario)
– CIUTATS AUTÒNOMES 2 (Melilla i Ceuta)
– CANTÀBRIA 1 (Gimnástica Torrelavega)
– LA RIOJA 1 (Logroñés)

Tot això vol dir que toca tornar a preguntar-se quin criteri seguiran a l’hora de fer els grups. Si es segueix el de l’últim any i pràcticament el de tota la vida, el grup tercer estarà format per catalans (7), valencians (9), balears (3) i el Logroñés que és un dels dos comodins que queden lliures. És una opció factible, però seria una mica extrany anar a jugar fins La Rioja quan tenim al costat dos equips aragonesos.

Una altra opció seria deixar als balears de banda. La Federació continuarà pagant els desplaçaments a ses illes, i a més ells han d’agafar l’avió igualment sigui per anar a Barcelona, a València o a Madrid. Això deixaria un grup format per catalans (7), valencians (9), aragonesos (2) i navarresos (2), enviant al Logroñés amb el grup del nord.

La tercera i més difícil opció de totes seria un grup del nord com l’any aquell que vam acabar jugant contra els Beasains, Amurrios i companyia. Aquest grup estaria format per catalans (7), aragonesos (2), navarresos (2), el Logroñés, els bascos (7) i la Gimnástica Torrelavega. Massa complicat, oi?

El que sí que està clar és que no anirem amb murcians si no divideixen equips d’una mateixa comunitat. Entre catalans, valencians i murcians sumem 24 equips. Tenint en compte tot això, crec que la primera opció és la que es donarà, encara que el problema que tenim entre mans és força complex. Si mirem a la resta de grups, per exemple, els andalusos (i autònoms) no poden anar amb extremenys i murcians perquè entre les tres comunitats ja fan 23. Què faran? Andalusos, murcians i restes de sèrie? Els murcians es quedaran penjant? Els dividiran? En definitiva, un puzzle complicat de fer i que molt em temo que s’allargarà mooooooooooooooooolt. Com cada any, vaja.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 20 juny 2010 | Arxivat a : Segona B |

La Segona B és una categoria bananera

És indignant veure i viure el que avui ha passat a Sant Andreu. Més enllà del tema esportiu, no pot ser que un sector de l’afició local pugui saltar a la gespa sense problemes per agredir a Nolito. No pot ser que un sector de l’afició visitant pugui saltar a la gespa a estomacar als locals. No pot ser que el Narcís Sala sigui un autèntic camp de batalla tant en el seu interior com als voltants. I el pitjor de tot, no pot ser que tot això passi en un partit que està catalogat com a ‘partit d’alt risc’.

Tot aquest enrenou m’ha enganxat a la zona alta de tribuna i ho he vist com un espectador més, però al sortir m’he trobat sense voler-ho enmig d’una batalla entre salvatges i policíes antiavalots. Al costat meu hi havia una família amb una nena petita al cotxet. I pregunto: quina necessitat teníem tots els del grupet aquell de veure’ns allà al mig? I els pobres aficionats del Barça que hagin anat a veure el partit per diversió i per ser culés s’hagin vist tancats en una gàbia amb un munt d’indesitjables?

Per ser un partit d’alt risc, la policía no ha intervingut en les baralles sobre la gespa fins que un parell de minuts després començaven a sortir caps plens de sang i gent amb fustes a les mans. Tan difícil de preveure era com per no haver fet el cordó policial en els últims minuts de partit i evitar així la invasió? I malauradament això no és una cosa nova en aquestes categories. Fa unes setmanes també vaig viure ‘in situ’ una cosa similar al Hospi-Rayo B, i també l’expedició del Santboià va sortir malament de Corralejo.

Entenc que a aquestes alçades de campionat els nervis estiguin a flor de pell i la tensió sigui espectacular. Però no puc arribar a entendre que es permetin casos de violència any sí any també cada vegada que arriba aquest tram de temporada. I per acabar-ho d’adobar, el tema arbitral. S’ha vist avui de nou que si un senyor amb xiulet no vol, un equip no puja per molt que s’ho mereixi. El ‘show’ d’Alcorcón ha estat dantesc en tots els sentits: jugadors en calçotets abans d’acabar el partit, suspensió al 93’… Per això, i amb el perdó de tots vosaltres per utilitzar aquest terme despectiu, he de dir que de Segona B cap avall totes les categories són autènticament bananeres. Algun dia algun il·luminat farà alguna cosa per solucionar-ho, o ens centrarem en ensabonar als de Primera i com a molt Segona oblidant així categories igual de dignes, d’interessants i de professionals futbolísticament parlant?

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 20 juny 2010 | Arxivat a : Segona B |

Em sap greu

Acabem d’arribar de La Vila Joiosa de veure una esperpèntic últim partit de temporada (3-1). Durant el trajecte hem anat escoltant per la ràdio com quedava la cosa en els partits de debó d’aquesta jornada i la veritat és que me n’alegro pràcticament per tot el que ha passat, encara que avui no començaré parlant d’aquest tema. La veritat és que una vegada acabada la temporada tinc uns quants temes al cap que aniré escrivint aquí al bloc en els propers dies, però avui per immediatesa he volgut començar pel rival que hem tingut davant: el Villajoyosa CF.

Descens
I vull començar per aquí perquè em sap greu que aquest equip baixi, i això que no li tinc cap mena de simpatia especial a diferència d’altres equips que hi ha a la categoria. Ni conec a ningú d’allà ni mai m’ha cridat l’atenció. De fet, tot just avui he fet la meva primera visita al Nou Pla, però s’ha de dir que a diferència d’altres llocs de la zona ens han tractat molt correctament -les circumstàncies també eren idònies per això- i crec que és un club molt humil que sap fins on arriba i fins on no. Ja al partit de la primera volta vaig estar entrevistant a alguns directius d’aquell equip i em van causar una bona sensació, i avui he refermat aquestes referències que tenia. Com diria aquell, que n’aprenguin!

En el fons, em sap greu que baixin tres dels quatre equips que han baixat directes. Del Villajoyosa ja he explicat els motius. Pel que fa al Valencia Mestalla i al Gavà el motiu és molt semblant i passa pels seus entrenadors. Del primer a nivell personal, perquè Óscar Fernández és -com diríem a la ràdio- un bon amic de la casa, i a més amb l’equip tan jove que ha tingut aquest any ha baixat sense renunciar en cap moment jugar bé a futbol. Ha faltat picardia i maduresa. I del segon, Jaume Bonet, perquè per molt que es digui i per molt que els números evidenciïn que el seu pas pel Centre d’Esports va ser un fracàs, crec que és un gran gestor de grups, un molt bon psicòleg i ho demostra havent portat a aquest Gavà a somiar amb la salvació fins les dues últimes setmanes de campionat. Segurament si se l’hagués donat marge de confiança aquí les coses haguessin sortit diferents, però en aquesta ciutat som molt donats a posar-li la creu a les persones per interesos. A més és un equip català, i aquest any la veritat és que no estem com per anar baixant equips de la terra pel tema dels descensos compensats.

Precisament aquest tema del futbol català és dels pocs handicaps que li veig al descens del Terrassa. De la resta, per què no dir-ho, me n’alegro també, perquè aquesta és la salseta del futbol. Igual que els egarencs ens van dedicar aquella pancarta tan ‘maca’ el dia de la marxa arlequinada a l’Olímpic, al futbol tot torna i avui podem escriure aquestes línies recordant tot això. Al cap i a la fi els sevillistes també riuen al veure al Betis a Segona i els de l’Sporting a l’Oviedo malvivint per aquestes categories de déu. Igual que dic això, també dic que no m’agrada pel porter i amic Miguel Ángel ni per la patètica situació que van patir els futbolistes havent-se de tancar fins i tot dins del vestidor per cobrar. Una cosa és la rivalitat i una altra ben diferent les persones que igualment han de continuar fent front a la seva vida. Ah, i jo no seré d’aquells que trobarà a faltar el derbi.

Zona alta
Si miro la zona alta, el somriure és majúscul. M’agrada veure al Sant Andreu lluitant per l’ascens, segurament no voldria veure al Barça Atlètic tan amunt però no tinc altre remei, així com la plaça de l’Ontinyent que perfectament podria ser nostra. Això sí, quin mèrit té el que està fent Toni Aparicio allà! I pel que fa al que es decidia avui, l’Alcoyano s’ha classificat guanyant a Can Perico encara que una derrota l’hagués classificat igualment per l’ensopegada del Denia al Camp d’Esports de Lleida. Ho celebro per l’Ismael Mayor, pel Toni Torres, per la gent d’Alcoi i també pel Denia, perquè si un equip no es mereix il·lusionar-se amb un ascens aquest és el groguet (i no parlo, evidentment, del tema esportiu).

De retruc, la victòria alcoiana a Sadrià ha fet que l’Espanyol B hagi de jugar-se no baixar contra Guijuelo, Toledo o Roquetas a la promoció de descens. No em desagrada tampoc, perquè significa que la ‘Grama’ continua a Segona B -sempre i quan el tema econòmic no digui el contrari- i per un club que ha patit tant com el colomenc aquest any una alegria de tant en quant no li ve malament. Ara que el ‘nostre’ Cristian Tello salvi als blanc-i-blaus i un descens compensat menys.

En resum, que de tot el que vaig dir l’altre dia he encertat els quatre que jugarien play-off d’ascens, encara que amb guarismes diferents i equivocant-me amb la promoció de permanència. Ja vaig avisar que no tenia massa traça a l’hora de fer pronòstics. Fins i tot la vaig liar amb el tema dels aspersors i el retràs a Sant Adrià. Aquest any el show ha arribat al Cerro Reyes-Cacereño. Com diria el Miguel Ángel Rodríguez ‘Almunia’, com m’agraden les últimes jornades de lliga! Llàstima que aquest any estiguem mirant els toros des de la barrera.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 9 maig 2010 | Arxivat a : Segona B |

Aspersors?


Dia de pluja, setmana d’aspersors. Ara fa un any regàvem la gespa de la Nova Creu Alta de forma sospitosa perquè creixés amb més força (i així la tenim ara, que és un goig) en meitat d’un Sabadell-Alcoyano que estava clar que havia d’acabar amb la classificació dels dos per les eliminatòries d’ascens. Fa només una setmana, un club senyor -irònicament parlant- ens ensenyava una nova utilitat dels aspersors intentant evitar les celebracions d’un entrenador portugués i tota la seva tropa a sobre la gespa del Camp Nou. I molt em temo que aquest diumenge a Sant Adrià la cosa anirà més o menys pel mateix camí. Posem-nos en context.

Situació actual
El Sant Andreu matemàticament és el campió del grup tercer de Segona B des de fa deu dies. El Barça Atlètic ja ha confirmat també la segona plaça del grup, mentre que l’Ontinyent té garantida la presència al play-off però encara no se sap si com a tercer o com a quart. Obri’m aquí la primera cosa per decidir-se aquest diumenge. Ontinyent i Alcoyano es juguen el tercer lloc, amb els de Toni Aparicio dos punts per sobre dels d’Alcoi però amb l’average particular en contra. És a dir, que l’Ontinyent ho té tot de cara per acabar tercer, tot i que l’empat no li serveix perquè una victòria blanc-i-blava els deixaria a la quarta posició.

Segon dubte per resoldre: el quart lloc. El propi Alcoyano tant pot acabar tercer com caure de la zona play-off. Els de Paco López sumen també dos punts més que el Denia, però amb l’afegit que en aquest cas sí que tenen l’average a favor. És a dir, que l’empat li serveix per entrar a les eliminatòries, mentre que l’equip de Nino Lema hauria de guanyar i esperar que l’Alcoyano no ho faci per classificar-se.

Tercera i última guerra de la darrera setmana de campionat: evitar la promoció de permanència. Des de fa un parell de jornades Gavà, Valencia Mestalla i Villajoyosa ja han confirmat el seu descens matemàtic (dels veïns no parlem millor perquè la temporada ha estat realment per emmarcar). També semblava que es complicarien la vida Lleida i Badalona, però els dos estan fora de perill a falta de tres punts per disputar-se. Això vol dir que només dos equips lluiten per evitar cremar-se. Un ho farà i l’altre no, tot i que malauradament estem parlant de dos equips catalans. Després d’una altra victòria sorprenent -per dir-ho d’alguna manera- de l’Espanyol B al Nuevo Las Gaunas (0-4), el filial espanyolista comença l’última jornada un punt per sobre del Gramenet, que és qui jugaria ara mateix la promoció de descens.

Última jornada
Tenint en compte tot això, l’última jornada del campionat ens deixa un Ontinyent-Sant Andreu a la zona alta. L’equip quatribarrat ho té tot fet ja, i després d’empatar a casa contra el Villajoyosa (2-2) em sembla que arribarà al Clariano amb la intenció de no fer mal i, de pas, arribar en perfectes condicions al play-off. A més, intueixo que amb les característiques d’aquell camp, allò serà una autèntica olla de pressió. Per tant, el meu pronòstic per aquest partit és un 1.

Això deixaria a l’Alcoyano sense el premi de ser tercer, tot i que podria entrar al play-off com a quart. Només ha d’empatar a Sadrià, encara que al davant té un rival que no té pinta de deixar-se. L’Espanyol B es juga tant o més que l’equip alacantí, així que el partit serà de tu a tu. Pronostico (i desitjo) un empat que deixaria, de retruc, al ‘meu’ Denia fora de les eliminatòries. Un equip groguet, per cert, que juga a domicili. Visita al Lleida, i veient com juga l’equip de Nino Lema fora del Camp Nou i els maletins que faran quilòmetres aquest cap de setmana, crec que li posaré una altra X a la travessa.

Per últim,  repeteixo l’argument de les primes a tercers en l’últim partit amb vida en aquesta trenta-vuitena jornada. L’Sporting Mahonés visitarà al Gramenet sense jugar-s’hi res, però tots hem vist els problemes que està patint la plantilla colomenca aquesta temporada. Penso que ho tindran molt difícil per tirar endavant aquest partit, i per tant, poso la tercera igualada als meus pronòstics particulars. Resumint, que si faig cas a la meva aposta, Ontinyent quedaria tercer (71 punts), quart l’Alcoyano (67), cinquè el Denia (65), quinzè l’Espanyol B (42) i setzena la Grama (41).

Aspersors?
Ara bé, que ningú em recrimini res després, que igual que argumento els meus pronòstics, també he de dir que sóc força negat pel tema de les juguesques i la vidència. Això sí, crec que hi ha una cosa on no m’equivocaré. El partit de Sant Adrià és l’únic on els dos equips estan immersos en aquestes lluites explicades. Algú s’aposta alguna cosa a que tot i l’horari unificat serà l’últim partit en acabar? Me n’alegro per la gent d’Alcoi i, a la vegada, els envejo perquè un any més arriben a l’última jornada en la mateixa situació. A més, no els falta pas experiència a l’hora d’allargar partits d’aquest tipus per conèixer els resultats de la resta de camps. L’únic dubte que tinc és: repetirem show amb els aspersors? I mentrestant nosaltres de costellada a La Vila Joiosa…

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 3 maig 2010 | Arxivat a : Segona B |

« Pàgina prèvia