ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Al futbol tot torna

Entre una imatge i l’altra només han passat cinc anys, però vaja com ha canviat la pel·lícula, eh? Vagi per endavant que 1) la ‘Grama’ és un equip que mai m’ha caigut malament i 2) el mateix discurs que diré ara és aplicable al Sabadell. Dit això, crec que al futbol, tard o d’hora, tot acaba tornant, i ahir la parròquia arlequinada es va treure l’espina (gran espina) de Santa Coloma. Més encara que amb el no menys mític gol de Siso Amigó fa dues campanyes. Allà on el Centre d’Esports va rebre la extrema unció ara fa cinc temporades, sent acomiadat amb crits que ens recordaven el nostre imminent descens a Tercera, ara l’equip arlequinat ha deixat tocat de mort al Gramenet i, el més important de tot, s’ha situat líder a falta de només set jornades pel final del campionat. Espero, sincerament, que la ‘Grama’ se salvi per la gent coneguda que tenim allà, per l’equip en sí i pel mal que faria el descens d’un altre català a Tercera pels descensos compensats. Però alhora és impossible no gaudir d’un triomf com el d’ahir per com es va donar allà on ho hem passat tan magre altres anys. Al futbol tot torna. Fins i tot, per què no, la Segona A.

Per cert, la foto d’ahir és del Pedro Salado. Grans imatges!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 28 març 2011 | Arxivat a : Història,Primer equip |

Escòrpium

El recordeu? És l’Escòrpium, la mascota del rival que ens visita demà: l’Orihuela CF. A l’anada, com veieu, vaig intentar guanyar-me la seva amistat i fins i tot va accedir a fer-se una foto amb el micròfon de Ràdio Sabadell. Amb qui anirà demà? No ho sé. Tinc la sensació que 1) hi haurà més gent encara que contra l’Hospi i 2) esportivament parlant la cosa anirà millor. Tan de bo. Demà serà un dia llarg, i espero que tan profitós com avui en waterpolo femení, on el Natació Sabadell ha aconseguit el seu primer passi a una final four de Champions. Només podem dir una cosa ara mateix: Enhorabona. Bona nit a tots!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 març 2011 | Arxivat a : General,Primer equip,Segona B |

Els primers ‘tuitaires’

Aquesta última setmana s’ha posat de moda el tema Twitter al Sabadell. Des de feia mesos només un jugador del primer equip, Toni Lao (@toni_lao), era usuari d’aquesta xarxa social cada cop més utilitzada. En els últims dies, però, i per aquest ordre, primer David De Navas (@daviddna1) i després Chapi Arnau (@xapiarnau) s’han afegit a la moda i ens permeten saber el que pensen a través dels seus perfils. Una cosa, però, que no és nova en l’aficionat sabadellenc.

Des d’uns anys cap aquí s’ha posat molt de moda tot el tema 2.0: xerrades on-line amb periodistes de primera fila, mitjans de comunicació que ofereixen informació a través de les xarxes socials, famosos que parlen a través d’aquestes… Fa gairebé una dècada, però, a algun il·luminat -en el millor sentit de la paraula- se li va acudir començar amb aquests temes. Parlo de la Penya @rlekinats.com, de la qual sóc soci. No cal ser massa intel·ligent per adonar-se que els orígens de la penya té alguna relació amb el tema d’Internet. Els primers arlequinats que es van llençar a la selva d’Internet es van reunir en un xat, el canal #cesabadell del MIRC, d’on va sorgir la idea de fer la penya. I d’allà, entre el David Blasco, l’Òscar Jiménez i el president Manel Escribà van començar amb els xats on els aficionats podien fer preguntes en directe a alguns jugadors i aquests responien. “Eren els inicis de la penya i com que ens vam conèixer i vam crear la pròpia penya a través del xat, va semblar interessant acostar els jugadors als aficionats que es connecten a Internet, que en la seva majoria eren canalla”, ha recordat ‘Manelinho’, com es feia dir al xat i com encara avui li diem molts.

El primer d’ells va ser, curiosament, el més exitós. El capità i ara portaveu de l’àrea esportiva Genís Garcia Junyent va reunir una cinquantena de persones al mes de desembre del 2001. Des de llavors, i fins al 2007, per la Gestoria Escribà (lloc des d’on es gestionaven els xats i es responien a les preguntes) van passar jugadors, entrenadors, directius i periodistes fins que amb el temps, aquest ‘boom’ que dèiem al principi va acabar amb la idea dels xats arlequinats: “Els vam deixar de fer degut a que el canal començava a quedar desfasat per culpa de la sortida de Messenger i aquest tipus de plataformes”. Té nassos la cosa que tot i tenir la idea, la massificació hagi tret la vida a la iniciativa. Jo vaig ser-hi col·laborant en uns quants xats, i temps després també amb la creació de la revista on-line ‘El Saballut’ que cada mes ofereix/oferim el Manel i la resta de la tropa. Mentrestant, el David i l’Òscar ahir estaven a la gespa del ‘estadi fent de traductors amb els amics del Bristol Rovers i el Waterwijk. El que és arlequinat és arlequinat. I la veritat és que la idea era genial, es van avançar deu anys al que està passant ara i, per tant, era digne de reconèixer-ho.

Per cert, us deixo l’enllaç també per si voleu ‘rellegir’ el que es parlava fa uns quants anys en aquests xats: cesabadell.org/xat.html

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 14 març 2011 | Arxivat a : General,Història,Primer equip |

Hi ha algú?

Dissabte. Avui plou. Demà, segons previsions meteorològiques, farà sol. Mes de març. El Sabadell va primer i jugant bé a la pilota. Visita l’estadi un Hospi que va de menys a més, suma vuit jornades sense perdre i, com nosaltres, també vol jugar a futbol. Només queden deu partits per acabar la lliga regular. Deu partits per entrar als play-off i, per què no, per ser primers i jugar-nos l’ascens a només una eliminatòria i amb marge d’error. D’aquests deu, per cert, sis són a casa. Ho vaig dir a principis de setmana i ara em reitero: Qui demà no vingui a la Nova Creu Alta és que l’importa una merda (amb el perdó de l’expressió) el Sabadell. A la mínima que hi hagi un cert interès, s’hauria de donar suport a l’equip. “Anem primers, més no podem donar”, va dir ahir l’entrenador Lluís Carreras amb tota la raó del món. Serem els 2.500 de les últimes jornades? No es mereix alguna cosa més aquest equip? Després no m’agradaria escoltar allò de “si estiguéssim a Segona A jo hi aniria” ni històries d’aquestes. Tenim un repte ara com a club, com a afició i com a ciutat: seguir vivint de la història o tornar a ser grans. Massa ambiciós potser?

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 12 març 2011 | Arxivat a : General,Primer equip |

Dos per sota del pronosticat

Si la setmana passada parlava d’estadístiques positives per oblidar la destrempada general, avui faré la jugada a la inversa. Com ja he dit en alguna altra entrada d’aquest bloc, cada inici de temporada agafo el calendari i faig els meus pronòstics més optimistes per poder estar a dalt. No és difícil d’imaginar, així, que aquests pronòstics sempre quedaven molt per sobre de la realitat any rere any. La primera volta d’aquest any, però, ha estat la primera vegada que la realitat ha superat en números als millors pronòstics, amb la qual cosa vaig fer un repte encara més gran: pujar el llistó i fer números per ser primers. Així doncs, des de l’equador del campionat vaig pronosticar dinou jornades on el Sabadell hauria de sumar 35 punts. En cas d’aconseguir-ho, acabaria la lliga amb 69, xifra entorn la qual pot rondar el lideratge. I de moment, com diu el titular, anem dos per sota del pronosticat:

20) Lleida-CES 3 pts (el pronòstic deia 1)
21) CES-Badalona 1 (3)
22) Sp. Mahonés-CES 0 (1)
23) CES-Benidorm 3 (3)
24) Teruel-CES 1 (1)
25) CES-Alicante 1 (3)
26) Alzira-CES 3 (3)
27) CES-Gandía 1 (3)
28) Mallorca B-CES 3 (0)

És a dir, que fins al moment hem fet 16 punts en nou jornades que portem de segona volta, pels 18 que el repte més ambiciós de tot preveia. No està malament tampoc, no? Estem com per queixar-nos… El cas és que si seguim a aquest ritme segurament no arribem a aquests 69, però sí a una xifra que dóna play-off. Si en nou partits hem sumat 16 punts, en deu sumaríem potser un més, amb la qual cosa es tancaria la segona volta amb 67 punts aproximadament. Ho signem, oi? De totes maneres, ja que aquest és un equip de reptes, deixo també els pronòstics que queden. No serveix per massa, la veritat, però com a mínim m’he divertit una mica especulant a mesos vista.

29) CES-L’Hospitalet 3
30) CES-Orihuela 1
31) Gramenet-CES 3
32) CES-At. Baleares 3
33) Sant Andreu-CES 0
34) CES-Ontinyent 3
35) Castellón-CES 0
26) CES-Alcoyano 1
37) Denia-CES 0
38) CES-Santboià 3

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 7 març 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Els quatre primers

La setmana que menys parlem del tema ha resultat ser la setmana del lideratge. Al final haurem de fer bona aquesta tàctica. Queden deu partits, som primers i tenim 50 punts. Ja fa setmanes que ho vinc dient, i a falta de deu jornades em mullaré. Per mi els quatre equips que -tan de bo- farem play-off són Sabadell, Badalona (si desperta de la ratxeta que ha enganxat ara), Alcoyano i Castellón. L’ordre com preferiu, tot i que crec que lluitarem fins a última hora pel lideratge. Per cert, estem ara mateix al hall de l’Hotel Tryp Bosque de Palma de Mallorca entre l’Inter-Genoa, l’Ajax-AZ i el Conquense-RM Castilla per fer temps. Què bé senta això de ser líder…

 

 

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 6 març 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Un parell d’estadístiques

Vint-i-quatre hores després, com va l’ànim? Aquí van dues estadístiques. La primera: amb l’empat d’ahir el Sabadell ha sumat només una derrota dels últims setze partits de lliga (la del 23 de gener a Maó per 1-0). I l’altra: els dos gols del Gandía  fan dels valencians el tercer equip que aconsegueix fer-li més d’un gol al Sabadell. El primer va ser el Teruel (0-2 a la jornada 5) i l’altre el Santboià (2-2 a la 19). De moment cap equip ens ha fet més de dos gols, i això que queden només onze jornades pel final.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 28 febrer 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Riurem o els trobarem a faltar?

Maig del 2011. Estadi de Mendizorroza. El Sabadell acaba de pujar a Segona A després d’haver acabat primer la fase regular (o millor no ho diem per allò de la malestrugança que ens acompanya?) i d’haver guanyat l’eliminatòria dels campions contra el Deportivo Alavés. Sona maco, oi? De collons, vaja. Tan de bo s’arribi a donar el cas. Suposo que en aquell context ens pixarem de riure recordant la mala estona que estem passant ara, la nit del 27 de febrer del 2011, després que el Gandía ens hagi tret l’orgull de ser primers amb un gol en l’última jugada d’un partit que teníem cent per cent controlat. Ara bé, hi ha més supòsits. Dues setmanes abans que la primera situació. El Sabadell es queda a les portes de jugar el play-off. Tirarem enrere tots plegats, i segurament si, déu no ho vulgui, ens quedem fora, començarem a donar-li voltes als motius. Estic convençut que si això passa, tots coincidirem en que “si no fos per aquell partit contra el Gandía…”. Cada vegada queda menys, però queden onze jornades, molt encara, per dir si passarà una cosa o l’altra. Però estic convençut que sigui per bé o per mal, recordar-lo segur que el recordarem el partit d’avui a la Nova Creu Alta. Per cert, m’ha quedat xula la foto del nuvolet sobre l’estadi. Això sí, sense caure una gota, déu ni do el xàfec que ens ha caigut a sobre… Veure per creure.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 27 febrer 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Me n’alegro per ell

Acabem de tornar d’Alzira en un diumenge que ha estat (gairebé) perfecte. Com a mínim, en el terreny esportiu, i com deia abans pel facebook, millor és difícil que vagin les coses. El que compta al final són els tres punts aconseguits a les portes de jugar de nou a casa i amb la petita escletxa que això significa a la classificació respecte als perseguidors. Això sí, d’avui em quedo, sobretot, amb el golejador. Ho dic perquè ha passat un any fins al moment fotut tot i el bon moment de l’equip. De lesió en lesió, Eneko no ha tingut temps per ser el que havia demostrat ser l’any anterior. És bon tio, és bon jugador i es mereixia fer un gol de la importància del d’avui al Luis Suñer Picó. Ara, i parlant d’aquest tema, m’és igual qui faci el gol de l’ascens si aquest acaba arribant, però si puc demanar, que sigui Joaquín. Més que res pel mateix motiu que Eneko.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 20 febrer 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Confonem termes

Després d’uns mesos de bogeria sense dormir més de quatre hores de mitjana al dia entre la ràdio, la tele i, sobretot, la universitat, recupero el bloc de l’abandonament que patia últimament. Ho faig per valorar la roda de premsa d’ahir de Lluís Carreras. En ella, el tècnic del Centre d’Esports Sabadell va assegurar “haver jugat millor a la segona part que a la primera”. Ho destaco perquè a vegades tinc la sensació que valorem més el fet de tenir la pilota que no pas el de crear perill al rival. És a dir, que potser confonem els termes ‘tenir la pilota’ amb ‘jugar bé’, i crec que no sempre és així. Per entendre’ns, ahir estic d’acord que a la primera part no vam controlar en tot moment el partit contra l’Alicante, però no que a la segona juguéssim bé. Més que res perquè no vam tirar ni una vegada entre els tres pals i, sí, la intenció hi va ser, i el joc combinatiu també, això no se li pot retreure pràcticament mai a l’equip, però semblava que ens ofegàvem a la que arribàvem a la línia de tres quarts. Fa un parell de setmanes vaig fer la mateixa reflexió quan el ‘míster’ va dir que havíem jugat “molt millor” a Maó que no pas contra el Benidorm. És com si el jugar bé impliqués tenir la pilota tot i no fer perill en atac i al revés, que no es pogués jugar bé sense tenir el domini però amb ocasions de gol. Encara que estem com per criticar-lo amb la temporada que està fent, no?

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 14 febrer 2011 | Arxivat a : Primer equip |

« Pàgina prèviaPàgina següent »