ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Versió Millorada

Fa uns mesos vaig fer un reportatge comparant la plantilla del Sabadell 2010/11 amb la d’ara fa deu anys, entrenada per Pere Valentí Mora, amb noms com Almunia, Molist, Diego Torres, Sala o Genís, i que va fregar l’ascens a Segona A. Aquell article explicava que just abans d’arribar a l’equador de campionat les estadístiques d’un equip i l’altre eren idèntiques, i que el repte que tenien els de Lluís Carreras a les mans era superar la proesa feta fa una dècada, on el somni de l’ascens es va truncar en una promoció en format de lligueta contra Ourense, Ceuta i, sobretot, Burgos. Avui completem aquest treball amb una confirmació: el Centre d’Esports és, a tots els efectes, equip de la Lliga Adelante. Aquells “semblants raonables”, doncs, han deixat pas a un altre titular: ‘Versió Millorada’.

 

L’Almunia d’Alcobendas
Tot i que afortunadament el final aquest cop ha estat diferent que el d’ara fa deu anys (i per què no dir-ho, també el de fa un parell), continua havent-hi molts punts en comú entre aquella plantilla i l’actual. La barreja de gent jove i d’altres contrastats ha permès a l’equip de Lluís Carreras un equilibri clau durant tota la temporada. Gent com Juanjo Ciércoles, Fito, Marc Fernández, Chapi Arnau o Isaac Cuenca han respost a l’oportunitat de forma magnífica tot i gairebé no superar els 20 anys en alguns dels casos. En el capítol dels veterans, menció a part mereix David De Navas. El porter madrileny és el primer ‘Zamora’ de l’equip arlequinat des del que va aconseguir justament fa deu anys Manuel Almunia. El seu gran paper i el de tota la línia defensiva ha fet del Sabadell l’equip més seriós defensivament parlant del grup tercer de Segona B. Gràcies a aquesta fortalesa, per exemple, es va mantenir l’empat a Ipurua que va acabar donant l’ascens sabadellenc. La prova d’això, però, són les estadístiques de tota la temporada. En 42 partits entre fase regular i eliminatòries d’ascens, l’equip de Lluís Carreras ha encaixat 26 gols, i només quatre equips han aconseguit fer-li més d’un gol en un partit al Sabadell: Teruel, Santboià, Gandía i L’Hospitalet. L’últim punt en comú és el de les cessions. Fa una dècada Almunia va arribar cedit de l’Osasuna i Diego Torres del Valladolid per ser els dos puntals de l’equip de Mora. Aquest cop no seria gens arriscat dir que sense les tres cessions segurament ara el Sabadell no seria equip de Segona A. Ibusuki Hiroshi sense acabar de reivindicar-se com un gran golejador ha acabat la temporada sent el ‘pitxitxi’ de l’equip. Isaac Cuenca tampoc ha signat cap xifra espectacular de gols, però sí que ha estat el jugador més determinant, aquell que en els partits més ensopits li ha donat un aire diferent al que tenia l’equip. Deixo pel final Juanjo Ciércoles, que partit rere partit ha donat lliçons del que ha de fer un pivot defensiu. Efectiu a l’hora de tallar pilotes i ràpid per treure-la des del darrere, la transició defensa-atac del Sabadell ha passat per les seves botes. Mauricio Pochettino tindrà els seus motius per no fer-lo jugar, però estic convençut que és millor fins i tot que alguns homes que estan jugant de forma habitual al primer equip espanyolista com és el cas de Baena. Sense dubtes, tornarà a ser peça clau en l’equip si finalment es tanca la seva incorporació pel Sabadell la pròxima temporada.

L’estil Carreras
Potser la gran diferència entre un Sabadell i l’altre és la manera d’entendre el futbol que tenen. És curiós perquè els números no donen la raó a aquesta teoria, però l’evidencia és tan gran que no calen xifres per demostrar-la. El Sabadell 2010/11 juga molt més a futbol que no pas el del 2000/01. Mora basava el seu joc en ser sòlids al darrere i aprofitar el gran olfacte golejador de Xevi Molist i Diego Torres gràcies a les assistències de gent com Juan Carlos Sanz o Carles Gago. Aquest cop el Centre d’Esports també ha viscut de l’oportunisme, la fortalesa defensiva i els triomfs per la mínima, però des d’una proposta radicalment diferent. Potser per allò que durant moltes rodes de premsa Carreras ha repetit: “Voler jugar a futbol no implica deixar de defensar”. El futbol de toc, el trenar les jugades, no rifar cap pilota i treure-la des del darrere ha fet oblidar (no sense algun que altre xiulet) el joc directe i de pilotada amunt i a córrer d’aquell Sabadell i el de la immensa majoria d’equips de la categoria. Lluís Carreras ha implantat una nova filosofia de joc a la Nova Creu Alta i l’aposta arriscada ha donat els seus fruits a la primera sense tenir clares referències golejadores com ara fa deu anys. “Ara juguem de forma molt més elaborada i per això els gols estan repartits per tota la plantilla”, deia fa uns mesos en l’anterior reportatge la veu més autoritzada per parlar d’aquesta comparació. Em refereixo a Genís Garcia, jugador titular en el Sabadell de Pere Valentí Mora, i membre de l’àrea esportiva en l’actualitat.

Prudència
L’últim punt que vull destacar en aquesta comparació és el de la manera d’afrontar el play-off d’un equip i l’altre. Ara fa deu anys, la xifra de jugadors claus en l’equip saballut es reduïa a 13 o 14 futbolistes. Aquest any ha estat marcat per diverses lesions de llarga durada (Joaquín, Manga, Eneko, Puigdollers…) però tot i això, tota la plantilla al complet ha respost fent bo el tòpic aquell de la profunditat de banqueta. Aquest cop, per tant, la benzina ha durat més que no pas aleshores. En aquella ocasió el bitllet per la promoció es va aconseguir en l’última jornada gràcies al mític empat a La Magdalena de Novelda (3-3). Ningú dubta que allò ja era un gran èxit, però aleshores es va desfermar l’eufòria i fins i tot els més joves d’aquella plantilla van jugar la promoció amb el cavell tenyit de color groc. “Era com si ja haguéssim arribat al nostre zènit. No vam preparar gens bé aquell play-off, i això es va notar”, recordava el ‘Motoret’ Josep Maria Sala ara fa uns mesos en un programa del ‘Tribuna Preferent‘ que vaig presentar a Ràdio Sabadell. Aquest cop, però, la prudència portada en alguns casos fins a punts extrems ha estat la tònica predominant del discurs de Lluís Carreras i, per extensió, dels jugadors i directius. “Tenim l’oportunitat de treure’ns l’espina, però no ens hem de tornar bojos. La cosa està encarrilada però la clau és no creure’ns-ho”, deia Genís Garcia al desembre. A diferència d’aquell tercer lloc a la classificació, aquesta temporada s’ha aconseguit el campionat amb els avantatges que això comporta amb l’actual sistema, i fins i tot amb tres partits de marge. L’Eibar arribava a la final molt més endollat, després d’haver hagut de competir fins a l’últim segon per acabar primer de grup per davant del Mirandés, però tot i això l’equip que va acabar enduent-se el premi va ser el de Lluís Carreras.

 

Sabadell 2000/01. Sabadell 2010/11. Una dècada pel mig. Dues maneres diferents de veure el futbol, però moltes coses en comú. La més destacada: l’efecte sorpresa. Ni en la pretemporada de fa una dècada, ni en la de fa un any cap aficionat hagués cregut en l’ascens. En el primer cas es va fregar, en aquest, i després d’un ‘coitus interruptus’ fa dos anys a Irun, s’ha aconseguit. A la tecera ha anat la vençuda. Versió Millorada.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 4 juliol 2011 | Arxivat a : Història,Primer equip |

Gràcies

David De Navas, Chapi Arnau, David Bermudo, Pep Pagès, Agustín Fernández, Julián Robles, Raúl Rodríguez, Albert Puigdollers, Joaquín Rodríguez, Juvenal Edjogo, Eneko Fernández de Garayalde, Juanjo Ciércoles, Oriol Torres, Alex Ruiz, Ibusuki Hiroshi, Aitor Ramírez, Toni Lao, Alberto Manga, Isaac Cuenca, Fito Miranda, Marc Fernández i Iván Gómez. A tots ells, als membres del cos tècnic, directius i de més responsables de l’ascens a Ipurua: gràcies per fer-nos feliç avui fa justament un mes donant-nos allò que feia gairebé dues dècades que esperàvem.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 28 juny 2011 | Arxivat a : Primer equip |

El camí del ple

Diumenge, exceptuant quatre brètols, el Sabadell va tornar a demostrar que té una afició que en els moments més necessaris dóna suport a l’equip i és un exemple per molts altres clubs. Ho ha demostrat a les bones i a les no tan bones. Igual el dia del Gandía aquell llunyà 2000/01, el del Real Unión fa dos anys o al partit de Copa contra l’aleshores campió Mallorca; com també per evitar baixar contra Peralta, Peña Sport i companyia. De fet, contra l’Eibar l’afició va fer dues passes més. Va omplir la Nova Creu Alta com feia dues dècades que no es veia, emocionant als que diumenge rere diumenge enlloc de crits, mossaics, samarretes arlequinades i soroll veiem ciment i algun que altre patidor en solitari. Per això, avui dedico aquest article a tothom, als que hi van sempre, i als que només s’apunten quan realment és estrictament necessari. Estic parlant de les dades d’afluència de públic en partits de lliga al llarg de tota la temporada. Aquí les teniu:

Sabadell – Lleida (1.500)
Sabadell – Sporting Mahonés (1.700)
Sabadell – Teruel (1.500)
Sabadell – Alzira (1.800)
Sabadell – Mallorca B (1.800)
Sabadell – Gramenet (3.500)
Sabadell – Sant Andreu (1.800)
Sabadell – Castellón (2.500)
Sabadell – Denia (1.900)
Sabadell – Badalona (2.200)
Sabadell – Benidorm (1.500)
Sabadell – Alicante (2.800)
Sabadell – Gandía (2.600)
Sabadell – L’Hospitalet (4.500)
Sabadell – Orihuela (5.200)
Sabadell – Atlético Baleares (5.200)
Sabadell – Ontinyent (5.000)
Sabadell – Alcoyano (6.100)
Sabadell – Santboià (4.500)

Sabadell – Eibar (15.000)

 

És a dir, que la mitjana dels vint partits de la temporada dóna 3.630 espectadors per jornada. Evidentment, el ple d’aquest passat diumenge ajuda a que aquesta xifra sigui tan alta. També estic d’acord que hem hagut d’esperar a confirmar la candidatura a la promoció d’ascens perquè la gent s’engresqués del tot, i que en molts partits la xifra és inferior a la que realment hauria de ser. Però tot i així, segueix sent una de les mitjanes més elevades no de la lliga, sinó dels quatre grups de Segona B. I sinó, la prova la teniu comparant aquestes dades amb el rival que tenim ara davant. En les últimes sis jornades de lliga regular, en cinc fregaríem el ple a Ipurua, i en una hauríem de deixar a gairebé un miler de seguidors al carrer. Per no parlar que per encabir tots els aficionats que diumenge van omplir la Nova Creu Alta necessitaríem tres Ipurues. Tot un orgull d’afició i un ambient de luxe, el que vam viure abans d’ahir. Enhorabona a tots!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 24 maig 2011 | Arxivat a : Afició,Primer equip,Segona B |

@XapiArnau: “Si pugem tinc preparat un càntic que segur que us agradarà”

Amb aquesta entrada arribo als 50 articles publicats en aquest bloc. Ho fem tots plegats nerviosos esperant que d’una maleïda vegada per totes arribi aquest diumenge i acte seguit el següent, i tan de bo, les celebracions per l’ascens, i la rua per Sabadell, i… Però abans ve l’Eibar, i abans de tot això hem fet la segona ‘tweetentrvista’ amb @XapiArnau. L’hem enganyat aquesta tarda, i la veritat, ha accedit sense problemes a fer-la. I això que és de Terrassa, el tio! Durant l’entrevista @blanxi2 m’ha trucat intentant boicotejar-nos. Il·lús! Evidentment l’entrevista la feia a través del portàtil, no del mòbil. Ah, i també @Toni_Lao ha reconegut que ens estava llegint i després ha acabat entrant al drap. Així ens ha quedat tot plegat:

 

El de diumenge contra l’Eibar és el partit més important de la teva carrera?

Siiii, sense cap mena de dubte…

 

I com es prepara? S’aconsegueix preparar com un més, o notes un ambient especial?

Portem moltes setmanes esperant aquest moment i evidentment es respira un aire especial en tot el club…

 

Demà us toca sessió de vídeo per analitzar el rival. Com t’esperes a l’Eibar?

Crec que veurem un equip dur, molt rocós i amb un futbol molt directe. No s’ho pensen dues vegades per xutar a porteria…

 

I la graderia? De moment, primer dia i més de 1.000 entrades venudes. Creus que es pot arribar a omplir la Nova Creu Alta diumenge?

Es un factor bàsic i tots esperem una gran entrada. Es el moment d’anar al camp i deixar-ho tot! No hi han excuses..

 

Un egarenc lluitant per l’ascens amb el Sabadell. T’han dit algun cop alguna cosa a Terrassa, ni que sigui de broma?

No, la veritat és que tothom em desitja sort…

 

Portes 63 partits jugats amb el Sabadell i l’únic gol que has marcat va ser al derbi de l’any passat. Més morbo encara, no?

Uffff, són molts ja! jejeje No! El gol va ser contra el Gava a casa… 😀

 

Ok, haurem de repassar les estadístiques… jeje! Seguim. Parlant de gols, fa mesos ens vam jugar un sopar amb @Toni_Lao i @daviddna1. Qui marqués s’estalvia pagar. S’acaba el temps…

@daviddna1 Ara arriba el moment més important i perquè no… El que pagarà segur serà @Toni_Lao… jejeje

 

Crec que ens està llegint @Toni_Lao. Si vol respondre, ja sap… porta oberta, jaja!

Anem a tirar d’imaginació. Qui i com marcarà el gol de l’ascens?

Jo confio molt amb el japo @ibusukyyy Centro a l’àrea i remat de primera… Ja l’estic veien! jejeje

 

Has fet ja alguna promesa per si pugem?

No promesa no! Però tinc preparat un càntic que segur que us agradarà… jejeje

 

Alguna pista?

No puc, no puc… Nomes dir que tinc algun còmplice… jeje

 

El nom del còmplice tampoc es pot dir?

No, no! Sorpresa… jeje

 

Has aconseguit que @AlexRuiz19 i @ibusukyyy es facin Twitter, però has promès més. A per qui aniràs ara?

No descarto jugadors com Fito, Marc, Manga, Putxi, Eneko… Hi haurà novetats per el desplaçament cap a Eibar segur… 😉

 

L’última també li vaig fer a @Toni_Lao. Si acabem pujant, quin serà el primer tweet que escriurà @XapiArnau?

jajajaja No se que hem pasarà pel cap en aquell moment… Nomes hi ha una manera de saber-ho i falten 10 dies… jejeje


Un plaer @XapiArnau. L’entrevista d’aquí a uns minuts a http://adrianarroyo.cesabadell.com. X cert, esperem la resposta de @Toni_Lao encara

Gràcies a tu Adri. He disfrutat molt. @Toni_Lao estarà practicant els remats a porteria… No para! jejejeje

 

A l’estona respon @Toni_Lao

este año e estao muy cerca de marcar, dos goles anulados!!! asik pokita broma

 

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 maig 2011 | Arxivat a : Primer equip |

El futbol ens deu una

David De Navas va repetir ahir una frase que crec que és de les més encertades que he sentit últimament: “El futbol no ens deu una pel que va passar fa dos anys a Irun, el futbol ens deu una pel que estem fent aquest any”. Paraula de sant.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 maig 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Des del primer minut

Ahir al col·loqui organitzat pels @rlekinats.com el mític ‘capità Lino’ va proposar fer una campanya perquè diumenge tothom que no tingui una samarreta arlequinada vagi al camp vestit amb colors blancs o blaus. Em sembla una genial idea, que no costa res fer, i que li donaria ambient i color a la graderia. Durant la xerrada, els tres ponents (Lino Gutiérrez, Francisco Gómez ‘Tanco’ i David De Navas) van repetir moltes vegades la importància d’omplir la Nova Creu Alta el màxim possible i impressionar així a l’Eibar. Aquest migdia després de només mig dia de vendes i sense haver obert encara els stands del Corte Inglés i la Plaça de l’Ajuntament, ja s’havien venut unes 250 entrades. És a dir, que l’estadi farà goig diumenge. I la veritat, no és per menys.

Això sí, crec que tots hem de ser conscients que s’ha oblidat el gaudir. Els partits còmodes amb la feina feta i amb l’orgull de veure com tothom ens feia el passadís formen part del passat. Ara ens toca un paper més important. Estem a només 180 minuts (o 210, o penals si cal) de pujar a Segona A després de gairebé dues dècades sense tastar el futbol d’aquesta categoria. I això implica un esforç per part de tothom, començant per la graderia. Sí, contra el Santboià el camp va ser una festa i fins i tot es va fer una onada que va donar cinc vegades la volta sencera a l’estadi. Però aquest cop s’ha de pressionar al rival des del primer minut. No val esperar a que Hiroshi faci el primer per començar a cridar. L’equip ja li ha donat a la graderia tot el que li havia de donar. Ara és la graderia qui l’ha d’animar i d’acompanyar a fer l’últim pas. A Eibar ja parlen del factor camp que suposadament tenen a favor, i de l’ambientàs que hi haurà a Ipurua. Hem de demostrar que de ‘bomboneres’ també n’hi ha a Sabadell, encara que el camp no sigui estil futbol anglès, encara que la graderia sigui tres vegades més gran i encara que la gespa estigui més lluny.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 maig 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Xiulets

Com diria el Sergi Garcés, “el públic és sobirà, ha pagat l’entrada i pot decidir què fer i què no fer”, però això no treu que els xiulets (tímids, però xiulets) d’ahir a la Nova Creu Alta en els pitjors minuts de l’equip contra l’Ontinyent estiguessin totalment fora de lloc. Segurament com es comenta per les xarxes socials aquest sector més crític coincideix amb l’aficionat que només s’apropa a l’estadi perquè anem líders i espera veure golejada rere golejada. Però tot i això, algú li hauria de dir al seguidor que decideix xiular a l’equip que ahir s’enfrontaven els dos millors equips de la segona volta del campionat, que si hagués anat durant tot l’any al camp segurament no xiularia a l’equip perquè coneixeria la seva voluntat de fer bon futbol, i si amb aquestes encara no es convenç, que li passin la xifra del pressupost de la plantilla a veure si així sí.

Aquests dies m’estic dedicant a recopilar partits dels possibles rivals al play-off i ara estic veient el Murcia-Écija de la setmana passada. És cert que la ‘torrija’ de l’equip d’Iñaki Alonso a la primera meitat és molt considerable. I fins i tot en aquest cas li afegiria el factor d’haver de pujar sí o sí amb una estructura de club de categoria superior que tenen els murcians, inclòs el capítol econòmic. Però ni amb aquestes entenc com entre les 7.000 persones que hi havia a la Nueva Condomina, a un bon grapat se li acut xiular quan és l’equip que més punts suma dels quatre grups de Segona B i quan abans de la cita acumulaven sis victòries consecutives.

I arran d’això, em venen al cap unes paraules del capità de l’Alcoyano Carrión ara fa uns mesos que van sortir als mitjans estatals. Deia el defensa alcoià que “el futbol del Barça està fent molt de mal a la Segona B” i es justificava argumentant que els seguidors al futbol veuen la manera de jugar de l’equip de Pep Guardiola i després compren una entrada pel primer camp de futbol que tenen a prop i esperen veure el mateix i clar, tots sabem com està la Segona B i el mèrit que té ja no fer-ho, sinó intentar-ho com és el cas del Sabadell. Com perquè a sobre quatre ‘nouvinguts’ t’acabin xiulant.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 18 abril 2011 | Arxivat a : Primer equip,Segona B |

Molt més que un ascens

El que ens juguem en les pròximes setmanes no només és pujar de categoria (que també). No és un tema esportiu o econòmic només. Evidentment no és el mateix, amb tots els respectes, veure al Baleares i al Denia a l’estadi que veure al Valladolid o al Recre. Ni tampoc és el mateix no veure un cèntim per enlloc o cobrar els drets per travesses, televisió… que es cobren a Segona A. Però més enllà d’això, crec que aquesta temporada també està servint per canviar la concepció que es té del Sabadell des de tota una generació sencera. O fins i tot més d’una. Per mi, per exemple, aquest és l’any que més estic gaudint del Sabadell de tots els que fa que sóc soci (que no són pocs precisament). I de la meva generació cap endavant, cap de nosaltres hem vist al Sabadell en guerres que no fossin de Segona B o fins i tot de Tercera. I el pitjor del cas: a sobre, malvivint! Lluitar per ser primer, ser un equip guanyador, tenir el respecte dels rivals pel present i no pel passat… és una cosa a la qual, malauradament, no estàvem acostumats. Per això crec que aquest 2010/11 pot suposar un punt d’inflexió per l’entitat i, com dic, no només a nivell esportiu, sinó social. Per entendre’ns (i que ningú vegi als exemples que posaré ara cap lligam ni ideològic ni polític), aquest any pels aficionats més joves del Sabadell pot significar el que va significar pels seguidors de la ‘Roja’ la victòria de la selecció espanyola al Mundial de Sud-àfrica, o pels matalassers més joves el ‘doblet’ de l’Atlético d’Europa League més Supercopa. No sé si acabarà bé o malament la pel·lícula aquesta temporada. Tan de bo acabem tots plegats a la Plaça de Sant Roc celebrant el retorn a un lloc on fa molts anys que ens esperen. I sinó, com a mínim sempre ens quedarà el ‘que nos quiten lo bailao’.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 11 abril 2011 | Arxivat a : General,Primer equip |

Paradoxes

L’entorn del Sabadell viu ara mateix en un estat d’excitació mai vist pràcticament en les dues últimes dècades. Ser líders. Jugar bé a futbol. Fer del verb guanyar un fet habitual. Parlar de l’escletxa que obrim respecte als perseguidors. Fer números no per jugar la promoció d’ascens, sinó per ser primers. Són coses a les quals, malauradament, no hi estem acostumats, però que emocionen cada jornada que passa. Això, però, em crea una sensació del tot estranya a mi i crec que no sóc l’únic. Per un cantó vull que no s’acabi mai però, per l’altre, vull que s’acabi ja. Anem a veure si ho explico bé. Saber que és una oportunitat pràcticament única em crea aquest desig de no voler que s’acabi mai, de gaudir-la. Carpe diem. Viure el moment. Però per contra, tots estem immersos en un inevitable compte enrere que ens ha de portar -toquem ferro- a la promoció d’ascens. Sigui com a primers o no, crec que aquest any hem de fer-ho molt malament per no entrar-hi. I tothom, de reüll, comencem a mirar els altres grups i a fer-nos la nostra pel·lícula. A pensar si serem primers o no. Si jugarem l’anada o la tornada a la Nova Creu Alta. Lugo, Madrid, Miranda d’Ebre, Eibar, Vitòria, Múrcia, Sevilla… L’emoció d’una eliminatòria d’anada i tornada amb l’ascens en joc. Tot és massa maco. És un somni que no volem que s’acabi però, alhora, si ens garanteixen que el final és feliç, com si vol acabar-se ja. Desitjar que això sigui etern però, a la vegada, desitjar també que arribi aviat el final. Paradoxal, oi?

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 4 abril 2011 | Arxivat a : Primer equip |

@Toni_Lao en 140 caràcters

Foto: www.cesabadell.cat

Toni Lao ha estat el primer jugador de l’actual plantilla en tenir Twitter (@Toni_Lao) i, de llarg, és el més actiu. Darrere seu han arribat, per aquest ordre, David De Navas i Chapi Arnau. Sent com és el pioner, es mereixia també ser el ‘conillet d’índies’ d’un nou experiment que tenia ganes de fer: entrevistar a un jugador del Sabadell (@cesabadell) a través de Twitter. Ell des de casa amb el portàtil, jo des de la meva, i parlant de l’altre Toni Lao. El @Toni_Lao. El que, més enllà de defensar els colors arlequinats, té vida, gustos, hobbys… Tampoc ens hem volgut fer pesats, perquè estarem tots d’acord que és un tio, per sobre de tot, molt peculiar i molt interessant. Segurament hagués allargat l’experiment, però és l’hora de sopar, i si jo ja començo a tenir gana, suposo que ell també deu estar igual. Aquest és el resultat. Per deferència al seu idioma matern, l’hem fet en castellà:

 

¿Cómo se te ocurrió la idea de hacerte de Twitter?

mas k nada por curiosidad, ya tenia el facebook y probe el tema twitter y me gustó

 

De las personas a las que sigues, ¿cual te parece más interesante?

sobre todo me interesan los periodistas antony daimiel y ramon trecet twittean mucho y cosas interesantes

 

Detrás tuyo llegaron @daviddna1 y @XapiArnau. Apuestas. ¿Cual crees que será el siguiente del @cesabadell?

yo intentaria que Robles se metiera pk esta to el dia con el Ifone liao jejeje

 

¿Y quién crees que no se hará Twitter en la vida?

creo k Juvenal no es muy amante de estas cosas

 

En Twitter eres @Toni_Lao. En el vestuario, ¿qué mote te han puesto?

de momento k y sepa no tengo mote en el vesturario, el año pasao si k m llamaban Chigrinski pero ya se paso de moda jejeje

 

Elige solo uno: ¿Un US Open de golf ajustado, la final de Roland Garros o la de la NBA?

Final de la NBA, si fuera el Master de Augusta alomejor me lo pensaba 😉

 

Hablemos de rugby. ¿Seis naciones o Mundial?

el Seis Naciones, pero es un deporte que me gusta mucho verlo in situ

 

¿Hay algún deporte que no te guste / que no sigas?

no soy de los deportes de invierno, nunca me han llamado la atencion pero aparte de eso…

 

Más allá del deporte, no te he visto poner demasiada cosa. ¿Gustos musicales?

soy mucho de los 80, pero me gusta de todo un poco, cada etapa de tu vida tiene un tipo de musica

 

¿La música que suena en la minicadena del vestuario ya te está bien, o si pudieras la cambiarías?

si pudiera la cambiaria jajaja, excepto el gran Michael Jackson

 

Queda poco ya. ¿Película en el cine o en el sofá de casa?

una buena pelicula mejor en el cine

 

Por cierto, ¿es verdad el rumor que corre sobre el efecto somnífero de las pelis del Honved en los desplazamientos?

Honved trae cine de culto y eso como k no nos va mucho, pero alguna k otra se salva

 

Vamos a rematar las típicas y tópicas preguntas con la lectura. ¿Último libro leído?

El diario de Ana Frank

 

Volvamos al fútbol. Más allá del partido a partido. Imagínate que acabamos primeros. ¿Qué rival te pides?

A mi m gustaria el Castilla k creo k acabara primero aunk no lo va a tener facil

 

29 de mayo. Hemos subido. ¿Cual será el primer tweet de @Toni_Lao?

Un sueño cumplido, un comienzo de otro…

 

Penúltima. ¿Qué toca cenar hoy? ¿Con la tele puesta? ¿Viendo qué?

pues me esperan unas habas fritas revueltas con huevo viendo el final del Barça de basket

 

Y con esto acabo. ¿Tienes pensado el sitio para nuestra cena? ¿Pagará solo @XapiArnau?

Soy buen comedor asik no m importa el sitio, me huele k este año marcare… llevo ya dos anulados!!!

 

El sopar en qüestió va sortir, precisament, a través de Twitter recordant els últims gols de @Toni_Lao i @XapiArnau. L’egarenc ha marcat com a mínim un gol per temporada des que és amateur. Per contra, el nostre protagonista d’avui no en marca cap des de la seva època de juvenil. Fins i tot el bo de @Daviddna1 va voler col·laborar acceptant les condicions. És a dir, que li venia de gust sopar tot i que li toqués pagar. El tema està: Qui marqui un gol d’aquí a final de temporada es lliura de pagar el sopar. Com més gent marqui, més em toca pagar a mi. I si cap dels tres marca, jo sopo gratis. Difícil dilema, oi?

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 31 març 2011 | Arxivat a : Primer equip |

Pàgina següent »