ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Hi ha algú?

Dissabte. Avui plou. Demà, segons previsions meteorològiques, farà sol. Mes de març. El Sabadell va primer i jugant bé a la pilota. Visita l’estadi un Hospi que va de menys a més, suma vuit jornades sense perdre i, com nosaltres, també vol jugar a futbol. Només queden deu partits per acabar la lliga regular. Deu partits per entrar als play-off i, per què no, per ser primers i jugar-nos l’ascens a només una eliminatòria i amb marge d’error. D’aquests deu, per cert, sis són a casa. Ho vaig dir a principis de setmana i ara em reitero: Qui demà no vingui a la Nova Creu Alta és que l’importa una merda (amb el perdó de l’expressió) el Sabadell. A la mínima que hi hagi un cert interès, s’hauria de donar suport a l’equip. “Anem primers, més no podem donar”, va dir ahir l’entrenador Lluís Carreras amb tota la raó del món. Serem els 2.500 de les últimes jornades? No es mereix alguna cosa més aquest equip? Després no m’agradaria escoltar allò de “si estiguéssim a Segona A jo hi aniria” ni històries d’aquestes. Tenim un repte ara com a club, com a afició i com a ciutat: seguir vivint de la història o tornar a ser grans. Massa ambiciós potser?

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 12 març 2011 | Arxivat a : General,Primer equip |

Us sona?

Us adjunto un fragment de l’editorial de la revista oficial del RCD Mallorca titulat ‘Traballam pensant en present i futur’ que es va lliurar dissabte passat a Son Moix a la prèvia del Mallorca-Valencia on hi vam ser presents:

 

“Et necessitem per la victòria, tant de bo tinguem l’estadi amb aquest aspecte cada setmana, però ple de mallorquinistes (parlen d’una fotografia del dia del Barcelona). Gràcies no obstant això, moltes gràcies als que veniu sempre, gràcies als 12.000 invictus que vénen faci sol o plogui, de dia o de nit, l’equip sap que pot comptar amb ells sempre (…).

Però el propòsit del Club és seguir estenent el mallorquinisme i augmentant la nostra massa social especialment en la nostra joventut. Treballem per al present però també pensant en el futur. Per aquest motiu som a les escoles de Mallorca, cada setmana els futbolistes visiten una escola diferent, per aquest motiu anirem amb el nostre primer equip a entrenar-se a diferents municipis de la part forana, per aquest motiu som a les penyes, etc.

S’ha criticat molt que contra el Barça el Club convidés equips de futbol base de Mallorca, alguns dels jugadors dels quals celebraven els gols del Barça. Això ens indica el camí que tenim per recórrer, el problema no va ser convidar-los, sinó saber per què encara no hi ha consciència mallorquinista i del que representa aquest Club per als mallorquins. Però com hem dit, sembrem per al futur. L’error hagués estat seguir d’esquena a la nostra joventut i la Part Forana”.

 

Us sona familiar? Ho dic sobretot pel tema dels X de sempre, els del segon anell, l’ampliació de l’entorn social, les dificultats per poder arrossegar gent a l’estadi, la complicació de fer veure als més joves que hi ha vida més enllà de Barça i Madrid… M’ha semblat curiós veure com a la mateixa ‘guerra’ on estem immersos nosaltres hi són molts altres equips. Per cert, aprofito això per demanar que tornin a haver-hi iniciatives als col·legis de la ciutat. Que els jugadors s’apropin a les escoles a signar autògrafs o donar pòsters, ara que els tenim ja aquest any. Que facin xerrades, que regalin entrades als més petits… Per molt que la majoria no li faci cas, si hi ha un centenar que s’animen ja és molt. Arrossegaran al pare i potser deu o quinze d’aquests s’acaba quedant. I més ara que va bé la cosa!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 9 març 2011 | Arxivat a : General |

Carrer de Ramon Moya

Demà serà un partit especial. No ho serà per l’actual situació a la lliga (tot just arribem a la dotzena jornada de campionat). Tampoc pel rival, perquè no serà segur ni la primera ni l’última vegada que ens visitarà un dels clàssics de la Segona B com és el Gramenet. Però sí que serà la primera vegada que vindrà Ramon Moya com a exentrenador del Sabadell. I la veritat, més enllà de tot el que va passar en el seu comiat, crec que l’hauriem de rebre com es mereix. Perquè com en totes les relacions, quan tot s’acaba en el noranta per cent dels casos la cosa no acaba del tot bé. Crec que al lleidatà se li va anar el vestidor de les mans l’any passat i per solucionar-ho va començar a veure fantasmes a tot arreu, en la majoria de casos on no n’hi havia. De fet, penso que l’ideal hagués estat arribar a un acord per deslligar-se de l’entitat després de la injusta eliminació a Irun. El cicle s’havia acabat, Ramon Moya hagués sortit d’aquí com un heroi i el Sabadell no hauria llençat un any. Però dir-ho ara és massa fàcil, i segurament en aquella situació noranta-nou de cada cent arlequinats l’hauriem renovat amb els ulls tancats.

Més enllà d’això, la trajectòria de Ramon Moya al Sabadell és gairebé impecable. El primer any va arribar amb una papereta molt difícil. Havia de pujar l’equip de Tercera a Segona B i, sobretot, no tenia marge d’error. La plantilla era per estar a dalt, d’acord, però el realment difícil era saber que tenia a sobre seu la pressió d’haver de pujar sí o sí. Ho va fer. Alguns diran que era la seva obligació, i els dono la raó, però afegint dues reflexions. La primera que li preguntin a equips com l’Hospi o el Reus si és difícil o no aconseguir l’ascens. I la segona que busquin on són els jugadors d’aquell equipàs, el Mallorca B, que ens va tocar a la primera eliminatòria del play-off. Per posar algun exemple, Pablo Cendrós juga al Mallorca a Primera després d’haver passat per equips com el Tenerife o el Levante, Dani González porta tres gols amb el Granada a Segona A havent passat ja pel Pontevedra i l’Elche i Emilio Nsué és la referència de l’atac del Mallorca després de l’ascens a Primera la temporada passada amb la Real Sociedad. I tot plegat, a més, amb la valentia de carregar-se al pes més pesat d’aquella plantilla a les primeres de canvi: Manel Martínez.

Un any més tard, l’objectiu del Sabadell era no patir i també el va aconseguir. Amb més pena que glòria, sí, però va complir amb el que havia promès. Molt més ambiciós era el tercer projecte Moya. Gairebé una dècada més tard, el Sabadell aspirava a fer play-off a Segona A. Al desembre la cosGal. Real Union-Sabadell. Diariovasco.com.a pintava molt negra, i va anar de molt poc que la directiva no decidís cessar al de Castellnou de Seana. Però aleshores va protagonitzar la major ratxa de resultats positius que li he vist mai fer al Sabadell: deu victòries en onze partits que ens va portar, de cap, a somiar amb la Segona A. De l’últim any pràcticament no diré res, perquè tothom sap com va acabar la pel·lícula.

Això sí, més enllà de resultats, el que m’agradaria destacar de l’era Moya és que va contribuir a donar-li al Centre d’Esports el que li faltava: estabilitat. Evidentment aquí hi té molt a dir la junta directiva encapçalada per Joan Soteras, que després d’una època de ‘piraterisme’ ha aconseguit que el Sabadell torni a ser un club respectat en tots els sentits. Però en la parcel·la esportiva, que al cap i a la fi és la que mou tot l’engranatge, Moya es va envoltar -com sempre fa- dels seus homes de confiança i li va donar una estabilitat a l’entitat del tot necessària. El lleidatà té molts defectes. El seu joc no és tan atractiu com el de Lluís Carreras. Les seves decisions tàctiques als partits eren força previsibles. Sempre acabava morint amb els homes que anys enrere li havien tret les castanyes del foc en d’altres equips. Però tot i això, per mi Moya té tot el respecte del món i el que va fer aquí a Sabadell, sincerament, és gairebé per posar-li el seu nom a un carrer. Gràcies Ramon!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 6 novembre 2010 | Arxivat a : General,Història,Primer equip |

Promesa feta

Aquest matí m’he inspirat al veure el nou ‘look’ d’Alberto Manga a l’estadi. Mentre l’entrevistava a la prèvia del Sabadell-Mallorca B (2-0) m’he tirat a la piscina i he dit en directe que si pugem aquest any a Segona A em tenyiré el cavell del color ros ‘pollito’ que porta ell ara mateix. Queda dit.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 17 octubre 2010 | Arxivat a : General,Primer equip |

Estructura de club gran

Anar a Gandia, a Dénia, a Santa Coloma de Gramenet, a Sant Boi del Llobregat… sovint fa que te n’adonis que la realitat que vivim a Sabadell, amb tots els respectes del món per la resta, no és l’habitual a Segona B. Una mostra d’això que estic dient és una de les últimes entrades que he fet en aquest bloc al·lucinant sobre com un estadi tancat per les obres pot acollir un partit de la categoria. Per això avui volia destacar el treball que des de la junta directiva actual s’està fent per poder deixar al Sabadell a un lloc que correspongui d’entrada amb la seva història i també amb la seva realitat.

Tot això ho dic perquè durant la setmana passada el club va estrenar per un cantó la versió en anglès de la seva pàgina web (www.cesabadell.cat), i per l’altre el seu portal televisiu oficial al youtube (www.youtube.com/cesabadelltv). Aquest estiu vaig estar a Cadis i, la veritat, em va sorprendre molt com un club de Segona B (si, sé que és circumstancial, però està a Segona B) pot tenir una botiga com la que té el Cádiz CF. I salvant les distàncies, crec que coses com aquestes són les que ens diferencien de la resta i ens fan grans. Dubto molt que massa equips tinguin una massa social com la que té el Sabadell, que tinguin un estadi com el nostre o que gaudeixin d’una pàgina web en anglès i amb portal al youtube inclòs. I més encara quan aquest últim punt no és cap novetat, ja que aficionats de forma gairebé anònima ja havien creat un altre lloc de reunió en aquesta xarxa audiovisual o, per exemple, també un fòrum que funciona tan bé com http://forum.cesabadell.org. En definitiva, que tenia ganes de destacar totes aquestes coses que fan que tinguem una estructura més pròpia d’altres categories superiors. Segurament si algun dia pugem a Segona A s’hauran de retocar moltes coses, però gairebé no notarem el salt en comparació amb altres equips que acaben pujant. Això si, per desgràcia en això del futbol l’únic que continua servint és allò tan típic de si la piloteta vol entrar o no…

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 13 octubre 2010 | Arxivat a : General |

Anem a l’A Bona Hora Estiu

Demà dijous aquest bloc serà el protagonista d’una secció del programa ‘A Bona Hora Estiu‘ que presenta i dirigeix Carles Baldellou a Ràdio Sabadell 94.6. Aprofitant que encara no hem marxat de vacances i que aquest any han fet una secció al programa dedicada als blocs sabadellencs m’han convidat demà més o menys cap al migdia aproximadament per parlar una miqueta de les aventures d’aquest bloc i del Centre d’Esports Sabadell. Em fa especial il·lusió anar-hi perquè com sabeu durant un temps el Carles va ser company a la redacció d’esports mentre feia la mateixa feina que faig jo ara, és a dir, les tasques de peu de camp a les retransmissions,  i a més el considero un gran amic i millor professional. A veure on acaba derivant la conversa radiofònica…

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 28 juliol 2010 | Arxivat a : General |

Videoarbitratge ja!

Avui el Mundial de Sud-àfrica 2010 em serveix per justificar una demanda que des de fa temps molta gent exigeix. A aquestes alçades de pel·lícula, i amb les millores tecnològiques que tenim, com pot ser que el futbol depengui del que dos ulls humans (o en el seu defecte sis si sumem als assistents) puguin veure en un moment donat?

Exemple 1: Alemanya-Anglaterra amb 2-1 al marcador. Xuta Lampard, la pilota pica al travesser, entra de forma clara, torna a donar al pal i surt. Entenc que l’àrbitre no el pugui veure. Fins i tot que el línier no ho vegi bé o tingui dubtes. Però si la jugada és tan dubtosa per què no aprofitar el centenar de càmeres que estan filmant el partit? Solució: l’àrbitre no veu gol, la jugada continua i Anglaterra segueix perdent per un gol tot i haver marcat un de vàlid.

Exemple 2: Argentina-Mèxic. Amb 0-0 al marcador Carlos Tévez fa un gol en fora de joc escandalós. Aquesta jugada és molt més greu per molts motius. Primer perquè a primer cop d’ull ja es veu que el davanter argentí ni tan sols té cap jugador mexicà al davant, amb la qual cosa si no és l’àrbitre l’assistent ho ha de veure sí o sí. I segon, si pel que sigui cap dels dos ho veu, no pot ser que es reuneixin, ho parlin, vegin que és un fora de joc com una casa pel videomarcador però tot i així el donin per bo.

Tant costa entendre que aplicar la tecnologia al futbol és pel bé de l’esport? Ningú vol treure-li cap sou a cap àrbitre, simplement regular que en segons quin tipus d’accions un col·legiat tingui la capacitat de poder aturar el partit, mirar la repetició i a partir d’aquí jutjar. Segurament així Anglaterra hagués tingut més opcions davant Alemanya avui. Segurament Mèxic hagués plantat més cara a l’Argentina. I segurament el gol de Joel Álvarez a Stàdium Gal hagués servit per classificar-nos per la tercera eliminatòria d’ascens a Segona A l’any passat. Bé, això ja són figues d’un altre paner. Crec que aquella tripleta arbitral ni amb vídeo hagués estat capaç de veure una evidència tan gran. I mentresant, a la UEFA no se li acudeix una altra cosa que inventar-se la figura de dos jutges de porteria. Té nassos la cosa…

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 27 juny 2010 | Arxivat a : General |

Algun dia ens tocarà a nosaltres

Bona nit! Encara estem ‘patint’ les últimes conseqüències de tot el que significa un cap de setmana de molta festa i poc dormir per Donosti. Amb l’excusa de l’ascens de la Real vam pujar quatre cap al País Basc divendres només sortir de la ràdio per passar un parell de dies allà. De la resta podeu comptar, un gran cap de setmana, encara que ja que aquest és un bloc arlequinat parlarem de la part esportiva de la pel·lícula.

Tres anys després la Real ha tornat ja a Primera. Segurament s’hagi fet justícia amb aquest retorn, encara que en això del futbol és difícil poder parlar de justícia. La veritat és que veient la prèvia pels carrers de Sant Sebastià i el partit als voltants d’Anoeta vaig tenir una mescla d’enveja sana i ràbia.

Si de cas, començarem pel tema de la ràbia que segurament serà el més ràpid d’explicar. Tot just a una vintena de quilòmetres teníem Stàdium Gal, l’escenari del crim. Evidentment, com a bons masoquistes vam fer una visita al lloc on un any enrere ens van treure de forma massa injusta la possibilitat de viure el mateix que el que estan vivint ara els ‘txuri-urdin’. En el moment pensava que el pal més fort era veure’t fora aquell dia, però m’he adonat que és tot el contrari. Com més temps passa, et fa més ràbia veure a un Sant Andreu o un Ontinyent -per posar un exemple- lluitant per una cosa que havia de ser nostra i no ens van deixar.

El tema de l’enveja sana és molt clar també. Arribar a Donosti de matinada i veure tota la ciutat tenyida de blanc-i-blau és molt maco. Passejar el diumenge pel matí per la ‘Kontxa’ i trobar-te que de cada tres persones que et creues dues porten la samarreta de la Real és molt maco. I l’ambient al ‘Viejo’ abans del partit també. De fet, la història no és tan diferent de la nostra salvant les distàncies: un històric que fa anys que no celebra gran cosa i que necessita èxits per recordar altres temps. Diumenge vaig veure a famílies senceres de blanc-i-blau, uns recordant vells temps i d’altres descobrint sensacions noves.

Per això un cop viscut tot això des de dins arribo a diverses conclusions. La primera que el president té molta raó quan diu que la ciutat ha de deixar de donar-li l’esquena a l’equip i donar suport. I això es fa comprant-se la samarreta, fent-se soci, anant al camp i arribats al cas, si la cosa va bé, penjar les senyeres als balcons com a Donosti. I l’altra que em resisteixo a creure que això no ho podré viure jo a la meva ciutat. No sé si serà d’aquí vint anys o la propera temporada, però algun dia ens tocarà a nosaltres sortir al carrer i recordar velles èpoques. No recordo haver vist mai un partit del Sabadell en directe a Segona A, però tinc clar que algun dia ho faré perquè és el que ens mereixem.

Zorionak txapeldunak! Algun dia us imitarem.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 14 juny 2010 | Arxivat a : General |

« Pàgina prèvia