ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Un partit per gaudir

Aquest dissabte visita la Nova Creu Alta el Deportivo. Crec que només amb la primera frase de l’article pràcticament no cal dir res més. Valerón, Aranzubía, Guardado, Manuel Pablo… Per rival, estem parlant, de llarg, del partit més atractiu de la temporada. I segurament això farà que hi hagi una bona entrada a la Nova Creu Alta. La classificació ens permet no anar amb l’aigua al coll, així que aquest serà un partit per gaudir-lo. Però especialment, perquè ho gaudim aquells que vam veure al Sabadell perdre a Balaguer o vam cridar com ningú el gol de Roberto Morales per l’escaire contra el Masnou. Els que durant anys hem acompanyat a l’equip per Can Peixauet, Paterna, Vilatenim, El Clariano o Bintaufa. I els que fa anys, somiàvem algun dia jugar contra grans equips com el Dépor, fa menys d’una dècada semifinalista a la Champions. A gaudir-lo!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 21 febrer 2012 | Arxivat a : General |

Qui ens ho havia de dir…

Com l’any passat, per motius universitaris he deixat una mica abandonat als últims mesos el bloc, però reprenc ara l’activitat i ho faig avui, dia dels periodistes, per parlar de la proesa que acaba d’aconseguir el Mirandés eliminant a l’Espanyol, tercer equip de Primera que es carrega, per accedir a les semifinals de la Copa del Rei. A hores d’ara, l’únic equip classificat per aquestes semis és de Segona B, un orgull per a tots aquells que ens fem dir amants del futbol humil, malgrat que en aquest cas hagi estat deixant fora a un equip català.

Com diu el títol de l’article, “qui ens ho havia de dir” fa només uns mesos. Com qui ens havia de dir a nosaltres fa uns anys que ara mateix estaríem jugant contra Las Palmas, Xerez, Deportivo, Celta… Em remonto a l’any 2006. Concretament, el 28 de maig del 2006. Aquell dia, molts de nosaltres vam plorar el descens de l’equip a Tercera, el major fracàs de la història d’un club centenari com el Centre d’Esports Sabadell. No entraré en detalls, ho deixaré per un altre dia, però és una evidència que allò va ser caure al fons de tot del pou. Qui ens havia de dir que exactament cinc anys després (ni un dia més ni un dia menys), amb la mateixa directiva que la temporada a Tercera i fins i tot amb un parell dels jugadors que van encarregar-se de tornar a l’equip a Segona B, acabaríem pujant al futbol professional.

Vaig més enllà. Dos anys després d’allò, l’equip es classifica pels play-off d’ascens a Segona A gràcies a una miraculosa ratxa de 10 victòries en 11 partits. Aquell any també va acabar entre llàgrimes. No tan dures com les del dia del Levante B, però igualment llàgrimes de decepció. “Qui sap quan tornarem a veure’ns en una d’aquestes”, pensàvem la majoria. Qui ens havia de dir que només dos anys després, les llàgrimes serien d’alegria a Eibar festejant el retorn, 18 temporades després, a Segona A.

Torno al cas del Mirandés. La temporada passada vam tenir tres jornades de marge entre que el Sabadell confirmava el seu campionat al grup tercer de Segona B i la temporada regular acabava. El Mirandés aleshores era un possible rival, i com a bon malalt, vaig empassar-me més d’un partit dels Pablo Infante, Alain Arroyo, Ander Lambarri, Mikel Martins o Aritz Mújika (de qui, per cert, vaig narrar algun que altre gol de la seva etapa al Miapuesta Castelldefels i la meva a Ràdio Marca Barcelona).

La decepció dels de Miranda de Ebro va ser doble la temporada passada. D’entrada, perquè es jugaven ser campions en l’última jornada amb tot a favor, ja que jugaven a Anduva, depenien d’ells mateixos i s’enfrontaven a una Gimnástica Torrelavega que no tenia res a fer ja a la classificació. L’empat a Miranda (2-2) unit a la victòria en l’últim sospir de l’Eibar davant del Guijuelo (2-1) va propiciar que en comptes de jugar-nos l’ascens a Anduva, ho féssim a Ipurúa. El Mirandés acaba segon la lliga, però tot i això, va passant eliminatòries. Primer dóna la sorpresa desfent-se d’un dels equips amb més potencial de la categoria com és el Cádiz. Després apaga la flama d’un altre equip català, el Badalona. I arribem a una altra situació crítica. A l’anada de l’eliminatòria decisiva, els de Carlos Pouso guanyen al Pedro Escartín de Guadalajara per la mínima (0-1). Amb empatar a casa ja en tenien prou per pujar a Segona A. Comencen el partit guanyant, resultat que dura fins al minut 71. Al 84 el resultat era d’empat (1-1), però aleshores tornen a aparèixer els fantasmes de setmanes anteriors. En una badada increïble de la defensa ‘rojilla’, un servei de banda sense massa perill a priori acaba amb una passada a l’àrea on Aníbal és completament sol, aprofitant que en aquestes accions no hi ha fora de joc. A l’ara porter del Llagostera Wilfred no li queda una altra que fer penal, i Ernesto acaba deixant al Mirandés sense el segurament merescut premi de l’ascens.

Qui havia de dir als d’Anduva que només uns mesos després serien el tema de moda al futbol espanyol, eliminant de forma consecutiva a tres Primera (Villarreal, Racing i Espanyol) i repetint la gesta del Figueres que ara fa justament una dècada també va arribar a les semifinals, sent l’únic equip de Segona B que fins ara ho havia aconseguit. I el que té més mèrit: malgrat l’enorme paper que estan fent a la Copa, això no afecta a la classificació de la lliga, on són líders destacats 12 punts per sobre del cinquè. És molt fàcil dir això a posteriori, ho sé, però la conclusió que em ve al cap repassant tots aquests exemples és molt fàcil: a vegades, s’ha de tocar fons per agafar forces i saltar més amunt encara. Que serveixi aquesta entrada per felicitar al Mirandés per l’heroicitat que han protagonitzat, i d’ànims també per totes aquelles aficions que ho estan passant magre en l’actualitat.

 

Pròrroga
Article d’El País recordant el Figueres que va arribar a semifinals de la Copa: http://bit.ly/w0OvqO

Imatges del Mirandés-Guadalajara de la temporada passada: http://youtu.be/EXvZZ3CzFj0

Gol de Joel Álvarez a Irun que hagués donat la classificació al Sabadell per la tercera ronda: http://youtu.be/8z-JAvyd2I4

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 24 gener 2012 | Arxivat a : General,Història,Segona B |

La malaurada relació entre ETA i el Sabadell

8 de desembre del 1990. Mitjançant un cotxe bomba accionat a distància, ETA va assassinar a Sabadell a sis agents de la Policía Nacional a la porta d’una escola. Va ser al Carrer Josep Aparici cantonada amb Ribot i Serra, al barri de la Creu Alta. Les víctimes anaven camí de la Nova Creu Alta amb dos agents més al furgó policial. Aquell dia es jugava a l’Estadi un Sabadell-Málaga corresponent a la lliga d’aquella temporada de Segona A que va començar amb un minut de silenci en memòria dels difunts. A més d’ells, vuit persones més van resultar ferides. Només uns dies després, el dia de Sant Esteve, la selecció catalana es va enfrontar al Centre d’Esports en un partit d’homenatge a les víctimes del terrorisme. El partit, especial en tots els sentits, també ho va ser als equips. La selecció no era res més que un combinat de jugadors del Barça i l’Espanyol entrenats pel mític Ladislao Kubala i liderats pel búlgar Hristo Stoichkov. De fet, va ser ell l’autor del primer gol de l’enfrontament, empatat després per Manolo (1-1). Unes 5.500 persones es van apropar aquella matinal a l’Estadi per presenciar ‘in situ’ el partit. Vint anys després, els dirigents polítics de la ciutat van fer un altre acte d’homenatge a les víctimes col·locant una placa en el seu record al Parc Catalunya.

Aquest és l’episodi més recordat i sanguinari de la banda terrorista a la ciutat i relacionat amb el Centre d’Esports. Malgrat això, malauradament no és l’únic. Com recorda l’article publicat l’endemà de la mort dels sis policies a El País, aquella era la quarta ocasió que ETA atemptava contra agents que es dedicaven a la seguretat en activitats esportives. Els dos primers van ser l’any 1978 a Tolosa, i dos anys després en una cursa ciclista a la localitat alabesa de Salvatierra. El tercer en qüestió, però, va tornar a afectar indirectament al Sabadell. Les circumstàncies de l’atemptat van ser molt similars. També va ser a la prèvia d’un enfrontament, contra un furgó de la Policia Nacional, amb una víctima mortal i, per més casualitats, al mes de desembre. No seria, però, a Sabadell, sinó a un nom que amb el temps, quedaria guardat a la memòria històrica arlequinada: Eibar. Explica el company Pere Figueras en la crònica al Diari de Sabadell d’aquell partit que durant mitja hora fins i tot es va plantejar la possibilitat de suspendre el partit per la manca d’agents que garantissin la seguretat a Ipurúa, però finalment l’àrbitre castellano-lleonès Delgado Santacruz va accedir a xiular acceptant les circumstàncies especials que envoltaven el partit. Amb helicòpters volant per sobre d’Eibar en busca dels terroristes, els dos equips van acabar empatant amb doblet del iugoslau Kitanovski (2-2). Els successos van ocórrer el 18 de desembre del 1988, just la mateixa setmana del meu naixement.

L’últim capítol d’aquesta malaurada relació entre ETA i Sabadell ens porta a parlar directament d’un jugador arlequinat. Ell és José Antonio Santamaría, conegut en el món del futbol com ‘El Tigre’. Format a la Real Sociedad, aquest defensa central va defensar durant 32 partits de la temporada 1974/75 la samarreta del Centre d’Esports a Segona A. Un cop retirat, Santamaría va ser l’amo de la discoteca Ku d’Eivissa, actualment Privilege, entre d’altres coses. El 19 de gener del 1993 un tret al clatell va acabar amb la seva vida a Donosti mentre sopava. En una setmana tan especial com aquesta, volia recordar aquests tres episodis que malauradament van lligar els noms d’ETA i el Centre d’Esports Sabadell i, per extensió, a tots els que han sofert anys i anys de patiment i violència. Vivim dies històrics per tots els que hem crescut veient com una banda terrorista matava a innocents només per pensar diferent.

 

Pròrroga
Notícia de l’atemptat d’ETA a Sabadell l’any 1990 publicat a El País: http://bit.ly/sQTejv

Edició de Mundo Deportivo amb el partit d’homenatge a les víctimes del terrorisme entre Sabadell i Catalunya com a tema principal: http://hemeroteca.mundodeportivo.com/edition.html?edition=Barcelona&bd=27&bm=12&by=1990&ed=27&em=12&ey=1990

 

Europa Press parla de l’homenatge a les víctimes del terrorisme en el 20è aniversari de l’atemptat del 1990: http://es.noticias.yahoo.com/sabadell-recuerda-las-v-ctimas-del-terrorismo-20-20101209-201255-342.html

“El futbolista al que mató ETA”: http://noticias.lainformacion.com/deporte/futbol/el-futbolista-al-que-mato-eta_bGmW99bxb9cuTD54Aae9M/

Fitxa de Santamaría al web oficial del CE Sabadell: http://www.cesabadell.cat/base-dades-arlequinada2.asp?idp=1170&n=Jose-Antonio-Santamaria-Vaquerizo

 

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 25 octubre 2011 | Arxivat a : Exjugadors,General,Història |

El segon ensurt abans de la tragèdia

Ahir el Sabadell va fer una exhibició en el partit que el va enfrontar contra l’Hércules (1-1). No va sumar els tres punts, és cert, però el bany va ser més que considerable per molt que la web oficial dels alacantins digui que va ser un “justo reparto de puntos”. La història que explicaré avui té a veure amb la Nova Creu Alta, amb el Sabadell, l’Hércules i la data (24 de setembre). Tal dia com ahir de fa 39 anys, el jugador del Sevilla Pedro Berruezo va patir un desmai a l’estadi creualtenc. No era el primer que patia, sinó que uns dies abans ja va patir símptomes similars a Alacant. Leal Graciani, metge del Sevilla, desconeixia l’ensurt contra l’Hércules, però sí que va ser informat del segon. Malgrat l’ensurt, Berruezo va jugar tot el partit a Sabadell i va ser el botxí aquell dia del Centre d’Esports, ja que l’únic gol de la tarda va venir d’un xut de falta seu que va tocar a la barrera i es va colar dins de la porteria arlequinada al minut 62 (0-1). Després, però, Gracia va enviar a l’interior esquerrà al cardiòleg i al neurocirurgià per saber què provocava aquells síncopes. Les diferents revisions no li van trobar res, i Berruezo va continuar jugant.

Dos mesos més tard, Berruezo patiria un altre desmai, aquest més important. Va ser contra el Barakaldo, en un dels pocs partits que el Sevilla va perdre a casa aquella temporada. A l’endemà, El Mundo Deportivo parlava així del succés: “A los cuatro minutos de juego Berruezo, que se disponía a ejecutar un libre directo, cayó como fulminado y tuvo que ser retirado en camilla. El jugador había sufrido una lipotimia, generada por shock emocional y por prescripción facultativa sería internado en una clínica. Conejo entró en juego en sustitución de Berruezo”. Als dos encefalogrames als quals es va sotmetre després, els especialistes tampoc van trobar res, així que Berruezo va seguir jugant. Tot fins al 7 de gener del 1973, l’endemà del dia de Reis. Als cinc minuts de la segona part, el malagueny va patir un altre desmai a Pasarón, Pontevedra, aquest cop amb conseqüències mortals. Els seus companys no van saber res de la seva mort per aturada cardíaca fins al final de l’enfrontament. El cas de Berruezo és molt similar al d’Antonio Puerta, no només per les circumstàncies i per ser jugadors del Sevilla, sinó perquè els dos esperaven un fill en breu. El de Berruezo, anys després, tornaria a l’Estadi de Pasarón defensant els colors del Ceuta, en un partit més que emotiu. Pedro Berruezo és el primer futbolista espanyol que mor sobre un terreny de joc. Serveixi aquest article com a homenatge de tots els que ens van deixar per mort sobtada.

 

Pròrroga
Agafo prestada sense permís una idea del magnífic bloc del periodista sabadellenc Toni Padilla (http://blogs.ara.cat/futbolprosaic/) i afegeixo també algun que altre enllaç per si voleu ampliar continguts sobre el tema en qüestió. El cap d’esports del Diari ARA li diu ‘Temps afegit’. Jo, per que quedi una mica disimulat, he buscar un sinònim.

– 30è aniversari de la mort de Berruezo: http://www.as.com/actualidad/articulo/primer-futbolista-murio-botas-puestas/20030107dasdai_50/Tes

– La mort de Berruezo segons l’Associació de petits accionistes del Sevilla: http://www.peqaccsevillafc.com/sevillafc/historia/1972-1974.pdf

– El fill de Berruezo torna a Pasarón:  http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/mas_futbol/2a_division_b/es/desarrollo/1130357.html

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 25 setembre 2011 | Arxivat a : General,Història |

Ciudad piloto del deporte español

Aquesta setmana ha estat més ‘santa’ que mai. Dissabte un equip sabadellenc, el Club Natació Sabadell, va guanyar la Champions de waterpolo femení. Ho va fer a casa amb gairebé dos milers de persones donant suport a les noies de Nani Guiu. Dir que han fet història seria dir menys del que realment han fet. Han escrit, sense dubtes, la pàgina més brillant de la història de l’entitat, i encara que no estigui relacionat directament amb el Centre d’Esports Sabadell, es mereixen de sobres aparèixer aquí. Les Maica García, Jennifer Pareja, Mati Ortiz, Laura Ester i companyia van recollir dissabte a Can Llong els fruits de molts anys, molts intents i moltes jugadores que es van quedar en el camí, i amb total mereixement van alçar-se amb el primer títol europeu d’un equip català i espanyol. A la graderia, per cert, més d’un i de dos seguidors van vestir amb la samarreta arlequinada.

Només un dia després, ahir, el Sabadell es va assegurar a Castelló la seva presència a la promoció d’ascens a Segona A amb la mateixa justícia que les ‘noies d’or’ van guanyar la Champions. La tercera promoció de tota la història després de ‘la del Burgos’ (temporada 2000/01) i ‘la del Real Unión’ o ‘la d’Ortiz Blanco’ (2008/09). Diuen que a la tercera va la vençuda. Com a mínim, sembla que aquest cop tindrem dues oportunitats, perquè a set punts del segon faltant-ne només nou pel final em resisteixo a pensar que no serem campions de grup. L’equip suma cinc victòries seguides, arriba al tram final de temporada en el seu millor moment de forma i, a més, l’afició s’està engrescant i cada jornada a casa som l’estadi amb més públic del grup.

Però no només això. Aquest cap de setmana el Club Esportiu Sant Nicolau es juga ser a les fases d’ascens a LEB Plata. L’equip de Josep Riera és tercer ara mateix, plaça que li donaria dret a jugar-les, però s’enfronta a un dels dos equips que estan per sobre: el Vic. Guanyant, el conjunt col·legial intentarà pujar de categoria i tornar al bàsquet sabadellenc al lloc que es mereix. I a més tenim al Miki Monràs triomfant a la Fòrmula 2. I al David De la Cruz lluitant per guanyar-se un lloc dins del ciclisme professional. Per no parlar de la natació, amb referents mundials com l’Aschwin Wildeboer. I Club Falcons, que envia a la desesperada un SOS per mantenir econòmicament la màxima categoria del tennis-taula estatal que s’han guanyat esportivament. I a l’handbol, tot i el mal any de l’OAR Gràcia, aquest any organitzem ‘l’Handbolicat’. I la Nova Creu Alta va acollir la final de la Copa Catalunya. I tenim la Pista Coberta d’Atletisme de Catalunya, i un parell de nous pavellons…

Tot això són mostres que Sabadell està recuperant a nivell esportiu i d’instal·lacions el prestigi que havia perdut en les últimes dècades. Tampoc seria qüestió de tirar d’eufòria ara en cas de tornar al Centre d’Esports a la categoria de plata del futbol espanyol, o de tenir un equip de la ciutat per sobre de la Lliga EBA de bàsquet, o alguna que altra medalla als Mundials de natació d’aquest estiu a Xangai. Però jo em pregunto: això és només un ‘bon any’ o estem tornant a guanyar-nos l’etiqueta de ‘ciudad piloto del deporte español’ de la qual anys enrere, allà per la dècada dels 60, ens sentíem orgullosos?

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 25 abril 2011 | Arxivat a : General,Història |

Molt més que un ascens

El que ens juguem en les pròximes setmanes no només és pujar de categoria (que també). No és un tema esportiu o econòmic només. Evidentment no és el mateix, amb tots els respectes, veure al Baleares i al Denia a l’estadi que veure al Valladolid o al Recre. Ni tampoc és el mateix no veure un cèntim per enlloc o cobrar els drets per travesses, televisió… que es cobren a Segona A. Però més enllà d’això, crec que aquesta temporada també està servint per canviar la concepció que es té del Sabadell des de tota una generació sencera. O fins i tot més d’una. Per mi, per exemple, aquest és l’any que més estic gaudint del Sabadell de tots els que fa que sóc soci (que no són pocs precisament). I de la meva generació cap endavant, cap de nosaltres hem vist al Sabadell en guerres que no fossin de Segona B o fins i tot de Tercera. I el pitjor del cas: a sobre, malvivint! Lluitar per ser primer, ser un equip guanyador, tenir el respecte dels rivals pel present i no pel passat… és una cosa a la qual, malauradament, no estàvem acostumats. Per això crec que aquest 2010/11 pot suposar un punt d’inflexió per l’entitat i, com dic, no només a nivell esportiu, sinó social. Per entendre’ns (i que ningú vegi als exemples que posaré ara cap lligam ni ideològic ni polític), aquest any pels aficionats més joves del Sabadell pot significar el que va significar pels seguidors de la ‘Roja’ la victòria de la selecció espanyola al Mundial de Sud-àfrica, o pels matalassers més joves el ‘doblet’ de l’Atlético d’Europa League més Supercopa. No sé si acabarà bé o malament la pel·lícula aquesta temporada. Tan de bo acabem tots plegats a la Plaça de Sant Roc celebrant el retorn a un lloc on fa molts anys que ens esperen. I sinó, com a mínim sempre ens quedarà el ‘que nos quiten lo bailao’.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 11 abril 2011 | Arxivat a : General,Primer equip |

Tenir ambient o fer caixa?

En dues setmanes veurem dues maneres oposades d’entendre l’intercanvi d’aficions, l’ambient als estadis de futbol i el fer caixa en el futbol humil. Diumenge passat. Santa Coloma. D’acord que la malmesa economia de la ‘Grama’ no està com per especular massa i no tenia massa marge de maniobra. Però em va semblar un moviment molt intel·ligent el posar a només 10 euros les entrades pels socis del Sabadell. Pros i contres? Et garanteixes que hi anirà més gent i, per tant, més calers, bona relació amb el club que tindràs al davant… a canvi de saber que a les graderies de casa teva seràs pràcticament visitant.

L’altre cas: d’aquí a deu dies a Sant Andreu. El Sabadell ha negociat amb el club quatribarrat per poder vendre entrades anticipades amb un preu inferior al del dia de partit. Resposta: en comptes de 20 euros, les entrades que es venguin a Sabadell valdran 18. Vagi per endavant que 1) cadascú a casa seva fa el que vol i cobra el que vol i 2) segurament el preu de les entrades del partit de la primera volta -jornada econòmica al Centre d’Esports- serien similars. Però més enllà d’això, faig un parell de reflexions. La primera: voleu dir que calia tenir el ‘detall’ de fer un descompte si aquest era passant de 20 a 18 euros? No s’està fent el ridícul més que una altra cosa? I la segona: voleu dir que posant les entrades a 10 euros no farien més caixa i hi hauria més ambient al Narcís Sala que el que hi haurà a 18? I repeteixo perquè no hi hagi errors que cadascú pot fer el que li roti a casa seva i, a més, estarà més que justificat.

I aprofito que parlem d’això per dir que em sembla molt encertada la idea que els socis dels clubs, siguin del que siguin, tinguin descompte a domicili. Evidentment a Primera no es podria fer, perquè prou feines tenen a Can Barça i a Cal Perico per donar-li un seient a la majoria de socis que tenen aquestes entitats. Però a Segona B, on malauradament es veu tant ciment diumenge rere diumenge, seria una forma d’incentivar el bon ambient, l’intercanvi d’aficions i, entre tots, el fer més socis sabent que no només a casa tindràs avantatges. I tot això ho dic sabent que molta gent, i jo el primer, som crítics amb segons quines mesures que pren la directiva arlequinada en aquest mateix sentit. Últimament crec que l’estan encertant amb iniciatives com les d’aquest diumenge d’una entrada gratis per cada soci i anticipades a 10 euros. Però tots sabem que no sempre ha estat així. Que duri, que la Nova Creu Alta ha d’anar millorant l’entrada partit rere partit!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 31 març 2011 | Arxivat a : General,Segona B |

El jardiner d’Oriola

Ara està de moda parlar de si es pot jugar o no en un terreny de joc que en comptes de gespa té sorra. Sona la pel·lícula, oi? L’últim rumor diu que l’encarregat de mantenir en bon estat la gespa de l’estadi de Kaunas on demà jugarà la selecció espanyola és el cosí lituà del jardiner de l’Orihuela CF.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 28 març 2011 | Arxivat a : General |

Escòrpium

El recordeu? És l’Escòrpium, la mascota del rival que ens visita demà: l’Orihuela CF. A l’anada, com veieu, vaig intentar guanyar-me la seva amistat i fins i tot va accedir a fer-se una foto amb el micròfon de Ràdio Sabadell. Amb qui anirà demà? No ho sé. Tinc la sensació que 1) hi haurà més gent encara que contra l’Hospi i 2) esportivament parlant la cosa anirà millor. Tan de bo. Demà serà un dia llarg, i espero que tan profitós com avui en waterpolo femení, on el Natació Sabadell ha aconseguit el seu primer passi a una final four de Champions. Només podem dir una cosa ara mateix: Enhorabona. Bona nit a tots!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 març 2011 | Arxivat a : General,Primer equip,Segona B |

Els primers ‘tuitaires’

Aquesta última setmana s’ha posat de moda el tema Twitter al Sabadell. Des de feia mesos només un jugador del primer equip, Toni Lao (@toni_lao), era usuari d’aquesta xarxa social cada cop més utilitzada. En els últims dies, però, i per aquest ordre, primer David De Navas (@daviddna1) i després Chapi Arnau (@xapiarnau) s’han afegit a la moda i ens permeten saber el que pensen a través dels seus perfils. Una cosa, però, que no és nova en l’aficionat sabadellenc.

Des d’uns anys cap aquí s’ha posat molt de moda tot el tema 2.0: xerrades on-line amb periodistes de primera fila, mitjans de comunicació que ofereixen informació a través de les xarxes socials, famosos que parlen a través d’aquestes… Fa gairebé una dècada, però, a algun il·luminat -en el millor sentit de la paraula- se li va acudir començar amb aquests temes. Parlo de la Penya @rlekinats.com, de la qual sóc soci. No cal ser massa intel·ligent per adonar-se que els orígens de la penya té alguna relació amb el tema d’Internet. Els primers arlequinats que es van llençar a la selva d’Internet es van reunir en un xat, el canal #cesabadell del MIRC, d’on va sorgir la idea de fer la penya. I d’allà, entre el David Blasco, l’Òscar Jiménez i el president Manel Escribà van començar amb els xats on els aficionats podien fer preguntes en directe a alguns jugadors i aquests responien. “Eren els inicis de la penya i com que ens vam conèixer i vam crear la pròpia penya a través del xat, va semblar interessant acostar els jugadors als aficionats que es connecten a Internet, que en la seva majoria eren canalla”, ha recordat ‘Manelinho’, com es feia dir al xat i com encara avui li diem molts.

El primer d’ells va ser, curiosament, el més exitós. El capità i ara portaveu de l’àrea esportiva Genís Garcia Junyent va reunir una cinquantena de persones al mes de desembre del 2001. Des de llavors, i fins al 2007, per la Gestoria Escribà (lloc des d’on es gestionaven els xats i es responien a les preguntes) van passar jugadors, entrenadors, directius i periodistes fins que amb el temps, aquest ‘boom’ que dèiem al principi va acabar amb la idea dels xats arlequinats: “Els vam deixar de fer degut a que el canal començava a quedar desfasat per culpa de la sortida de Messenger i aquest tipus de plataformes”. Té nassos la cosa que tot i tenir la idea, la massificació hagi tret la vida a la iniciativa. Jo vaig ser-hi col·laborant en uns quants xats, i temps després també amb la creació de la revista on-line ‘El Saballut’ que cada mes ofereix/oferim el Manel i la resta de la tropa. Mentrestant, el David i l’Òscar ahir estaven a la gespa del ‘estadi fent de traductors amb els amics del Bristol Rovers i el Waterwijk. El que és arlequinat és arlequinat. I la veritat és que la idea era genial, es van avançar deu anys al que està passant ara i, per tant, era digne de reconèixer-ho.

Per cert, us deixo l’enllaç també per si voleu ‘rellegir’ el que es parlava fa uns quants anys en aquests xats: cesabadell.org/xat.html

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 14 març 2011 | Arxivat a : General,Història,Primer equip |

Pàgina següent »