ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

La malaurada relació entre ETA i el Sabadell

8 de desembre del 1990. Mitjançant un cotxe bomba accionat a distància, ETA va assassinar a Sabadell a sis agents de la Policía Nacional a la porta d’una escola. Va ser al Carrer Josep Aparici cantonada amb Ribot i Serra, al barri de la Creu Alta. Les víctimes anaven camí de la Nova Creu Alta amb dos agents més al furgó policial. Aquell dia es jugava a l’Estadi un Sabadell-Málaga corresponent a la lliga d’aquella temporada de Segona A que va començar amb un minut de silenci en memòria dels difunts. A més d’ells, vuit persones més van resultar ferides. Només uns dies després, el dia de Sant Esteve, la selecció catalana es va enfrontar al Centre d’Esports en un partit d’homenatge a les víctimes del terrorisme. El partit, especial en tots els sentits, també ho va ser als equips. La selecció no era res més que un combinat de jugadors del Barça i l’Espanyol entrenats pel mític Ladislao Kubala i liderats pel búlgar Hristo Stoichkov. De fet, va ser ell l’autor del primer gol de l’enfrontament, empatat després per Manolo (1-1). Unes 5.500 persones es van apropar aquella matinal a l’Estadi per presenciar ‘in situ’ el partit. Vint anys després, els dirigents polítics de la ciutat van fer un altre acte d’homenatge a les víctimes col·locant una placa en el seu record al Parc Catalunya.

Aquest és l’episodi més recordat i sanguinari de la banda terrorista a la ciutat i relacionat amb el Centre d’Esports. Malgrat això, malauradament no és l’únic. Com recorda l’article publicat l’endemà de la mort dels sis policies a El País, aquella era la quarta ocasió que ETA atemptava contra agents que es dedicaven a la seguretat en activitats esportives. Els dos primers van ser l’any 1978 a Tolosa, i dos anys després en una cursa ciclista a la localitat alabesa de Salvatierra. El tercer en qüestió, però, va tornar a afectar indirectament al Sabadell. Les circumstàncies de l’atemptat van ser molt similars. També va ser a la prèvia d’un enfrontament, contra un furgó de la Policia Nacional, amb una víctima mortal i, per més casualitats, al mes de desembre. No seria, però, a Sabadell, sinó a un nom que amb el temps, quedaria guardat a la memòria històrica arlequinada: Eibar. Explica el company Pere Figueras en la crònica al Diari de Sabadell d’aquell partit que durant mitja hora fins i tot es va plantejar la possibilitat de suspendre el partit per la manca d’agents que garantissin la seguretat a Ipurúa, però finalment l’àrbitre castellano-lleonès Delgado Santacruz va accedir a xiular acceptant les circumstàncies especials que envoltaven el partit. Amb helicòpters volant per sobre d’Eibar en busca dels terroristes, els dos equips van acabar empatant amb doblet del iugoslau Kitanovski (2-2). Els successos van ocórrer el 18 de desembre del 1988, just la mateixa setmana del meu naixement.

L’últim capítol d’aquesta malaurada relació entre ETA i Sabadell ens porta a parlar directament d’un jugador arlequinat. Ell és José Antonio Santamaría, conegut en el món del futbol com ‘El Tigre’. Format a la Real Sociedad, aquest defensa central va defensar durant 32 partits de la temporada 1974/75 la samarreta del Centre d’Esports a Segona A. Un cop retirat, Santamaría va ser l’amo de la discoteca Ku d’Eivissa, actualment Privilege, entre d’altres coses. El 19 de gener del 1993 un tret al clatell va acabar amb la seva vida a Donosti mentre sopava. En una setmana tan especial com aquesta, volia recordar aquests tres episodis que malauradament van lligar els noms d’ETA i el Centre d’Esports Sabadell i, per extensió, a tots els que han sofert anys i anys de patiment i violència. Vivim dies històrics per tots els que hem crescut veient com una banda terrorista matava a innocents només per pensar diferent.

 

Pròrroga
Notícia de l’atemptat d’ETA a Sabadell l’any 1990 publicat a El País: http://bit.ly/sQTejv

Edició de Mundo Deportivo amb el partit d’homenatge a les víctimes del terrorisme entre Sabadell i Catalunya com a tema principal: http://hemeroteca.mundodeportivo.com/edition.html?edition=Barcelona&bd=27&bm=12&by=1990&ed=27&em=12&ey=1990

 

Europa Press parla de l’homenatge a les víctimes del terrorisme en el 20è aniversari de l’atemptat del 1990: http://es.noticias.yahoo.com/sabadell-recuerda-las-v-ctimas-del-terrorismo-20-20101209-201255-342.html

“El futbolista al que mató ETA”: http://noticias.lainformacion.com/deporte/futbol/el-futbolista-al-que-mato-eta_bGmW99bxb9cuTD54Aae9M/

Fitxa de Santamaría al web oficial del CE Sabadell: http://www.cesabadell.cat/base-dades-arlequinada2.asp?idp=1170&n=Jose-Antonio-Santamaria-Vaquerizo

 

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 25 octubre 2011 | Arxivat a : Exjugadors,General,Història |

Dos arlequinats a Sevilla

Els últims dies estem veient a les teles, sentint a les ràdios i llegint als diaris tot tipus d’informacions sobre les reunions entre la LFP i l’AFE, el distanciament de les dues postures, la falta d’acord i, per tant, la vaga de futbolistes que ha paralitzat l’inici de lliga a Primera i Segona Divisió. Dos apunts ràpids al respecte. El primer que té nassos que després de tants anys esperant tornar a Segona A, quan ho aconseguim no poguem gaudir de l’inici de temporada com toca per culpa d’una vaga. I el segon que és senzillament lamentable que demanant seriositat en el cobrament de les nòmines, la vaga afecti a Primera i Segona i no pas a la categoria més afectada per aquesta problemàtica com és la Segona B. Fet els apunts, i evidentment donant suport als futbolistes impagats com a treballadors que fan la seva feina i no reben el que tenen signat, anem al que ens ocupa en aquest article. Des de fa dies ens arriben informacions al voltant de la vaga, però poques elles són sobre les aficions afectades per aquest conflicte. La del Sabadell, per exemple, 18 anys després es va desplaçar a terres andaluses desitjant veure el debut a Chapín i molts d’ells no van poder canviar els vols, amb la qual cosa han hagut d’omplir els dies pels voltants de Jerez fent turisme. Jo he estat un d’ells.

Havia d’agafar un vol diumenge al matí cap a Sevilla per des d’allà baixar a Jerez de la Frontera en tren, veure el partit, tornar a Sevilla i dilluns al matí de tornada a casa. Anava amb una companyia de baix cost, així que un cop confirmada la vaga no vaig tenir l’opció de cancelar els vols i en comptes de deixar perdre els bitllets, vaig baixar sol a Sevilla a passar el dia. A falta de Xerez-Sabadell, vaig gaudir en directe d’un Betis B-Melilla a la Ciudad Deportiva Luis del Sol, i a la tarda vaig quedar amb dos dels herois de l’ascens: Xapi Arnau i Ibusuki Hiroshi. Pel tracte rebut i per fer-me de guia turístic per Sevilla (més Xapi que Hiroshi, per què no dir-ho), això va per ells.

El primer juga ara a l’AD Ceuta. Sona extrany, oi? L’equip de Sergio Lobera s’ha desplaçat aquest any a Sevilla. D’aquesta manera aconsegueix tenir jugadors de qualitat que viuen al voltant de Sevilla i eviten els problemes de residir en una ciutat de les característiques de Ceuta. Durant la setmana entrenen sense massa pressió al voltant de la capital del Guadalquivir, i cada partit que juguen a casa baixen en autobus a Algesires i després en vaixell cap a Ceuta per concentrar-se la nit abans, jugar i de tornada a Sevilla. I de moment no li van malament les coses, ni a l’equip ni al Xapi. En aquesta primera experiència fora de casa, el lateral dret gaudeix de la confiança del tècnic i dissabte va jugar els 90 minuts de l’estrena en lliga. Un partit que va acabar amb victòria caballa i amb ovació dels seguidors locals al joc de toc plantejat per Lobera.

Pel que fa al japonès, l’inici de lliga no ha estat tan convincent. Van perdre fora de casa per 2-1 jugant l’ex del Sabadell de titular, però tot i la derrota, Hiroshi ha trobat allà l’estabilitat que li faltava a Catalunya. Des que va aterrar aquí amb només 17 anys, portava unes temporades a cavall entre Girona, Saragossa i Sabadell. Ara, però, ha signat per tres anys per un gran com és el Sevilla FC. Els de Nervión han apostat per ell pagant 150.000 euros als gironins, i ara tenen al davanter al filial a l’espera de com evoluciona per poder fer el salt al primer equip. Gairebé podríem dir que, de moment, l’únic problema que té ‘Hiro’ és el d’entendre l’enrabassat accent andalús dels seus nous veïns. Els dos, per tant, segueixen a Segona B tot i haver assolit l’ascens fa uns mesos amb el Centre d’Esports, però als dos la cosa els va prou bé a 1.000 quilòmetres de la capital del Vallès Occidental. Per cert, si volíeu morbositat, la primera jornada de la qual he parlat va ser, en els dos casos, a l’Alfonso Morube. És a dir, que Xapi Arnau es va enfrontar a Ibusuki Hiroshi. No em direu que no té mèrit només unes hores després de guanyar un i perdre l’altre fer una trobada tots tres davant la Giralda!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 24 agost 2011 | Arxivat a : Exjugadors |