ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Dos arlequinats a Sevilla

Els últims dies estem veient a les teles, sentint a les ràdios i llegint als diaris tot tipus d’informacions sobre les reunions entre la LFP i l’AFE, el distanciament de les dues postures, la falta d’acord i, per tant, la vaga de futbolistes que ha paralitzat l’inici de lliga a Primera i Segona Divisió. Dos apunts ràpids al respecte. El primer que té nassos que després de tants anys esperant tornar a Segona A, quan ho aconseguim no poguem gaudir de l’inici de temporada com toca per culpa d’una vaga. I el segon que és senzillament lamentable que demanant seriositat en el cobrament de les nòmines, la vaga afecti a Primera i Segona i no pas a la categoria més afectada per aquesta problemàtica com és la Segona B. Fet els apunts, i evidentment donant suport als futbolistes impagats com a treballadors que fan la seva feina i no reben el que tenen signat, anem al que ens ocupa en aquest article. Des de fa dies ens arriben informacions al voltant de la vaga, però poques elles són sobre les aficions afectades per aquest conflicte. La del Sabadell, per exemple, 18 anys després es va desplaçar a terres andaluses desitjant veure el debut a Chapín i molts d’ells no van poder canviar els vols, amb la qual cosa han hagut d’omplir els dies pels voltants de Jerez fent turisme. Jo he estat un d’ells.

Havia d’agafar un vol diumenge al matí cap a Sevilla per des d’allà baixar a Jerez de la Frontera en tren, veure el partit, tornar a Sevilla i dilluns al matí de tornada a casa. Anava amb una companyia de baix cost, així que un cop confirmada la vaga no vaig tenir l’opció de cancelar els vols i en comptes de deixar perdre els bitllets, vaig baixar sol a Sevilla a passar el dia. A falta de Xerez-Sabadell, vaig gaudir en directe d’un Betis B-Melilla a la Ciudad Deportiva Luis del Sol, i a la tarda vaig quedar amb dos dels herois de l’ascens: Xapi Arnau i Ibusuki Hiroshi. Pel tracte rebut i per fer-me de guia turístic per Sevilla (més Xapi que Hiroshi, per què no dir-ho), això va per ells.

El primer juga ara a l’AD Ceuta. Sona extrany, oi? L’equip de Sergio Lobera s’ha desplaçat aquest any a Sevilla. D’aquesta manera aconsegueix tenir jugadors de qualitat que viuen al voltant de Sevilla i eviten els problemes de residir en una ciutat de les característiques de Ceuta. Durant la setmana entrenen sense massa pressió al voltant de la capital del Guadalquivir, i cada partit que juguen a casa baixen en autobus a Algesires i després en vaixell cap a Ceuta per concentrar-se la nit abans, jugar i de tornada a Sevilla. I de moment no li van malament les coses, ni a l’equip ni al Xapi. En aquesta primera experiència fora de casa, el lateral dret gaudeix de la confiança del tècnic i dissabte va jugar els 90 minuts de l’estrena en lliga. Un partit que va acabar amb victòria caballa i amb ovació dels seguidors locals al joc de toc plantejat per Lobera.

Pel que fa al japonès, l’inici de lliga no ha estat tan convincent. Van perdre fora de casa per 2-1 jugant l’ex del Sabadell de titular, però tot i la derrota, Hiroshi ha trobat allà l’estabilitat que li faltava a Catalunya. Des que va aterrar aquí amb només 17 anys, portava unes temporades a cavall entre Girona, Saragossa i Sabadell. Ara, però, ha signat per tres anys per un gran com és el Sevilla FC. Els de Nervión han apostat per ell pagant 150.000 euros als gironins, i ara tenen al davanter al filial a l’espera de com evoluciona per poder fer el salt al primer equip. Gairebé podríem dir que, de moment, l’únic problema que té ‘Hiro’ és el d’entendre l’enrabassat accent andalús dels seus nous veïns. Els dos, per tant, segueixen a Segona B tot i haver assolit l’ascens fa uns mesos amb el Centre d’Esports, però als dos la cosa els va prou bé a 1.000 quilòmetres de la capital del Vallès Occidental. Per cert, si volíeu morbositat, la primera jornada de la qual he parlat va ser, en els dos casos, a l’Alfonso Morube. És a dir, que Xapi Arnau es va enfrontar a Ibusuki Hiroshi. No em direu que no té mèrit només unes hores després de guanyar un i perdre l’altre fer una trobada tots tres davant la Giralda!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 24 agost 2011 | Arxivat a : Exjugadors |

Caravaca, l’avantsala de l’ascens

Després del Cap Verd, l’altra aturada de les vacances és Múrcia. Aquesta setmana estem a Bullas, al costat de Caravaca de la Cruz. Un lloc que va ser clau en el retorn a Segona B del Sabadell ara fa 17 anys. Després d’acabar primers la lliga al grup català de Tercera Divisió, l’equip arlequinat va quedar enquadrat amb el Crevillente, l’Atlético Baleares i el Caravaca a la lligueta d’ascens. En les primeres tres jornades, el Centre d’Esports va guanyar els dos partits a la Nova Creu Alta (contra el Caravaca per 1-0 i davant l’Atlético Baleares per 2-0) i va empatar l’altra a la Via Cintura de Palma de Mallorca (0-0). Per tant, els homes d’Antonio Jaurrieta arribaven al Morao de Caravaca com a líders invictes de la lligueta amb cinc punts (les victòries encara valien dos punts), pels tres del Caravaca i el Crevillente, mentre l’Atlético Baleares tancava el grup amb un punt. L’empat sense gols aquí, a terres murcianes, va permetre al Sabadell guanyar l’average particular al Caravaca i deixar tot a punt per l’ascens en la cinquena jornada davant el Crevillente. Dit i fet. A la Nova Creu Alta els sabadellencs no van fallar i van superar als alacantins per la mínima (2-1) amb gols de Navarro i Manel que permetien al club recuperar una de les dues categories perdudes un any abans arran de la crisi esportiva i econòmica en la qual havia entrat l’entitat.

29/06/94 – Play-off d’ascens a Segona B
CARAVACA 0-0 SABADELL
Alineacions:

CARAVACA C.F.: Otero, Vacas (Galera), Ramón, Chema, Beto, Juan Pedro, Alfredo, Carmelo (Tur), Parrado, Edu i Manolo.

C.E. SABADELL: Jordi, Titi, González, Manolo García, Téllez, Pedro, Piti Belmonte, Navarro, Manel (Enrique), Berenguer i Camacho (Codina).

ÀRBITRE: Vicente Jorge Andújar Ajenjo, valencià.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 agost 2011 | Arxivat a : Història |

Un lleó indomable a la Nova Creu Alta

Dissabte marxo al Cap Verd. Serà la primera vegada que trepitgi territori africà, si bé el país no està dins del continent sinó que són unes quantes illes davant les costes del Senegal. Dic això perquè com ja he fet en d’altres ocasions, lligaré un viatge meu amb un capítol de la història del Sabadell. Podria parlar de la secció femenina, i segurament m’ajustaria més al meu destí, ja que durant l’etapa a Superlliga una jugadora capverdiana, Sheila Fortes, va defensar l’elàstica arlequinada. Però vull centrar-me en el futbol masculí. Per documentar-me, avui he trucat al Josep Gascón, un autèntic malalt en el bon sentit de la paraula de la història del Centre d’Esports. Sabia que Ibusuki Hiroshi es va convertir l’any passat en el primer jugador asiàtic en jugar al Sabadell, però tenia una sospita que volia confirmar. Si aquesta setmana està de moda parlar de la convocatòria de Juvenal Edjogo amb la selecció de Guinea Equatorial, i amb el permís dels dos partits que va jugar Hugo Soares (angoleny de naixement però criat al Brasil i a l’Argentina i amb passaport portuguès), avui parlaré de l’únic jugador que ha defensat els colors sabadellencs havent nascut al continent africà: Tommy N’Kono.

Del seu palmarès pràcticament no cal dir res. Qualsevol que tingui una mica de memòria o que sigui jove però amb interès per la història del futbol sabrà de qui parlo. Mundialista en tres ocasions (Espanya 82, Itàlia 90 i Estats Units 94, on va ser suplent), el camerunès és una llegenda vida del RCD Espanyol i del futbol del seu país. Amb els Roger Milla i companyia van mostrar al futbol mundial una cara desconeguda fins al moment de l’Àfrica. Els ‘lleons indomables’ van demostrar que podien competir a primer nivell, i tot i tenir la mala sort del novell, van obrir la porta a les Nigèria, Senegal, Costa d’Ivori, Ghana i companyia que avui dia poden arribar als quarts de final d’un Mundial sense que la seva presència provoqui cap sorpresa al gran públic. A nivell de club, la seva història gira al voltant de l’Espanyol des que l’equip periquito s’interessés en aquell porter que despuntava a la selecció camerunesa del Mundial del Naranjito. En total, va defensar durant 9 anys la porteria espanyolista tastant una mica de tot: una final de la Copa de la UEFA (de nefast record, tot sigui dit, per l’aficionat blanc-i-blau) però també un descens a Segona A. No tothom sap, però, que N’Kono també va jugar com a local a la Nova Creu Alta.

El camerunès va arribar a un Sabadell que intentava aferrar-se al futbol d’elit, i que lluny d’aconseguir-ho, es va acabar enfonsant en un pou que tenia com a camí de sortida una penitència de 18 anys. Tot i arribar a Sabadell amb 35 anys i jugar-hi durant dues temporades, no es va retirar aquí, sinó que encara li va quedar corda per anar a d’altres equips com L’Hospitalet o el Bolívar bolivià. Especialista en aturar penals, Tommy va demostrar aquesta habilitat en les seves dues campanyes com arlequinat. En la primera (91/92), el seu promig de gols encaixats va ser inferior al d’un per partit (35 en 36 partits jugats). Malgrat la seva bona actuació, l’equip, pensat per pujar a Primera, només va poder acabar novè. En aquella plantilla també hi havia tres estrangers més: l’uruguaià Miguel Ángel Bossio i els brasilers Gilson César Granzotto i Luis Miguel Berenguer González ‘Brasi’.

La segona temporada (92/93) va ser més traumàtica. El de Dizangue va encaixar 45 gols, i l’equip format pels Borge, Barbarà, Uceda, Manolo García, Tarsi i companyia acabaria entrant en una crisi esportiva, i també econòmica, que va enfonsar al club a la Tercera Divisió i el deute del qual encara s’està pagant. A banda d’N’Kono, per cert, aquella temporada també hi havien quatre estrangers més: el francès Andrés Olaya, l’argentí Néstor Marcelo Comino, el brasiler Cicero Ramalho Da Rocha i el xilè Lucas Tudor. L’última visita d’N’Kono a la Nova Creu Alta va ser ara fa uns mesos, al desembre, quan es va jugar a l’estadi creualtenc el triangular final de la Copa Catalunya. El camerunès és ara mateix l’entrenador de porters de l’Espanyol, i té en Kameni una espècie de reencarnació en vida. Thomas N’Kono no pot dir que sigui l’únic jugador de la història del Sabadell que ha defensat la samarreta d’una selecció africana, ja que també ho han fet els germans Alberto i Juvenal Edjogo o Jon Cuyami. Però el porter sí que segueix tenint l’honor de ser l’únic futbolista, a banda del curiós cas d’Hugo Soares, nascut a l’Àfrica que ha portat al pit l’escut amb la ceba i els quadres.

Més informació: http://youtu.be/ybXHDX8cLK

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 2 agost 2011 | Arxivat a : Guinea Equatorial,Història |

El segon més vell

L’altre dia dinant a Mas Solà a la jornada de portes obertes a la premsa que es va fer a l’stage de pretemporada a Santa Coloma de Farners Joan Soteras va explicar una anècdota de la Lliga de Futbol Professional. El president va comentar com s’asseien els representants dels diferents clubs en les reunions. Pot semblar una ximpleria, però no ho és tant. A una banda de la taula estan els de Primera i a l’altra els de Segona A, i dins de cada banda l’ordre que es segueix és la data de fundació de les entitats. Sabíeu que el Sabadell és el segon club més vell de Segona A? No és d’extranyar, per tant, que aquest any la samarreta inclogui sota l’escut la data de fundació de l’entitat (1903). Aquí teniu la llista sencera:

cesabadell.org

RC Recreativo de Huelva 1889
CE Sabadell 1903
RC Deportivo de la Coruña 1906
Club Gimnàstic de Tarragona 1914*
Hércules CF 1914
Real Murcia 1919
RC Celta de Vigo 1923
Elche CF 1923
Real Valladolid CF 1928
CD Alcoyano 1929
Girona FC 1930
CD Numancia 1945
CD Guadalajara 1947
Xerez CD 1947
UD Las Palmas 1949
Córdoba CF 1954
SD Huesca 1960
FC Barcelona B 1970
AD Alcorcón 1971
UD Almería 1989
FC Cartagena 1995
Villarreal CF B 1999

* La data de fundació del Nàstic és el 1886, però la seva secció de futbol no apareix fins al 1914.

 

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 1 agost 2011 | Arxivat a : Història,Segona A |