ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Carrer de Ramon Moya

Demà serà un partit especial. No ho serà per l’actual situació a la lliga (tot just arribem a la dotzena jornada de campionat). Tampoc pel rival, perquè no serà segur ni la primera ni l’última vegada que ens visitarà un dels clàssics de la Segona B com és el Gramenet. Però sí que serà la primera vegada que vindrà Ramon Moya com a exentrenador del Sabadell. I la veritat, més enllà de tot el que va passar en el seu comiat, crec que l’hauriem de rebre com es mereix. Perquè com en totes les relacions, quan tot s’acaba en el noranta per cent dels casos la cosa no acaba del tot bé. Crec que al lleidatà se li va anar el vestidor de les mans l’any passat i per solucionar-ho va començar a veure fantasmes a tot arreu, en la majoria de casos on no n’hi havia. De fet, penso que l’ideal hagués estat arribar a un acord per deslligar-se de l’entitat després de la injusta eliminació a Irun. El cicle s’havia acabat, Ramon Moya hagués sortit d’aquí com un heroi i el Sabadell no hauria llençat un any. Però dir-ho ara és massa fàcil, i segurament en aquella situació noranta-nou de cada cent arlequinats l’hauriem renovat amb els ulls tancats.

Més enllà d’això, la trajectòria de Ramon Moya al Sabadell és gairebé impecable. El primer any va arribar amb una papereta molt difícil. Havia de pujar l’equip de Tercera a Segona B i, sobretot, no tenia marge d’error. La plantilla era per estar a dalt, d’acord, però el realment difícil era saber que tenia a sobre seu la pressió d’haver de pujar sí o sí. Ho va fer. Alguns diran que era la seva obligació, i els dono la raó, però afegint dues reflexions. La primera que li preguntin a equips com l’Hospi o el Reus si és difícil o no aconseguir l’ascens. I la segona que busquin on són els jugadors d’aquell equipàs, el Mallorca B, que ens va tocar a la primera eliminatòria del play-off. Per posar algun exemple, Pablo Cendrós juga al Mallorca a Primera després d’haver passat per equips com el Tenerife o el Levante, Dani González porta tres gols amb el Granada a Segona A havent passat ja pel Pontevedra i l’Elche i Emilio Nsué és la referència de l’atac del Mallorca després de l’ascens a Primera la temporada passada amb la Real Sociedad. I tot plegat, a més, amb la valentia de carregar-se al pes més pesat d’aquella plantilla a les primeres de canvi: Manel Martínez.

Un any més tard, l’objectiu del Sabadell era no patir i també el va aconseguir. Amb més pena que glòria, sí, però va complir amb el que havia promès. Molt més ambiciós era el tercer projecte Moya. Gairebé una dècada més tard, el Sabadell aspirava a fer play-off a Segona A. Al desembre la cosGal. Real Union-Sabadell. Diariovasco.com.a pintava molt negra, i va anar de molt poc que la directiva no decidís cessar al de Castellnou de Seana. Però aleshores va protagonitzar la major ratxa de resultats positius que li he vist mai fer al Sabadell: deu victòries en onze partits que ens va portar, de cap, a somiar amb la Segona A. De l’últim any pràcticament no diré res, perquè tothom sap com va acabar la pel·lícula.

Això sí, més enllà de resultats, el que m’agradaria destacar de l’era Moya és que va contribuir a donar-li al Centre d’Esports el que li faltava: estabilitat. Evidentment aquí hi té molt a dir la junta directiva encapçalada per Joan Soteras, que després d’una època de ‘piraterisme’ ha aconseguit que el Sabadell torni a ser un club respectat en tots els sentits. Però en la parcel·la esportiva, que al cap i a la fi és la que mou tot l’engranatge, Moya es va envoltar -com sempre fa- dels seus homes de confiança i li va donar una estabilitat a l’entitat del tot necessària. El lleidatà té molts defectes. El seu joc no és tan atractiu com el de Lluís Carreras. Les seves decisions tàctiques als partits eren força previsibles. Sempre acabava morint amb els homes que anys enrere li havien tret les castanyes del foc en d’altres equips. Però tot i això, per mi Moya té tot el respecte del món i el que va fer aquí a Sabadell, sincerament, és gairebé per posar-li el seu nom a un carrer. Gràcies Ramon!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 6 novembre 2010 | Arxivat a : General,Història,Primer equip |

La platja d’Oriola

Una imatge val més que mil paraules. I jo que pensava que a Segona B només es podia jugar amb camps de gespa natural o artificial… Aquesta és la línia del mig del camp de Los Arcos, l’estadi del líder del grup tercer. Lamentable.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 5 novembre 2010 | Arxivat a : Primer equip |