Quan diumenge arribi al descans el partit a la Feixa Llarga haurem completat el primer quart de la fase regular o, dit d’una altra manera, estarem travessant l’equador de la primera volta. Per això crec que pot ser bon moment per començar a fer balanç del que hem vist fins al moment aprofitant que a la prèvia de l’inici de campionat vaig escriure en aquest mateix bloc els pronòstics del que hauriem de fer per estar a les primeres posicions. Uns pronòstics que van amb dèficit, tot i que es poden complir perfectament. Són aquests:

1 ) CES-Lleida 3 punts (vam sumar 1)
2 ) Badalona-CES 1 pt (1)
3 ) CES-Sp. Mahonés 3 pts (3)
4 ) Benidorm-CES 1 pt (1)
5 ) CES-Teruel 3 pts (0)
6 ) Alicante-CES 1 pt (3)
7 ) CES-Alzira 3 pts (3)
8 ) Gandía-CES 3 pts (0)
9 ) CES-Mallorca B 1 pt (3)

Per tant, ara mateix portem 15 punts dels 19 que deia el meu pronòstic més optimista possible. Només hem punxat en tres partits (Lleida, Teruel i Gandía) però hem recuperat una part d’aquest terreny amb les victòries contra Alicante i Mallorca B. El millor de tot, però, és el que queda per endavant. Tenint en compte que arriben ara els rivals més forts, aquests pronòstics previs només comptaven amb tres victòries arlequinades (Gramenet, Denia i Santboià) per arribar a finals de la primera volta amb 32 punts. Un registre que crec que podem complir perfectament. De fet, si extrapolem la mitjana de punts que portem, si el Sabadell segueix a aquest ritme durant tota la temporada superarà la barrera dels 60 punts a falta de dues jornades pel final de lliga. Uns números sense cap mena de dubtes de play-off. I el millor de tot: fent bon futbol.

Aquest matí m’he inspirat al veure el nou ‘look’ d’Alberto Manga a l’estadi. Mentre l’entrevistava a la prèvia del Sabadell-Mallorca B (2-0) m’he tirat a la piscina i he dit en directe que si pugem aquest any a Segona A em tenyiré el cavell del color ros ‘pollito’ que porta ell ara mateix. Queda dit.

Anar a Gandia, a Dénia, a Santa Coloma de Gramenet, a Sant Boi del Llobregat… sovint fa que te n’adonis que la realitat que vivim a Sabadell, amb tots els respectes del món per la resta, no és l’habitual a Segona B. Una mostra d’això que estic dient és una de les últimes entrades que he fet en aquest bloc al·lucinant sobre com un estadi tancat per les obres pot acollir un partit de la categoria. Per això avui volia destacar el treball que des de la junta directiva actual s’està fent per poder deixar al Sabadell a un lloc que correspongui d’entrada amb la seva història i també amb la seva realitat.

Tot això ho dic perquè durant la setmana passada el club va estrenar per un cantó la versió en anglès de la seva pàgina web (www.cesabadell.cat), i per l’altre el seu portal televisiu oficial al youtube (www.youtube.com/cesabadelltv). Aquest estiu vaig estar a Cadis i, la veritat, em va sorprendre molt com un club de Segona B (si, sé que és circumstancial, però està a Segona B) pot tenir una botiga com la que té el Cádiz CF. I salvant les distàncies, crec que coses com aquestes són les que ens diferencien de la resta i ens fan grans. Dubto molt que massa equips tinguin una massa social com la que té el Sabadell, que tinguin un estadi com el nostre o que gaudeixin d’una pàgina web en anglès i amb portal al youtube inclòs. I més encara quan aquest últim punt no és cap novetat, ja que aficionats de forma gairebé anònima ja havien creat un altre lloc de reunió en aquesta xarxa audiovisual o, per exemple, també un fòrum que funciona tan bé com http://forum.cesabadell.org. En definitiva, que tenia ganes de destacar totes aquestes coses que fan que tinguem una estructura més pròpia d’altres categories superiors. Segurament si algun dia pugem a Segona A s’hauran de retocar moltes coses, però gairebé no notarem el salt en comparació amb altres equips que acaben pujant. Això si, per desgràcia en això del futbol l’únic que continua servint és allò tan típic de si la piloteta vol entrar o no…

Us deixo un dels reportatges que aquest any he fet pel programa L’Arlequinat de Canal Català Vallès. Li vam dedicar al Gonzalo Álvarez, un gran aficionat arlequinat i un molt bon tio que ens va tractar genial a casa seva i ens va mostrar una col·lecció d’entrades digna de museu. De fet, ell mateix va ser qui va penjar el vídeo al youtube. Per cert, té un bloc molt bo que des de fa mesos està enllaçat al menú de l’esquerra de les vostres pantalles. Aquí us deixo el resultat d’aquesta visita, obra del Jose Quereda ‘Pirri’, el Sergio Escudero i també de qui escriu això:

http://www.youtube.com/watch?v=p4iJOmraXvI

Durant la retransmissió de diumenge ja ho vaig dir. No voldria ser partidista ara. Però recordo que fa uns mesos vaig publicar un article que es titulava una cosa així com “la Segona B, una categoria bananera”, i avui dia continuen apareixent-me més exemples que ho demostren. L’últim, com dic, diumenge passat a Gandia. Com pot ser que un estadi amb les condicions que té el d’aquesta imatge pugui acollir un partit de la tercera categoria del futbol nacional? És realment increïble. L’Alzira, per exemple, està replantant la gespa ara mateix i els seus partits com a local els juga a Alginet (cosa, d’altra banda, que ja té nassos. Amb una millor planificació segurament això no passaria, no m’imagino a nosaltres jugant al Pepín Valls de Castellar, per exemple). Llavors, per què si el Guillermo Olagüe de Gandia té la seva graderia principal en obres no juguen a un altre camp? Dénia, per exemple, està a només un quart d’hora de distància i -malauradament- també té un equip a Segona B. I sinó, és tan fàcil com fer el mateix que va fer el Sabadell aquest estiu: es fan les obres entre temporada i temporada i si queda alguna cosa per fer un cop començada la campanya, que siguin reformes menors, no tota una graderia tancada.

Ho dic sobretot perquè després es veuen situacions tan lamentables i dantesques com les que es van veure diumenge. Només els periodistes autoritzats podíem pujar a aquesta tribuna en obres, i l’espectacle que es veia des d’amunt era realment desolador. Em quedo amb les paraules del company de Ràdio 9 que va narrar el partit al costat de Ràdio Sabadell: “Si a vegades viatjant amb el Llevant per Primera ja em queixo de segons quins camps, imagineu-vos aquí!”. Doncs això, que estem jugant en una autèntica categoria bananera. La raó per la qual nosaltres sí podíem seure entre runes i sorra era perquè havíem estat inclosos en una llista acceptada per l’arquitecte de les obres. És a dir, que en cas de succeir alguna cosa l’encarregat de les obres només es feia responsable d’aquelles persones. Per aquest motiu quan Lluís Carreras va ser expulsat no el van deixar seure a la zona de darrere de la banqueta, sinó que va haver de marxar fins a una cantonada. Digne d’estudi.