ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Millor futbol que altres anys

Després d’unes quantes jornades de lliga, estic gratament sorprès per les intencions de joc que estic veient aquest any als equips del grup tercer de Segona B. Deia ahir Lluís Carreras després del partit que el futbol de Segona B continua sent futbol igual que el de Primera o el de Regional. És veritat, però a ningú se li escapa tampoc que segons quines coses que passen a Segona B no passen a Primera i al revés. Per entendre’ns, per molt ambient hostil que pugui haver-hi al Reyno de Navarra o a San Mamés (per parlar de dos clàssics futbolístics en aquest sentit), no s’arriba en cap cas al punt de delinqüència que veiem gairebé cada setmana a Denia (de fet, mereixerien un capítol a part aquests últims perquè a cada estadi que visitem ens parlen malament d’aquell camp).

Ja que parlem de clàssics i tòpics -no per això menys certs-, la Segona B habitualment és una categoria de pocs gols i també poc joc. Fins avui dia només he vist un equip al nostre grup que jugués de forma espectacular setmana sí setmana també amb grans jugadors i un joc de toc i de construcció des del  darrere: el Villarreal B de l’any de l’ascens a Segona. Evidentment aquell equip estava condicionat per la forta inversió que hi havia (es parlava de quatre milions d’euros). Era tota una selecció dels millors de la categoria més els joves que pujaven de la base.

Aquesta temporada, però, m’està sorprenent que la proposta ofensiva, de joc trenat… del Sabadell no sigui l’única de la lliga. Posats a agafar-me a les paraules de Carreras  avui, la setmana passada va dir que era d’agrair que hi haguessin més equips així, i  la veritat és que signo fil per randa la mateixa reflexió. No vull dir amb això, ni molt menys, que tinguem cinc o sis Villarreals B, però al menys sí que intenten fer aquest tipus de futbol més constructiu que destructiu.

El Teruel ens va guanyar dimecres jugant-nos de forma immaculada i a nivell molt personal, sorprenent-me. Tot i estar avisat d’aquest joc de toc, no veia a l’equip de Calderé capaç de jugar-nos a treure’ns la pilota i dur el  domini del partit, i la veritat és que la tàctica li va sortir rodona i se li ha de felicitar. Com diem sempre, poden sortir millor o pitjor les coses, però trobo de valent apostar per aquest joc. Ahir l’Alicante a la seva manera i sense tant èxit com el Teruel també va sortir a voler tenir la pilota. I no els he vist encara, però té  molta pinta que Mallorca B i Hospi (tot i ser cuer) també volen jugar a això.

En una categoria on l’aposta senzilla és atrinxerar-se al darrere, aprofitar-se de camps com el Camp Nou de Denia o el Collao d’Alcoi i jugar a tenir encert en estratègies i contraatacs (sinó mireu com està a la classificació avui  dia el Benidorm o el Badalona), trobo digne d’admirar públicament als equips que surten a fer bon futbol per molt arriscat que sigui. Crec que aquest any veurem, en general, millor futbol a la categoria del que véiem anys enrere. Que duri!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 27 setembre 2010 | Arxivat a : Primer equip,Segona B |

“Companys” de feina

L’expedició de Ràdio  Sabadell i L’Arlequinat fa poc que acaba d’arribar de Benidorm. Ho fem mantenint la condició d’invictes, però de nou amb la sensació que el punt  sumat no reflexa el que s’ha vist  sobre  el terreny de joc per molt que digui Roberto Granero. Des d’ahir al vespre, però, tenia pensat escriure aquest article per fer el que nosaltres diem “fotre un palet”. En aquest cas, el pal va cap als companys dels mitjans de comunicació de Benidorm pel tracte rebut ahir a la roda de premsa postpartit.

Com és lògic i passa a tot arreu,  el primer entrenador que arriba a la roda de premsa és el visitant i després el local. Per deferència, acostumen a ser els mitjans  que segueixen a l’equip d’aquell tècnic els  primers en preguntar. És a dir, que si arriba Lluís Carreras l’habitual és  que ens toqui preguntar a Ràdio Sabadell, Canal Català Vallès, Avui Sabadell o Diari de Sabadell abans que els periodistes de Benidorm, i al revés exactament igual.

Carreras va arribar ahir, i entre el company de DS Pere Figueras, jo mateix i també el José Quereda ‘Pirri’ de L’Arlequinat vam fer la roda de premsa amb l’entrenador arlequinat. Una vegada va acabar la roda de premsa primera enganxada amb el company de SER Benidorm: “Ya podíais haber hecho la rueda de prensa en castellano para que todos lo entiendan”.

Reflexions que faig jo després del petit incident: Benidorm no forma part del País Valencià, terra on es parla la mateixa llengua (o una de molt similar si voleu entendre el valencià com un idioma diferent)? Evidentment quan anem a Logroño o a Teruel parlem en castellà perquè tothom ho entengui. Oi que Lluís Carreras quan el ‘Pirri’ li ha preguntat en castellà ha respost en castellà? Per què no has preguntat tu també en castellà per rebre la resposta en aquell idioma? I en tot cas, si no tens res a preguntar, per què no dius això del llenguatge abans de començar la roda de premsa o després de la primera resposta en comptes de recriminar-ho al final?

La segona enganxada arriba un segon després amb l’única companya de terres  alacantines que seguia la roda de premsa juntament amb el periodista de SER Benidorm, és a dir, la càmera de Canal 9: “Per què no  et portes un trípode pel micròfon en comptes d’aguantar-lo amb la mà? Així destrosses la imatge, hauries d’entendre que tu fas ràdio però també hi ha gent de la tele aquí i això queda fatal”.

La resposta és bastant òbvia. Bàsicament perquè nosaltres estem en directe i no sé com vols que parli alhora  pel mateix micròfon on l’entrenador està fent les valoracions  si aquest està a sobre d’una taula i dins d’un trípode. Però vaja, en tot cas crec que TV3 també fa televisió -i amb millors dades d’audiència-, cada setmana venen a la Nova Creu Alta, surt el micròfon de Ràdio Sabadell i la meva mà a les imatges i mai ningú  m’ha dit que molestés. A tot això, parlem d’algú que va demanar a Lluís Carreras una nova valoració del partit un cop acabada  la roda de premsa perquè la primera resposta no l’havia gravada, i també la mateixa que ara fa uns mesos quan vam visitar la Vila Joiosa ens va demanar que li compréssim uns calendaris perquè l’equip de volei on jugava la seva filla necessitava cèntims. Encara recordo  la cara de David Pirri quan li va dir això en plena roda de premsa…

Per rematar una dantesca roda de premsa el tècnic local Roberto Granero entra a la sala just després de Carreras dient una cosa així com “la propera vegada que passi això marxaré directament sense passar per aquí. Si els visitants volen parlar un quart d’hora amb el seu entrenador que ho facin fora, jo no he d’esperar-me  perquè vosaltres ho digueu”. Tot un gest. Potser amb un cap de premsa que moderés les preguntes  i expliqués  això de bones maneres  al principi del partit com passa a Sabadell això s’evitaria. Encara que per escoltar que el Sabadell no havia arribat a porta en tot el partit després que al minut vint de partit Hiroshi ja s’hagués plantat un cop sol davant el porter i en una altra ocasió un defensa salvés el gol sota pals, potser valia la pena que hagués marxat.

En tot cas, que no vull generalitzar perquè la veritat és que per la resta els treballadors i  aficionats del Benidorm ens van tractar  de forma fenomenal i això no passen  de  ser ‘batalletes’ i anècdotes, però coses d’aquestes em molesten bastant i ja que ahir no vam tenir temps per explicar-les com toca en directe (ens  feien fora del camp abans d’acabar la retransmissió) avui  ho he volgut  fer aprofitant ‘el meu bloc’. No és la primera vegada que tinc petites enganxades d’aquestes, a Los Arcos l’any passat per aquestes dates ja va passar si fa no fa el mateix. Potser si els clubs fossin un pèl més professionals i els periodistes no es dediquess¡n a ‘trepitjar-li la mànega’ als seus companys tots treballaríem força més còmodes.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 setembre 2010 | Arxivat a : Segona B |

Això té molt bona pinta

Ja estic de tornada després d’un estiu mogudet i d’uns primers dies a la ràdio adaptant-me al nou horari matinal. Tinc més d’un tema pendent que en els propers dies escriuré aquí al bloc. Però abans de res, he de parlar de l’inici de lliga que està tenint el Sabadell.

I ho faig ara a la tercera jornada de campionat pràcticament per un acte d’autocensura. Del primer partit de lliga contra el Lleida vaig sortir decebut. Decebut no per la manera de jugar de l’equip, que ja va començar a mostrar les seves cartes i el seu estil de joc, sinó perquè se’ns escapaven els dos primers punts de la temporada pel mateix motiu que ens va condemnar a no lluitar per res la temporada passada: la falta d’encert. De fet, al meu facebook vaig posar exactament això: “D’acord, és molt (massa) d’hora. No vull pensar-ho encara, però avui no puc evitar marxar a casa amb la sensació que he tornat a veure la tornada d’aquesta cançó en directe a la Nova Creu Alta…” amb un enllaç al tema de Julio Iglesias ‘La vida sigue igual. Tot i això, vaig preferir deixar passar el temps abans d’entrar a valorar.

La sensació de la segona jornada va ser radicalment oposada. El vendaval que vaig veure al Centenari em va fer pensar que jugant així jugaríem cent vegades a Badalona i només empataríem aquell partit. Hiroshi va marcar, va provocar un penal, va participar jugant d’esquenes, traient als centrals de lloc… Isaac Cuenca va trencar per on va voler a Jordi Ferrón una i mil vegades i va començar a demostrar que la Segona B serà una categoria que tastarà aquest any i prou. I així en podria dir uns quants. També vaig preferir deixar passar els dies per veure si era un oasi al mig del desert o era la tònica de la temporada.

Avui, després del tercer acte de la temporada, crec que ja puc començar a dir que aquest Sabadell té molt bona pinta. S’han de treballar aspectes defensius, evitar contraatacs i badades a les esquenes com al gol de Sellarès la setmana passada o el de Marcos avui. Però de totes maneres, m’agrada molt aquesta filosofia de confiar en la gent jove, de treure-la des del darrere, de no tenir por d’anar a jugar a camps petits, estrets i de gespa artificial, de combinar per bandes, de jugar a l’atac… Avui durant la retransmissió ho deia: si em poso a la pell d’un aficionat que avui hagi vingut a la Nova Creu Alta a veure què tal va la cosa aquest any, jo repetiria.

Això tot just acaba de començar. És veritat que la gent que no ens hagi vist mirant resultats no li tindrà por a aquest Sabadell. Potser desconfia més del Mallorca B o del Sant Andreu, que ja han golejat aquest any. Però la veritat és que avui marxo a dormir sense el punt de ràbia de no haver guanyat la setmana passada i molt satisfet de com està jugant fins ara l’equip. I el més important: empatat amb la zona play-off. Que no se’ns escapi el tren, que aquest any si seguim així potser ens toca viatjar en ell i tot!

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 12 setembre 2010 | Arxivat a : Primer equip |