ADRIÁN ARROYO es un bloc de : ceSabadell.com

Anem a l’A Bona Hora Estiu

Demà dijous aquest bloc serà el protagonista d’una secció del programa ‘A Bona Hora Estiu‘ que presenta i dirigeix Carles Baldellou a Ràdio Sabadell 94.6. Aprofitant que encara no hem marxat de vacances i que aquest any han fet una secció al programa dedicada als blocs sabadellencs m’han convidat demà més o menys cap al migdia aproximadament per parlar una miqueta de les aventures d’aquest bloc i del Centre d’Esports Sabadell. Em fa especial il·lusió anar-hi perquè com sabeu durant un temps el Carles va ser company a la redacció d’esports mentre feia la mateixa feina que faig jo ara, és a dir, les tasques de peu de camp a les retransmissions,  i a més el considero un gran amic i millor professional. A veure on acaba derivant la conversa radiofònica…

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 28 juliol 2010 | Arxivat a : General |

Calendari

Fa dies que coneixem el calendari de la propera temporada i  la veritat és que no m’agrada massa. La clau de l’èxit, com gairebé sempre, segurament passarà per tenir un bon principi de lliga, perquè no cada any es fan remuntades com la que vam fer ara fa dos. En aquest sentit sí que el calendari ha estat benèvol, perquè els primers rivals a priori són força factibles. D’entrada comencem la temporada a casa i contra un equip, el Lleida, que no travessa el seu millor moment extraesportiu,  cosa que s’està traslladant a la planificació de la plantilla. De totes maneres, no sé fins a quin punt compensa això tenint a Sant Andreu, Ontinyent, Castellón, Alcoyano i Denia en cinc de les últimes sis jornades.

Els últims anys, això sí, diuen que ni en aquest ‘Tourmalet’ no sumarem cap punt ni tampoc guanyarem dotze punts de dotze possibles en els partits consecutius contra Teruel, Alicante, Alzira i Gandía. La prova està en la passada temporada, on ni el Sabadell ni bona part dels equips de la categoria no va ser capaços de fer el nou de nou contra equips enfonsats a la taula com eren per llavors Terrassa, Gavà i Valencia Mestalla.

El pitjor punt del calendari per mi, però, és l’últim desplaçament. Espero que el Denia ja hagi  fet el que havia de fer a la penúltima jornada, perquè si els dos equips ens estem jugant alguna cosa aquell partit pot ser el més semblant a una guerra (i no parlo metafòricament ara). Amb tot, cada any per aquestes dates agafo tot el calendari i faig pronòstics de la primera volta. Vagi per endavant que no és cap aposta personal. És a dir, no és el que jo penso, sinó més o menys la mitjana que hauriem de fer per estar a la zona play-off sumant els punts de la forma més lògica. Ja veurem si el 3 de gener he de fer uns pronòstics de segona volta amb els punts previstos a la butxaca o, com cada hivern, amb uns quants de dèficit. Aquesta és la combinació:

CES – Lleida 3
Badalona – CES 1
CES – Sp. Mahonés 3
Benidorm – CES 1
CES – Teruel 3
Alicante – CES 1
CES – Alzira 3
Gandía – CES 3
CES – Mallorca B 1
L’Hospitalet – CES 1
Orihuela – CES 0
CES – Gramenet 3
Atl. Baleares – CES 1
CES – Sant Andreu 1
Ontinyent – CES 0
CES – Castellón 1
Alcoyano – CES 0
CES – Denia 3
Santboià – CES 3

Total: 32 punts en 19 jornades

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 26 juliol 2010 | Arxivat a : Primer equip |

Tinc bones vibracions

Ja queda poc perquè tot comenci una altra vegada. Dissabte em perdré el derbi per molt poc. Marxo de vacances i el meu vol surt just quan acaba el partit. De totes maneres, ara que ja tenim la plantilla pràcticament tancada podem començar a parlar de les possibilitats reals que tenim de fer una bona campanya. Estic amb Juvenal quan l’altre dia a la presentació va dir allò de “aquesta plantilla reuneix tots els condiments per fer un bon any”.

D’entrada li hem donat un aire nou a l’equip amb les incorporacions dels nous jugadors i, sobretot, del nou tècnic. Fins que la pilota no comenci a rodar no podrem dir res, però em transmet bones sensacions Lluís Carreras. A més, hem mantingut el bloc de la temporada passada. És cert que no va ser un bon any, però també ho és que gairebé tots haguéssim renovat als mateixos futbolistes que continuen. Aquest és un punt a favor, perquè veient com baixen les aigües per Lleida, Santa Coloma… és tot un luxe poder mantenir els futbolistes que vols, que al menys l’aficionat arribi a l’estadi la primera jornada i conegui a la majoria de jugadors i que aquests es coneguin entre ells des del primer dia i la convivència sigui millor.

En aquest sentit crec que tenim un punt guanyat, sense anar més lluny, respecte al nostre primer rival. Un altre punt que vull destacar és el de la joventut. Aitor, Fito, Marc Fernández, Chapi Arnau, Alex Ruiz, Oriol Torres… M’agrada que el meu equip tingui a gent tan jove, poden donar-li un punt extra a l’equip. I per últim, ahir vaig estar actualitzant el meu arxiu amb les noves plantilles de la propera temporada i no veig una bogeria poder somiar amb acabar entre els cinc o sis primers classificats. El Castellón ha fitxat molt bé i algun equip de la  zona sud com l’Alcoyano tornarà a estar a la zona alta, però dins de tot aquest grup veig també perfectament al Sabadell. Això sí, sense exigir-ho. Sovint la gent sabadellenca demana a crits l’ascens a Segona A. Està en el seu dret perquè ja fa massa temps que no tastem aquesta categoria. Però per què no deixem primer que ens il·lusioni aquest equip partint des de zero abans d’exigir-ho d’entrada i considerar un fracàs tot el que no sigui anar entre els quatre primers a la sisena jornada?

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 26 juliol 2010 | Arxivat a : Primer equip |

El partit de la repetició

Fa una setmana vaig estar per Pamplona i avui he pensat que podria aprofitar aquesta excusa barata per recordar una de les pàgines més peculiars de la història del Centre d’Esports Sabadell. No va ser a Pamplona on es va jugar el partit, sinó que va ser a la Nova Creu Alta. Això sí, el rival era l’Osasuna, i el partit aquell famós de la repetició o dels vint duros.

L’enfrontament pertanyia a una fase de descens força estranya que es va inventar la Federació a suggerència del Cádiz CF, equip que va acabar cuer la lliga regular però que al final es va acabar salvant. Parlem evidentment de la temporada 86/87, la primera de l’última etapa del Sabadell a Primera. L’equip arlequinat va acabar penúltim dos punts per sobre del Cadiz i a un només del Racing. Després de la fase regular, però, es va jugar una lligueta entre els sis últims on comptaven els punts aconseguits prèviament i també els que es farien en un enfrontament de tots contra tots. El resultat d’aquella lligueta va ser la salvació del Sabadell quedant tercer de sis. L’Athletic Club va sumar 42 punts, pels 41 del Las Palmas, els 38 del Sabadell, també 38 en va fer Osasuna, el Racing va acabar amb 33 i el Cádiz va ser últim amb 29.

Tot, però, va ser gràcies al famós partit de la repetició. A la penúltima jornada de la lligueta el Centre d’Esports necessitava guanyar a l’Osasuna per jugar-se la permanència a Carranza. Ho va fer per 2-1, però el Consejo Superior de Deportes va ordenar repetir el partit per alineació indeguda dels estrangers April i Brylle. Una decisió única en tota la història del futbol espanyol.

El partit es va tornar a jugar amb una Nova Creu Alta plena fins la bandera després que la directiva fixés el preu de les entrades en 100 pessetes. Tot ple menys la llotja, que només la van ocupar una bandera arlequinada, una altra de la ciutat i una tercera catalana com a senyal de rebuig per la decisió de repetir el partit.

Capó, Saura, Maestre, Periko Alonso, Sánchez, Costa, Adriano, Nacho, Llabrés, Lino i Roca van formar part de l’alineació sabadellenca, mentre que a l’Osasuna jugava gent com Roberto, Castañeda, Martín González, Ripodas, Sola, Bustingorri o un Robinson que un temps després recordaria “la encerrona que nos hicieron en Sabadell” al seu llibre de memòries.

El capità ‘rojillo’ Ripodas va ser expulsat a la primera meitat per segona amonestació després de tallar una contra clara de Periko Alonso. Joan Barbarà no havia sortit de titular, però va substituir a Saura i al primer minut de la segona meitat va fer un autèntic golàs que obria la llauna osasunista. Un gol que fins i tot ha donat per fer un grup del facebook titulat “El gol de Barbarà a l’Osasuna és el millor de la història del futbol”. Al 60′ Goikoetxea va fer el gol de l’empat, però només tretze minuts després Adriano va rematar una centrada de Lino per fer el 2-1 definitiu. A l’últim minut fins i tot Periko Alonso (pare del campió del món Xabi Alonso) va fallar un penal que hagués significat el 3-1.

Aquella victòria permetia al Sabadell estar a un pas de la salvació. Només necessitava un punt per mantenir la categoria, i una setmana més tard l’empat a Carranza (0-0) va permetre celebrar la permanència. Després s’ampliaria la lliga de 18 a 20 equips, jugant una altra lligueta els tres últims classificats per decidir l’únic equip que baixaria. El pitjor parat de Racing, Osasuna i Cadiz va ser l’equip de Santander, que tot i no haver acabat la lliga regular entre els dos últims descendia de categoria. I mentrestant, el famós ‘partit de la repetició’ passava a la història com un dels enfrontaments més recordats per l’afició arlequinada.

Article escrit per : ADRIÁN ARROYO | El 19 juliol 2010 | Arxivat a : Història |