Aquest és el títol de l’adaptació catalana de la cançó popular anglesa ‘Auld lang syne’, i aquest podria ser també el títol del partit de diumenge contra l’Alicante. Amb un equip i l’altre sense res en joc, un dels pocs al•licients que queden per anar a la Nova Creu Alta és el d’acomiadar com cal a algun jugador que segurament no tornarà a vestir mai més la samarreta arlequinada a l’estadi.

Per exemple, serà l’últim partit de David Pirri a la banqueta de la Nova Creu Alta, encara que això mereix un capítol a part. És cert que només li queden dos partits com a tècnic del Centre d’Esports, però en aquest cas no es pot parlar de comiat. Simplement d’allò que ell diu “saber on està el lloc de cadascú”. En el seu cas, el lloc triat és Olímpia, amb la qual cosa encara que no el veurem en el futur a la banqueta, continuarà lligat al club i qui sap si algun dia no massa llunyà tornarà a ser l’entrenador del primer equip sabadellenc.

D’altres jugadors, però, sí que marxaran aquest estiu de l’entitat arlequinada. És el cas de Jaume Berlanga, un d’aquells jugadors que es va guanyar amb la seva modèstia i treball l’estima de l’afició l’any de l’ascens de Tercera a Segona B, i que sense anar més lluny a punt va estar de classificar-nos per l’última eliminatòria del play-off l’any passat amb una cosa que no acostuma a fer massa: marcar un golàs com el que va fer a Stadium Gal.

El resultat final d’aquell dia tots el sabem, i el d’aquesta temporada també. El seu comiat, doncs, serà força descafeïnat per la poca transcendència de l’enfrontament, però això no ens hauria de fer oblidar els anys que ha passat aquí i, ja que avui la cosa va de música, que perfectament Jaume tindria un lloc en aquella tornada dels Lutgarda’s Friends que deia una cosa així com “De Navas, Roca, Pagès, Montero i Ollés, els galàctics del Vallès…”. A més, demà és el seu aniversari. Bon dia per felicitar-lo i per agrair-li quatre anys de la seva carrera dedicats amb tota l’honradesa del món al Sabadell.

Avui s’ha confirmat la notícia: Lluís Carreras serà l’entrenador del Sabadell 2010/11. Una aposta que per molt que hagi dit avui a RS 94.6 Genís García Junyent, sí que és arriscada. Però arribats a aquest punt dic jo: i què si és arriscada?

Volíem un tècnic jove? El tenim. Volíem algú amb experiència com a futbolista? Més de 300 partits entre Primera i Segona crec que és més que suficient. Volíem algú amb un currículum com a tècnic encara per construir? Evidentment, les pàgines del Carreras entrenador encara estan per escriure. I doncs, què és el que falla?

Més enllà de la típica brometa del futbol platja que a hores d’ara tots hem fet, em fa gràcia que ja critiquem per criticar al nou entrenador quan crec que cap de nosaltres l’ha vist mans a la feina entrenant un equip. O algú va seguir l’actualitat de l’Alavés B l’any passat?

Se li tira en cara, sobretot, la falta d’experiència com a tècnic. Em venen al cap tres respostes ràpides a aquesta crítica. La primera: Algun gran tècnic va començar tenint un gran currículum, o un dia o un altre sempre van passar per l’etapa de novell? La segona: aquest perfil d’entrenador no li ha anat gens malament a Guardiola, Quique Sánchez Flores, Unai Emery o fins i tot al propi David Pirri a la mateixa banqueta arlequinada. I la tercera: Fitxar a un entrenador contrastat a la categoria, a part de sortir més car, garanteix fer una bona temporada?

Penso que hauríem de deixar treballar, donar un marge de confiança, i si després de dos o tres mesos de feina la cosa no rutlla ja tindrem temps per criticar, que per fer això tots som bons.